Els terratrèmols provocats pel Castor se situen en una falla inferior a la d'Amposta, segons un estudi

Experts del CSIC asseguren que les injeccions i un efecte de flotació del gas van desestabilitzar el subsòl

per ACN / NLV

Territori

La plataforma marina del projecte Castor | Jordi Marsal  | ACN
La plataforma marina del projecte Castor | Jordi Marsal | ACN

Un estudi del CSIC situa l'origen dels terratrèmols de major magnitud provocats pel projecte Castor en una falla inferior a la d'Amposta, desconeguda fins ara. Investigadors de l'Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) i l'Institut de Ciències del Mar (ICM) han conclòs que les injeccions al jaciment, combinades amb un efecte de flotació del gas, van desestabilitzar la falla d'Amposta, fent-la lliscar i provocant el moviment d'una falla més profunda que no es coneixia. Publicat a la revista Geophysical Research Letters, el CSIC explica que, malgrat relacionar els sismes amb les injeccions, l'estudi del MIT no aclaria l'origen dels sismes de majors dimensions percebuts al Maestrat i les Terres de l'Ebre. 

Els experts del CSIC situen els terratrèmols a una profunditat d’entre 4 i 10 quilòmetres, bastant per sota del punt on es va injectar el gas -a 1,7 quilòmetres de profunditat-. Consideren que es tracta d'una tesi «coherent» amb les magnituds observades. Segons explica l'investigador de l'IDAEA i autor de l'estudi Víctor Vilarrasa, «a la profunditat del magatzem de gas es podrien esperar terratrèmols de baixa magnitud, ja que les roques són relativament toves i quan es trenquen no ho fan de forma brusca, sinó deformant-se progressivament». «No obstant això, els terratrèmols a Castor van registrar magnituds altes i van ser fins i tot percebuts per la població, que és el que acostuma a passar quan els sismes es produeixen a profunditats majors, on les roques tenen major rigidesa i alliberen més energia quan es trenquen», alerta.

L'informe del MIT, sobre el qual el govern espanyol del PP va basar la decisió de tancar el magatzem i indemnitzar l'empresa concessionària controlada per Florentino Pérez, apuntava cap a la mobilització de la falla d'Amposta per les injeccions de gas com a principal responsable dels moviments. Però segons l'investigador de l'ICM, Antoni Villaseñor, a la profunditat esmentada «el mecanisme habitual d'augment de la pressió de porus no seria vàlid en aquest cas, ja que les dues formacions -el magatzem de gas i la falla profunda on es van produir els terratrèmols- no estan connectades hidràulicament i, per tant, l'augment de la pressió causat per la injecció de gas no pot arribar a tanta fondària».

Això a més, addueixen, explicaria també el decalatge temporal entre els simes més importants, que van superar la magnitud 4, i la finalització de les injeccions de gas. Així doncs, expliquen que el «lliscament asísmic» de la falla d'Amposta, sense provocar terratrèmols, hauria mobilitzat una altra falla més profunda i desconeguda, que seria la responsable dels moviments. Un fet, reiteren, que posa de relleu la necessitat d'estudiar en profunditat les zones en les quals es projecten activitats en el subsòl profund abans de posar-les en marxa.

L'estudi, en el qual ha participat també l'Institut de Geociències de Rennes (Bretanya), precisa que durant els quinze dies que van durar les injeccions, l'augment de la pressió va ser la principal causa del moviment de la falla d'Amposta, però una vegada finalitzada la injecció, el gas, que és molt més lleuger que l'aigua, hauria exercit una força vertical que va continuar desestabilitzant la falla d'Amposta. Aquest efecte prolongat en el temps explicaria que els terratrèmols de major magnitud es produïren una volta finalitzada la injecció de gas.

La controvèrsia al voltant de la identificació de la falla mobilitzada per les injeccions de gas al Castor causant més d'un miler de terratrèmols ha estat un dels debats científics més recurrents des de l'episodi sísmic la tardor del 2013. Un debat altament complex que sovint ha atiat la mateixa concessionària, Escal UGS, els dos principals responsables de la qual han de ser jutjats per suposat delicte ambiental per seguir injectant gas quan ja coneixien els moviments sísmics. 

Al contrari, ni l'empresa ni el govern espanyol, que va ordenar el tancament de les instal·lacions i el pagament de 1.350 milions a la constructora ACS quan aquesta va renunciar a la concessió, continuen sense aclarir «el greu error de disseny» en la planificació del magatzem de gas submarí, tal com va reconéixer l'exministre d'Indústria del PP Álvaro Nadal davant el Congrés.

Agermana’t

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací