Sense els grans mitjans de comunicació, l’estratègia de Vox no funcionaria

per Joan Canela

Columnistes

Aquesta setmana ha estat dominada per les reaccions polítiques i mediàtiques al míting de Vox a Vallecas. La provocació de l’extrema dreta en un barri de forta tradició antifeixista ha seguit un guió perfectament previsible. Vox escull per iniciar la campanya electoral una zona on és especialment impopular. Això provoca protestes veïnals importants. Elements nazis es dediquen a provocar el veïnat i just després la policia carrega contra aquest. Els grans mitjans de comunicació –principalment els canals de televisió generalista i les tertúlies radiofòniques- culpen de la violència els antifeixistes o, en el millor dels casos, es mostren equidistants.

La cadena de causalitats està perfectament comprovada i enregistrada pels periodistes presents al lloc dels fets. A més, ni tan sols és nova. Durant aquests dies hi ha hagut historiadors que han recordat com aquest modus operandi s’assembla enormement al de les SA de Hitler a principis dels anys 30 o periodistes que expliquen que l’actual extrema dreta funciona amb un patró similar a tot Europa. Però no sembla que açò haja preocupat especialment els presentadors, tertulians i editorialistes dels principals mitjans espanyols. I amb el nivell de documentació disponible és difícil creure que ho ignoren. És tan evident que fins i tot els informes policials ho corroboren.

Perquè cal tenir present que tota aquesta estratègia no sols no funcionaria, sinó que seria molt contraproduent per a Vox, sense la col·laboració d’aquestes empreses mediàtiques. De tota la cadena d’esdeveniments, és especialment significativa la part en què «els grans mitjans de comunicació culpen de la violència els antifeixistes o, en el millor dels casos, es mostren equidistants». Perquè bona part de la població menys polititzada pot percebre els feixistes com el que són: una amenaça perillosa. Però si els seus programes habituals i en teoria neutrals i despolititzats —o fins i tot teòricament progressistes— expliquen que Vox té dret a expressar les seues idees sense ser atacat violentament és molt més fàcil, no sols que aquesta versió falsa cale en l’inconscient, sinó que darrere s’hi colen les idees de Vox com una opció legítima.

La millor arma comunicativa de l’extrema dreta no són els OKDiario, els Negre o Losantos. Ni tan sols diaris o ràdios clarament escorats a la dreta com ABC, La Razón o la COPE, ja que la seua audiència també estarà, en general, escorada a la dreta i la seua penetració i credibilitat en altres sectors és molt menor. És el paper que juguen les grans televisions a priori «menys polítiques», com Antena 3 o Telecinco, i els mitjans «progressistes», com La Sexta, El País o La Ser, el que contribueix a criminalitzar el moviment antifeixista entre aquella gent que té més tendència a simpatitzar-hi. I ho fan, no ho oblidem, amagant el que va passar realment a Vallecas, difonent la falsa premissa que la violència la van iniciar els antifeixistes i menystenint o diluint altres incidents tant o més greus, com l’atac a una seu de Podemos a Múrcia només uns dies abans.

El principal argument d’aquests mitjans es pot trobar, molt ben resumit, a l’editorial de divendres d'El País: «Aquest periòdic discrepa profundament dels plantejaments polítics de Vox, però defensa amb idèntica convicció el seu dret a exposar-los en les mateixes condicions que els altres partits i a sotmetre’ls a l’escrutini dels ciutadans. Si les propostes resulten errònies o inclús perilloses han de ser rebatudes amb arguments, però mai callades mitjançant la violència». Més enllà de caure de quatre grapes en el relat preparat per Vox, cal destacar l’absoluta inacció d’aquests mitjans a l’hora de rebatre amb arguments les propostes de l’extrema dreta. Si mitjans com El País o similars hagueren dedicat a rebatre Vox una dècima part de l’esforç que han dedicat a desprestigiar Podem o l’independentisme català, mai hauria calgut escriure aquesta columna.

Davant les provocacions de Vox hi ha un fort debat entre el moviment antifeixista sobre si se’ls ha de confrontar o donar l’esquena i ignorar-los. La solució no és fàcil i no tinc respostes. En tot cas ha de ser el veïnat de cada zona el que decidisca què vol fer. Però cal tenir present que, com es va veure a Vallecas, les capacitats de provocació de l’extrema dreta són molt elevades i, si al final la majoria de mitjans els compren el relat, tenen tota la impunitat per desplegar-les.

Però no deixa de ser simptomàtic que coneguts periodistes madrilenys d’esquerres, que van criticar durament el veïnat de Vic o Altsasu quan van confrontar l’extrema dreta als seus pobles, s’hagen adonat ara de com funciona la creació de la violència en aquest tipus d’actes. I és que no hi ha millor forma de saber què passa que ser-ne testimoni presencial.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací