Tal dia com hui del 1978 es va constituir el Consell del País Valencià, òrgan preautonòmic de govern presidit per Josep Lluís Albinyana

per NLV

Efemèrides

El Consell del País Valencià en la primera sessió al Palau de la Generalitat Valenciana, l'11 d'abril del  1978
El Consell del País Valencià en la primera sessió al Palau de la Generalitat Valenciana, l'11 d'abril del 1978

El 10 d'abril del 1978 es va constituir el Consell del País Valencià, una institució aprovada per reial decret de 17 de març del 1978, negociat per l'Assemblea de Parlamentaris del País Valencià amb el govern d'Adolfo Suárez. El Consell era l’òrgan que havia de conduir el País Valencià cap al restabliment de l’autogovern. El primer president va ser Josep Lluís Albinyana i Olmos, del PSPV.

El Consell era limitat pel mateix decret de creació, malgrat l'ampli suport parlamentari. Les seues competències eren l'elaboració del reglament de règim intern (aprovat l'11 de desembre del 1978), coordinar les diputacions provincials, gestionar les funcions que transferia l'Estat o que es van assumir de les diputacions i proposar a Madrid mesures que afectaren «els interessos generals del País Valencià». El plenari incorporava, com a consellers, representants de les antigues diputacions franquistes.

L'articulat sobre la coordinació de les actuacions i funcions de les tres diputacions no va arribar a activar-se, ja que, assessorades per Rodolfo Martín Villa, no es van posar mai a disposició del plenari, sinó que es van organitzar com un front anti-Consell.

El primer govern estava format pel president, Josep LLuís Albinyana i Olmos; el conseller d'Economia i Hisenda, Francisco Javier Máximo Aguirre de la Hoz; el conseller d’Interior, Fernando Vidal Gil; el conseller d'Educació i Ciència,, José Luís Barceló Rodriguez; el conseller d'Obres Públiques i Urbanisme, Antoni Garcia Miralles; el conseller de Treball, Joan Lerma i Blasco; el conseller d'Indústria i Comerç, Leonardo Ramón Sales; el conseller d’Agricultura, Enrique Monsonís Domingo; el conseller de Turisme, Alberto Jarabo Payá; el conseller de Sanitat i Seguretat Social, Manuel Sánchez Ayuso, el conseller de Transports i Benestar Social, Emèrit Bono i Martínez, i els consellers sense cartera, Bernardo Heredia Gutiérrez, Luis Ramón Martínez Pérez i Ignacio Docavo Albertí.

La primera sessió es va celebrar l'endemà, 11 d'abril del 1978.

El primer president del Consell del País Valencià, Josep Lluís Albinyana, el 1978 

El Compromís Autonòmic

El president Albinyana va adoptar, com a programa d'actuació, els acords entre la Junta Democràtica del País Valencià i el Consell Democràtic del País Valencià de juny del 1976, a l'hora de constituir la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià per al trencament democràtic, que preveien un «procés propi constituent, amb la creació immediata de la Generalitat provisional, la cooficialitat de les dues llengües i la clarificació respecte de l'idioma dels valencians i el seu nom, la reorganització democràtica de l'activitat política, econòmica i administrativa, una Assemblea constituent que serà l'encarregada de confeccionar l'Estatut d'Autonomia, que haurà de sotmetre's a votació de tots els valencians en un plebiscit lliure i objectiu, la ruptura sindical i restablir especials lligams amb Catalunya i les Illes».

La Presidència de la Generalitat provisional va impulsar el Compromís Autonòmic, signat el 8 d'octubre del 1978 per PSPV, UCD, PCPV,  Alianza Popular, UDPV, Partit Carlista del País Valencià, PTPV, ORT i PSUPU que va acceptar el marc de la futura Constitució espanyola del 1978 per assolir «el màxim d'autonomia, dins del termini més breu, una autonomia patrimoni de tots, com a un bé comú i s'expressa el ferm suport al Consell del País Valencià com a autèntic catalitzador de les iniciatives del poble valencià i s'insta el Plenari de Parlamentaris per tal que urgentment inicie l'elaboració d'un projecte d’Estatut». 

El 15 de gener del 1979, una vegada aprovada la Constitució espanyola del 1978, els partits signants del Compromís instaren el Consell a la utilització de la via constitucional establerta a l'article 151 a fi que s’accelerara l'elaboració del text de l'Estatut «perquè una volta aprovada la iniciativa autonòmica pel nombre suficient de municipis, després del referèndum, no hi haja demora en la seua presentació davant del Congrés».

El Plenari dels Parlamentaris va nomenar la comissió redactora de l'Estatut, integrada per Antoni García Miralles, Joan Baptista Pastor Marco i Manuel Sánchez Ayuso, pel PSPV; Emilio Attard Alonso, Joaquín Farnós Dauchía i Juan Antonio Rodríquez Marín, per UCD; Emèrit Bono i Martínez, pel PCE; Alberto Jarabo Payá, per AP, i Francesc de Paula Burguera, pel grup mixt.

La capçalera de la manifestació del 9 d'octubre del 1977 estava formada per representants de l'Assemblea de Parlamentaris del País Valencià, dels sindicats i dels partits polítics extraparlamentaris  | Foto J.V. Rodríguez

Segons l'acord unànime de tots els diputats i senadors del País Valencià abans de l'11 d'abril del 1979, la comissió va sotmetre un avantprojecte d'Estatut al Plenari de Parlamentaris, elaborat d'acord amb la via del 151. Els parlamentaris eixits de les eleccions d'1-M-79 van nomenar una nova comissió redactora, formada per quatre socialistes (Vicente Antonio Sotillo Martí, Alfons Cucó, Antoni García Miralles i José Vicente Beviá Pastor), quatre d'UCD (Benjamín Casañ Bernal, Luís Berenguer Fuster, Manuel Broseta i Roque Calpena Giménez) i un comunista (Emèrit Bono i Martínez). Van celebrar tres reunions: una al Palau de la Generalitat, una altra a Alacant i una altra de dos dies a Peníscola (el Maestrat).

Albinyana va convocar la sessió més emblemàtica a la ciutat de Morella (els Ports) el 29 de desembre del 1978, que no es va celebrar fins al 9 de gener del 1979. En aquella sessió es va acordar, a proposta del president i per unanimitat, l'inici del procés de recuperació de l'autogovern del País Valencià, d'acord amb l'article 151, i es va reclamar amb urgència de llei de referèndum. 

Els ajuntaments de Picanya (l’Horta) i Bellreguard (la Safor) iniciaren el camí, previst a la Constitució, amb la seua petició el 25 d'abril del 1979. En els sis mesos següents, es va aconseguir el vot favorable del 99% dels municipis, amb les diputacions, que representaven el 99,9% dels ciutadans, demanant l'autonomia, tot i que la via del 151 només exigia el 75%. 

Van presentar el resultat el 25 d'octubre del 1979 al Congrés dels Diputats, per tractar-se d'un procés que implicava la construcció de l'Estat. Així mateix es va presentar un avís i còpia al Ministeri per a les Administracions Públiques. Alhora, es treballava per a convocar un referèndum per al 28 de febrer del 1980. 

La manifestació del 9 d'octubre del 1977 va ser la primera mostra de suport massiu a la recuperació de les institucions valencianes d'autogovern | Foto J.V. Rodríguez

La Batalla de València i l'Estatut definitiu

Els governadors civils, molts d'ells anomenats durant el franquisme i que temien perdre el poder, boicotejaren l'acord del Consell i portaren a terme una estratègia d'asfíxia financera i administrativa contra el Consell, tot deslegitimant-lo durant l'anomenada Batalla de València. Martín Villa, des de Madrid, va boicotejar la transferència al Consell del 10% del patrimoni, personal i pressupostos, com assenyalava el decret llei de creació del Consell, i la transferència de competències. Sols Miquel Ramón i Izquierdo, alcalde de València, d’herència franquista, va posar part dels recursos econòmics i efectius de l'ens municipal a servei del consell, tot i les poques coincidències polítiques amb Josep Lluís Albinyana. Qui fora conseller d'Economia des del 30 de juny del 1979, l'ucedista Enrique Monsonís, també va participar d’aquesta estratègia d'asfíxia econòmica, negant-se a autoritzar les compres del Consell, bloquejant-ne l'activitat.

La tardor del 1979, Fernando Abril Martorell, president de la UCD valenciana, va pactar amb Alfonso Guerra, vicesecretari general del PSOE, bloquejar el procés per la via del 151. Així el 19 de desembre del 1979, l'executiva del PSPV, reunida a Alacant, simultàniament a la sessió del Consell del País Valencià, aplegat al Palau de la Generalitat, va acordar i exigir l'abandó dels socialistes de la Generalitat. 

El President del Consell del País Valencià, Josep Lluís Albinyana, va dimitir el 17 de desembre del 1979, i també va lliurar el carnet del PSPV i l'acta de diputat del PSOE.

El País Valencià, el 17 de desembre del 1979, va entrar en un període tèrbol. El Consell va quedar inoperant, i Enrique Monsonís (UCD) es va proclamar president en funcions, en contra del que disposava el Reial Decret de creació del Consell del País Valencià i del reglament de Règim interior, que obligaven a convocar l'assemblea de parlamentaris. 

El text redactat aleshores, l'anomenat Estatut de Benicàssim, va restar en via morta, a causa de les baralles internes dins de la UCD i el colp d'estat del 23-F del 1981. Després de les eleccions generals espanyoles del 1982, que van acabar amb la victòria del PSOE amb majoria absoluta, el procés va prendre una nova embranzida, però Broseta, Guerra i Attard van pactar tots els articles referits als símbols oficials (la senyera amb la franja blava), la llengua (anomenada valencià) i fins i tot el nom del territori (Comunitat Valenciana en compte de País Valencià). 

Finalment, el maig del 1983 es van celebrar les primeres eleccions a les Corts Valencianes i el Consell es va dissoldre.

 

Fonts: «La recuperació de les institucions d'autogovern: l'adveniment de la democràcia i els processos preautonòmics», Història del Poble Valencià, FPA Sagunt  /  «Nace el Consell del País Valencià», Las Provincias, 1978  /  «El primer Consell del País Valencià (1978)», Memoria Digital de Elche  /   Viquipèdia

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací

«Del Roig al Blau. La transició valenciana» (2004), documental produït per la Universitat de València (TAU) amb guió d'Albert Montón