Tal dia com hui del 1312 es va abolir l'Orde del Temple, posseïdor d'un extens patrimoni a les comarques valencianes del nord

per NLV

Efemèrides

Templers en un gravat del segle XIX
Templers en un gravat del segle XIX

 El 3 d'abril del 1312 el papa Climent V va abolir l'Orde del Temple. Meitat guerrers, meitat monjos, aquest ordre militar cristià va nàixer lligada a el desenvolupament de les Croades, la campanya militar impulsada per la cristiandat per frenar l'expansió de l'Islam i aconseguir la recuperació de Jerusalem com a gran símbol del triomf de la fe cristiana sobre els musulmans.

L'orde militar va ser fundat al començament de segle XII per nou cavallers d'origen francès, als quals es va encomanar la defensa dels cristians de Jerusalem després d'haver estat conquerida per Godofred de Bouillon el 1099. L'orde va rebre el nom dels pobres Cavallers de Crist (pauperes comilitones Christi), però serà més conegut com els Cavallers Templers. El seu distintiu era una capa blanca amb una creu roja. La vida quotidiana dels templers estava marcada per les pregàries, l'entrenament militar i la cura dels cavalls. Tenien prohibit cuidar el seu aspecte, jugar a jocs d'atzar o caçar animals per diversió. 

Balduí II cedeix el Temple de Salomó a Hug de Payns i Godofred de Bouillon

La persecució i destrucció dels Cavallers Templers es va produir al segle XIV per iniciativa del rei Felip IV de França. El divendres 13 d'octubre del 1307 van ser capturats i portats a la Santa Inquisició perquè foren jutjats i condemnats per suposats crims en contra de la fe cristiana. El 18 de març del 1314, el Gran mestre de l'Ordre, Jacques de Molay, va ser executat a la foguera. Així acabaven gairebé dos segles d’història templera i començava la llegenda.

La importància econòmica assolida fou la causa de la desfeta de l’orde, acusat pel rei francès d’idolatria i de sodomia i d’altres abusos imaginaris, o almenys no comuns en l’orde. Els ordes militars havien acumulat terres i riqueses a l’Europa medieval, per això els líders europeus van provar de suprimir el seu poder. A part del poder militar, van desenvolupar un eficient sistema bancari, de manera que van esdevenir els banquers de gran part d'Europa i dels seus reis, amb un nou sistema de crèdits i garanties. Aquestes garanties serien el que hui coneixem com a xecs de viatge, ja que consistien en un document d'autorització escrit i segellat pel qual l'autoritzat podia percebre la quantitat especificada en qualsevol castell templer. Es van crear amb el propòsit inicial de salvaguardar els pelegrins a Terra Santa dels saquejadors.

Felip IV de França, el Bell, davant dels deutes que havia adquirit amb els templers i l'enveja pel poder que manejaven, va convèncer el papa Climent V que iniciara un procés contra ells. 

Hi ha dos fets que van marcar l’inici de la fi de l’orde del Temple. El primer fou la pèrdua dels últims reductes cristians a Terra Santa: Trípoli –on van perdre la vida els templers catalans fra Guillem de Cardona i fra Pere de Montcada, qui havia estat mestre provincial de Catalunya i Aragó entre el 1278 i el 1282– i Sant Joan d’Acre –on l’orde tenia la seu principal i on destinava des de feia dos segles tot el que recaptava a Occident per dur a terme les seues croades. La societat europea, gelosa des de feia temps dels privilegis que el papa havia concedit a l’orde, com ara excepcions fiscals i drets que no feien sinó augmentar el seu patrimoni, va culpar els templers de la pèrdua d’Orient, i també els altres dos ordes militars, l’orde Teutònic i l’Hospital de Sant Joan.

L’argument era simple: si tots tres havien nascut per defensar i expandir el cristianisme a Terra Santa, amb la pèrdua de Sant Joan d’Acre la seua existència ja no tenia sentit. Fins i tot la literatura de l’època es va fer ressò de la impopularitat dels monjos guerrers, com l’obra de Ramon Llull Liber de acquisitione Terrae Sanctae (1309), en què el savi es decantava per la unificació de tots els ordes militars. Davant de la imminent catàstrofe, l’orde Teutònic i l’Hospital de Sant Joan van aconseguir redimir-se autoimposant-se noves missions. Per contra, els templers van ser incapaços de reaccionar amb celeritat, una mancança que va esdevenir mortal per al futur de l’orde. 

El segon gran fet que va marcar el declivi dels templers va ser l’elecció l’any 1305 d’un nou papa. Climent V va sortir escollit després d’un conclave que va tardar 10 mesos a posar-se d’acord. La pugna va enfrontar partidaris i detractors francesos, i malgrat que Climent V va ser un candidat de consens, Felip IV el Bell, que ambicionava els béns dels templers, va saber treure rèdit de la nova elecció. Primer de tot va alertar el papa que tenia sospites que els cavallers de l’orde s’havien convertit en heretges, i davant la inacció papal, el 13 d’octubre del 1307 va detenir simultàniament tots els templers del regne a petició de la Inquisició. Durant les confessions, aconseguides mitjançant tortures, els templers van admetre crims com renegar i escopir a la imatge de Crist, o que alguns germans mantenien relacions homosexuals.

La caiguda del Temple a la Corona d’Aragó

La notícia de l’operació a França va arribar a orelles de Jaume II a través d’una carta que Felip IV va enviar al seu homòleg català on li recomanava que actués exactament igual contra els templers. Al principi el rei es va mostrar indecís i va optar per no fer res sense petició directa del papa, però més endavant va arribar a la conclusió que l’orde estava condemnat a l’extinció. 

Però l’alarma també es va escampar entre els templers de la Corona d’Aragó, on hi havia establertes 36 comandes o assentaments. Fra Ximén de Lenda, mestre provincial i per tant màxima autoritat de l’orde al territori catalanoaragonès, va convocar a capítol els comanadors per debatre la seua resposta al castell de Miravet, seu de la cúria provincial.

El resultat de la trobada va ser que no es quedarien de braços plegats esperant ser arrestats. El mestre va ordenar fortificar els seus castells i cases, alhora que va enviar una delegació encapçalada per ell mateix per parlamentar amb el rei, demanar-li ajut i recordar-li els seus serveis en l’expedició del regne de València. 

La reunió entre Jaume II i fra Ximén de Lenda va tindre lloc el 5 de novembre del 1307. El rei va evitar pronunciar-se, i malgrat la bona acollida que els va dispensar, a l’ombra va maniobrar per apoderar- se de Peníscola, principal bastió de l’orde en terres valencianes. Finalment, l’1 de desembre del 1307 el rei Jaume II va ordenar a instàncies de la Inquisició la detenció i confiscació dels béns dels templers. El Patrimoni de l'Orde del temple va passar al nou orde de Montesa l'any 1317. 

Fonts: «Per què va caure en desgràcia l'orde del Temple?», Sàpiens  /  Marc Pons, «Jaume II ordena la persecució dels templers», El Nacional, 2020  /  Adrià Mainar i Sergio Plana, «Templers: la Història més enllà de la llegenda», Ab Origine /  Enciclopèdia Catalana /  Viquipèdia

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací