Entitats en defensa de la igualtat lingüística compareixen simultàniament en diferents ciutats de l'Estat

Representants de les entitats que van fomentar la PNL en defensa de la igualtat lingüística han dut a terme una compareixença simultània a Bilbo, Santiago, València, Saragossa i Xixón

per NLV

Llengua

Representants de les entitats en defensa de la igualtat lingüística a l’exterior del Congrés dels Diputats, 9 de març del 2021
Representants de les entitats en defensa de la igualtat lingüística a l’exterior del Congrés dels Diputats, 9 de març del 2021

 Representants de les entitats que van fomentar la Proposició no de Llei en defensa de la igualtat lingüística i de posar fi a la discriminació que pateixen les llengües no castellanes de l’Estat enfront del castellà han realitzat una compareixença simultània a Bilbo (Euskalgintzaren Kontseilua), Santiago (AMESA), València (ACPV, Escola Valenciana i Plataforma per la Llengua), Saragossa (NOGARA) i Xixón (Iniciativa Pol Asturianu), en què s'han reafirmat en el compromís de continuar treballant conjuntament.

En primer lloc, el secretari general d’Euskalgintzaren Kontseilua, Paul Bilbao, ha subratllat en nom dels agents que, malgrat ser un pas xicotet, el debat s'ha traslladat a paràmetres adequats i centrals: «D'una vegada per sempre, hem aconseguit debatre la gestió de les llengües pròpies en funció dels paràmetres de justícia, igualtat i llibertat. Perquè, com vam dir a Madrid, està en joc la democràcia si milions d'habitants de l'Estat són considerats ciutadans de segona».

Així mateix, Bilbao ha volgut subratllar que fins i tot des d'Europa s'ha insistit recentment en la necessitat que l'Estat canvie el rumb de la política lingüística. «Les recomanacions incomplides es vinculen directament a les mesures que van ser rebutjades en la PNL. Ens sembla, per tant, que si hi ha voluntat, l'Estat complirà fàcilment els tractats internacionals ratificats, precisament per la via que li vam proposar els agents», ha assenyalat el representant de Kontseilua.

Finestra oberta

A continuació, els agents han detallat la repercussió que poden tenir els punts aprovats pel Congrés dels Diputats. D'aquesta manera, el representant d'Iniciativa Pol Asturianu, Iván Llera, ha fet una valoració sobre el punt que s'ha aprovat entorn de l'oficialitat: «Quant a la nostra llengua, suposa un gran impuls a la nostra labor i, per tant, a l'actitud dels partits que defensen l'oficialitat en la Xunta Xeneral.»

Així mateix, Llera ha recordat que aquest punt de l'oficialitat també afecta altres llengües: «Es pot aprofitar per a introduir en l'Estatut d'Aragó l'oficialitat de l'aragonès i del català, tenint en compte que, en breu, es reformarà l'Estatut. En el cas de Navarra, cal recordar que la llengua no és oficial en tot el territori i el punt aprovat atèn també a aquest tipus de casuística. Per tant, hauria de contribuir a impulsar la reforma de l’Amejoramiento per a estendre l'oficialitat a tot el territori. I, de la mateixa manera, pot valdre per a altres territoris, com el gallec a El Bierzo, Seabra, Portelas (Castella i Lleó) i Xálima (Extremadura); el català al Carxe (Múrcia), i el basc a Trebiñu (Castella i Lleó) i a Turtzioz (Cantàbria)».

La segona mesura aprovada pel Congrès es refereix a l'ús administratiu de les llengües entre territoris d'un mateix àmbit lingüístic i a la recepció de mitjans de comunicació. La seua valoració l'ha realitzada Alexandra Usó, secretària d’Escola Valenciana: «Quant al català, cal aconseguir que no hi haja impediments per al seu ús, encara que el nom de la llengua siga diferent en cada territori, segons els estatuts: català a Catalunya i les Illes, valencià a València. Caldria demanar que el valencià i el català siguen denominacions equivalents i el text hauria de servir per a demanar a l'Advocacia de l'Estat que no torne a posar en qüestió la separació lingüística».

En segon lloc, Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), s’ha referit a l’aprovació per part del Congrés del punt que dona suport explícit «a la recepció recíproca de mitjans de comunicació» entre els territoris autonòmics amb la mateixa llengua pròpia oficial, i al que ha de ser la seua implementació en els àmbits lingüístics que apleguen més d’una comunitat autònoma.

El tercer punt aprovat pel Congrès dels Diputats ha sigut valorat pel president d’AMESA, Marcos Maceira. Hem de recordar que aquest punt exigeix que es garantisca un respecte real, que estiga basat tant en els drets com en les obligacions i en l'actuació compromesa de tots els poders de l'Estat. «Perquè aquest punt puga complir-se, cal eliminar les limitacions imposades en la legislació a l'ús de les llengües pròpies de cada territori i aplicar-les indirectament a tota la normativa que s'aprove a partir d'ara», ha dit Marcos Maceira.

Necessitat d’obrir noves finestres

A continuació, Francesc Marco, representant de la Plataforma per la Llengua, ha recordat que encara que s'ha obert una finestra, n’han deixat tancades intencionadament unes altres: «Ens resulta incomprensible que alguns partits no hagen mostrat una vertadera fermesa, com vam dir a Madrid, per a donar inici a un nou model de gestió lingüística basat en la justícia i la igualtat».

De fet, com ha assenyalat Marco, el Congrès ha rebutjat els punts que oferien la possibilitat de posar fi a la injustícia actual. «No s'han volgut reconèixer els mateixos drets i les mateixes obligacions a tots els ciutadans, no han acceptat exigir el coneixement de les llengües pròpies al personal de les administracions públiques, no han volgut que se suspenga la imposició legal del castellà que està en la normativa estatal. Sens dubte, les mesures estructurals han estat rebutjades i, per tant, hem de dir que encara hi ha partits que estan lluny d'estar a favor de la igualtat real». 

Mirada de futur

Per a finalitzar, Chuserra Barrios de NOGARA ha donat compte dels passos següents. «Iniciàrem aquest camí de col·laboració fa dos anys i tenim intenció de continuar-lo amb determinació», ha explicat. D'aquesta manera, Barrios ha explicat que posaran en marxa dues línies de treball immediates: «D'una banda, cada llengua activarà dinàmiques pròpies en el seu territori perquè s'apliquen al més aviat possible les repercussions dels punts aprovats. D'altra banda, la nostra labor serà interpel·lar el Govern espanyol». 

Hem de tenir en compte que el Congrès dels Diputats ha realitzat un mandat al Govern per a complir els tres punts esmentats. Per tant, ara el Govern haurà d'explicar què i com ho farà: «La nostra labor és interpel·lar i pressionar el Govern per a complir el mandat, i per això demanarem en primer lloc una reunió amb el Ministre de Política Territorial del Govern d'Espanya, perquè s'emmarca dins de les seues competències, entre d’altres, l'Oficina de les Llengües Oficials». 

El representant de NOGARA ha avançat que els agents preveuen que la reunió es realitzarà aviat: «No poden obviar els agents principals que treballem per les llengües pròpies, més encara, tenint en compte que, recentment, el Comitè d'Experts del Consell d'Europa ha tornat a demanar al Govern que tinga en compte les opinions d'aquests agents. La nostra intenció, com ha estat fins ara, és actuar amb responsabilitat i creiem que és hora de fer passos ferms», ha afegit. 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací