Traslladen el sarcòfag de Blasco Ibáñez al Cementeri General de València

per NLV

Cultura

Tècnics i operaris especialitzats durant el trasllat del sarcòfag de Blasco Ibáñez
Tècnics i operaris especialitzats durant el trasllat del sarcòfag de Blasco Ibáñez

Tècnics i operaris especialitzats en el transport de peces d'art han traslladat aquest dimarts el sarcòfag de l'escriptor, periodista i polític Vicent Blasco Ibáñez, obra de Marià Benlliure, des del Museu de Belles Arts, on es trobava actualment, fins a un magatzem municipal, on quedarà custodiat dues setmanes aproximadament.

El sarcòfag s'instal·larà de manera definitiva al Cementeri General de València, el lloc per al qual es va concebre, quan la gran peça de marbre que ha de servir de suport estiga a punt, tal com ha explicat la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals de l'Ajuntament de València, Glòria Tello: «L'Ajuntament de València està treballant per col·locar el sarcòfag de la manera més fidel possible al disseny original i per això ha demanat que la peça de marbre que servirà de base siga una peça sencera, la qual cosa ha suposat una dificultat extra i una mica més de temps, ja que cal portar-la de fora».

«Després de contemplar altres opcions, s'ha considerat com a ubicació idònia el vestíbul del cementiri, un espai ampli i digne, que exalça l'obra de Benlliure i permet contemplar-la per totes les persones que visiten el lloc». Al mateix temps, ha continuat, «el magnífic sarcòfag constituirà a partir d'ara un nou senyal d'identitat d'aquest museu del silenci». A més, «la seua conservació queda garantida, ja que és un espai interior resguardat d'inclemències meteorològiques», ha conclòs.

Vicente Blasco Ibáñez va morir a Menton (la Provença) el 28 de gener del 1928. Tres anys després, instaurada la Segona República, es va formar un comitè per complir el desig de l'escriptor de reposar a València. Amb la conformitat del govern espanyol, l'Ajuntament de la ciutat va encapçalar les iniciatives per traslladar les restes.

El 29 d'octubre del 1933, a bord del cuirassat Jaume I, van arribar a València les despulles de l'escriptor. Al port l'esperava una nodrida comitiva oficial encapçalada pel president Alcalá Zamora, que li va retre honors de cap d'estat. L'acte va congregar més de 300.000 persones, que van acompanyar el trasllat de l'enorme fèretre fins a la Llotja, on va ser exposat durant uns dies, per a ser conduït posteriorment a la sala de regidors del Cementiri General.

Aquell mateix any, l'Ajuntament va encarregar a l'arquitecte municipal Xavier Goerlich l'erecció d'un monument funerari al Cementiri General. El projecte constava d'un jardí al centre del qual se situaria la cripta i un mausoleu, coronat per un sarcòfag dut a terme per Marià Benlliure. Aquest va posar en marxa l'obra el 1935 i en només dos mesos la va acabar. Els treballs arquitectònics, però, tot i avançar a bon ritme, es van dilatar bastant més, i van quedar paralitzats en esclatar la Guerra Civil. Finalment, van ser abandonats a conseqüència de la victòria franquista.

El sarcòfag va passar el 1940 al Museu de Belles Arts, on va romandre fins al 1998, any en què va ser traslladat al claustre gòtic del convent del Carme. El 2017, per petició de Consorci de Museus, va retornar al Museu.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací.