Després de l’escola es juga en valencià

per Juga en Valencià

Veus

Després de l’escola es juga en valencià
Després de l’escola es juga en valencià

El passat 26 de març coneixíem un manifest de dèsset entitats culturals, sindicals i educatives a favor de la plena vitalitat de la llengua, en el qual es marcaven nous objectius per a la seua promoció i dignificació. Des de Juga en Valencià vam donar suport al manifest i vam aportar la nostra visió des de l’àmbit esportiu, en què duem a terme el nostre activisme pel valencià des de juliol del 2019. La nostra joventut no ens impedeix manifestar la voluntat de sumar i millorar les propostes que les nostres entitats germanes majors han fet, fan i faran. «Tota pedra fa paret» i allà on calga construir, hi estarem. Per això hem demanat adherir-nos a la xarxa d’entitats Enllaçats per la Llengua, i així poder col·laborar-hi més activament.

Si vam nàixer va ser perquè molts vam veure que l’esport era un àmbit orfe d’activisme pel valencià i, per tant, un àmbit en el qual la llengua també s’havia de defendre i protegir, com ja es fa des de fa dècades en el món de l’educació i la cultura del nostre país. L’educació sempre ha sigut el centre, l’origen i la font de la normalització lingüística en la nostra societat, els mestres i professors han sigut actors cabdals en este procés. Considerem que així ha de ser i així ha de continuar, però pensem que cal valorar també la tasca de promoció i defensa del valencià fora de les aules, o millor dit, després de les classes.

Totes les llengües viuen si s’utilitzen en la comunicació diària dels seus parlants. En el cas dels infants i adolescents, la majoria de les interaccions socials es produeix en l’àmbit educatiu, per això l’objectiu que el valencià siga vehicular a estes edats és primordial. Després de l’escola molts xiquets no tornen a casa, ja que en l’esforç per conciliar la vida laboral i familiar molts pares i mares porten els seus fills a fer les anomenades activitats extraescolars, i una de les activitats més escollides és la pràctica d’un esport. Durant esta pràctica els xiquets tenen moltes interaccions socials amb els entrenadors i els companys, que no necessàriament són els mateixos de l’escola. Que en estes activitats extraescolars el valencià siga també llengua vehicular és molt important. Ací l’educador és substituït per l’entrenador, que a banda de les instruccions esportives pertinents, també transmet uns valors socials de respecte i joc correcte que impliquen la pràctica dels esports. No té cap sentit que la vehicularitat del valencià desaparega en eixir de classe i no continue en la pràctica dels esports o en les altres activitats extraescolars. S’ha de considerar, també, que l’oci infantil i juvenil, i més en concret l’esport, juga un paper fonamental en la integració en la societat dels xiquets nouvinguts. Per tant, el valencià ha d’estar present en eixe procés d’integració.

Molts entrenadors ens han transmés que existeix una diglòssia en el món de l’esport: en l’entrenament es parla castellà i en els vestuaris valencià. A més, el vocabulari relacionat amb determinats esports no és molt conegut o directament no existeix en la nostra llengua. Com fer vehicular el valencià en la pràctica dels esports després de l’escola? Pensem que de diverses formes: si els clubs són municipals i, per tant, reben fons i fan ús de les instal·lacions municipals, cal que els ajuntaments fomenten l’ús del valencià també en eixos clubs esportius i a les instal·lacions. Els entrenadors normalment estan federats en la federació esportiva corresponent, amb la qual cosa cal que la llei de federacions esportives demane als entrenadors la competència en les dues llengües oficials i que utilitzen el valencià de forma preferent. Als entrenadors se’ls han de facilitar recursos lingüístics per a conéixer bé les paraules relacionades amb la pràctica de l’esport. Si les activitats esportives es realitzen a l’escola, estes hauran de ser en la llengua vehicular de l’escola. Cal remarcar que si bé l’educació obligatòria acaba als 16 anys, la pràctica de l’esport continua acompanyant els infants i adolescents en l’edat adulta, en què les interaccions socials han de continuar en valencià per tal que continue viu.

Fins ara l’esport ha format part de les paraules «oci i entreteniment» en tots els manifests per la defensa de la llengua i s’han considerat mers complements de l’educació. Però tant l’esport, com en general l’oci i entreteniment, impliquen la idea de diversió en els xiquets i jóvens, i això és un atractiu a eixes edats en què el valencià ha de ser protagonista. Considerem que cal que l’esport i, per tant, l’oci i entreteniment, siguen el desé objectiu per la promoció i dignificació de la llengua. Un objectiu difícil de bastir, però que s’ha de tenir present, i en el qual Juga en Valencià vol sumar.

Agermana’t

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací