El jutjat arxiva la causa oberta a Espanya 2000 per delicte d'odi en un acte contra l'islam
La Fiscalia recorre davant de la falta de proves practicades i al·lega que no hi ha dubte que va haver-hi «discriminació» i odi
El Jutjat d'Instrucció número 17 de València ha arxivat la causa oberta per la concentració d'Espanya 2000 el passat 18 de desembre a la Plaça dels Pinazo de València sota el lema «No a l'islam», atès que no veu delicte d'odi.
El jutge sobreseu provisionalment el procediment basant-se en un ofici policial que exposa que en l'acte hi van participar un màxim de sis persones i que no s'apreciava simbologia de caràcter xenòfob, violent o racista.
La Fiscalia difereix d'aquest arxiu i ha presentat un recurs en el qual, en primer lloc, al·lega absència de diligències practicades per a aclarir els fets, ja que «únicament» s'ha tingut en compte l'informe policial per procedir a l'arxivament de les actuacions.
«Cal una mínima activitat investigadora», afirma, i reclama un informe que facilite dur a terme una anàlisi rigorosa del perfil públic a Twitter denunciat per determinar si va haver-hi delicte amb la retransmissió de la performance d'aquell dia.
Quant al fons de l'assumpte, la fiscal Susana Gisbert manté que sí que va haver-hi delicte. Recorda que en l'acte es podia veure el president d'Espanya 2000 cridant a «lluitar contra la invasió» i dient que els immigrants musulmans suposaven un perill, entre altres frases similars, tal com constava en la denúncia incorporada a actuacions presentada per l'ONG València Acull.
«En vista del lema de la concentració, de les pancartes i de les soflames del president d'Espanya 2000, cal entendre que, en contra del parer de la instructora, sí que hi ha, almenys, indicis d'actes que inciten a l'odi», manifesta.
Un delicte d'odi «evident»
Segons Gisbert, és «evident» que es compleix «totalment» el requisit subjectiu per a la comissió del delicte d'odi, ja que la menció de l'islam i dels immigrants podria incardinar-se no en una, sinó en diverses de les motivacions recollides en la llei, com ara «la pertinença a una ètnia, raça o nació» o el seu «origen nacional».
«No existeix, per tant, cap dubte que ens trobem davant de persones que són discriminades per una de les causes relacionades en el text legal i que el requisit subjectiu es compleix per complet», argumenta el ministeri públic.
A més, afirma que en els lemes i discursos retransmesos per xarxes socials, literalment, «s'anima a la lluita contra l'islam i es difon el rotund missatge 'no al Islam'». «És evident que aquest missatge no pot tindre una altra interpretació que la d'incitar a l'odi», conclou.
Agermana't
Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací