La il·lusió democràtica

per Gil-Manuel Hernàndez i Martí

Tribuna

La il·lusió democràtica
La il·lusió democràtica

En l'anomenat Occident lliure estem acostumats a vanagloriar-nos de la nostra democràcia. No obstant això, per poc que rasquem la superfície, observarem que no és el mateix il·lusionar-nos amb la democràcia que comprovar el seu caràcter il·lusori. La il·lusió democràtica posseïix, per tant, dues cares. En una d'elles som creients en les bondats de la democràcia, considerada com el millor dels sistemes polítics, però en l'altra sobrevé la pèrdua de la fe en topar-nos de cara amb la dura realitat d’una democràcia subvertida, boicotejada i menystinguda per les dinàmiques posades en marxa pels poders fàctics.

La contradicció resultant resulta angoixant i generadora de tota mena de conflictes personals i col·lectius. Senzillament, no existeix democràcia econòmica, i a partir d’este fet la il·lusió democràtica salta per l'aire. Votar de tant en tant és un flac consol davant la cruesa i crueltat de tota sort de grups de pressió, poders judicials blindats, monarquies immunes, mitjans de comunicació propagandístics i oligarquies diverses operant per la porta de darrere, sense publicitat i amb una enorme capacitat de maniobra.

Queda mentrestant el fulgor decadent de la sobirania popular, el poder del poble, el control als que manen i un reguitzell de grans ideals convertits en llocs comuns que els aspirants a tirans gasten com a munició de salva mentre catapulten les seues autocràcies a exemplars models de govern. No obstant això, la il·lusió és una enorme reserva d'energia sempre llesta per a emergir en situacions de crisi, de desassossec, de transició entre mons. Instintivament molta gent no està disposada a renunciar a eixa il·lusió, si és que ha sigut capaç de no sucumbir als cants de sirena dels nous dictadors disfressats de demòcrates. I saben que eixa il·lusió ha de ser completa, que ha d'enunciar una democràcia integral, no sols el ritual periòdic de les urnes, que sembla funcionar a manera de vacuna perquè això de votar no vaja perillosament a més.

Les multituds sempre fan por als que les volen callades o desmobilitzades. Les persones que s'adonen de l'estafa i mouen a uns altres a adonar-se encara fan més por als manipuladors de l'estat de dret. Els moviments que emergixen des de baix provoquen en els de dalt el recel i la repressió preventiva. El conflicte sembla inevitable. La democràcia espera a ser alliberada de la seua urna de cristall blindat mentre les democràcies de baixa intensitat, eixos succedanis activats pel capital, es transmuten en nacionalpopulismes que caminen cap al totalitarisme per la via de la legalitat democràtica. Però la il·lusió d'una democràcia plena no s'esvaïx, perquè guia la cerca de la utopia, eixe prometedor planter de noves solidaritats i esperances.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací