Pareu màquines! A qui voleu enganyar?

per Maria Pérez Company

Tribuna

Pareu màquines! A qui voleu enganyar?
Pareu màquines! A qui voleu enganyar?

Diuen que les coincidències no existeixen i que tot està escrit. Bé, just això he pensat quan he tirat mà a escriure aquest article quinzenal. Aquesta setmana volia parlar del Port de València i després de vore el documental Seaspiracy a Netflix, encara tinc més ganes de parlar sobre el tema.

El que estem fent amb els mars i oceans del planeta blau és una aberració. L’oceà alberga fins al 80% de tota la vida al globus terraqüi, produeix del 50% al 80% de l’oxigen a la Terra i absorbeix quatre vegades més quantitat de CO2 que la Selva Tropical Amazònica, per exemple. Seaspiricy detalla minuciosament les diferents problemàtiques que -directament o indirectament- estem causant als ecosistemes marins. Si és cert que som l’espècie més intel·ligent del planeta -segons els estudis- és difícil de comprendre que, tot i saber què estem fent malament, consentim que mars i oceans estiguen buits de vida abans del 2050. Perdem 1.000 milions d’hectàrees de mar a causa de la pesca d’arrossegament, llancem un milió de tones d'eines de pesca cada any al mar i milers de tones de plàstic acaben navegant als oceans.

I direu que tot açò que passa tan lluny no guarda relació amb el Port de València. Doncs, sí. Guarda relació perquè fer l'ampliació d'aquest port suposa una brutal alteració per a tot un ecosistema que, si més no, ja pateix totes les conseqüències que comporta la globalització i l'urbanisme desfermat. Un paratge natural on habiten centenars d'espècies que volen viure en llibertat, llibertat que nosaltres, els humans, coaccionem.

Ens pensem que quan eixim de l'ou ja naixem per ser amos i senyors d'aquest planeta que hem anomenat Terra. Quan ens sentim una mica malament fem negoci per sentir-nos bé, políticament ens atrevim a fer declaracions institucionals degut a l'estat d'emergència climàtica on únicament divaguem sobre la sostenibilitat i lliguem paraules per tal d'enquadrar-nos dins dels paràmetres del progressisme eco. Però, sabeu què passa? Que tot això s'oblida quan a pocs quilòmetres d'un barri anomenat Natzaret i d'un paratge natural protegit, l'Albufera, un senyor de la Corte de Madrid ens diu que s'ha de fer el port més gran -qui diu el Port, diu macro parcs fotovoltaics entre garroferes centenàries- perquè no hi ha cap tipus de perill ambiental. Però espereu, el pitjor ve quan el mateix govern del País Valencià no té un discurs contundent en contra d'aquesta atrocitat. Diuen que «qui calla, hi consent», no era així?

La primera fase de l’ampliació del Port de València, acabada el 2011, ja ha tingut repercussions negatives sobre la línia de costa sud. Ara, se’ns diu des de l’Autoritat Portuària de València que el nostre serà el Port «més important del Mediterrani» de caràcter interoceànic. A qui volen enganyar? Serem la plataforma més gran d’Europa per bescanviar contenidors buits. Quins guanys dona el trànsit de contenidors buits? i, més encara, a qui els dona? L’ampliació del Port ja ens ha fet perdre una part de l’horta, amb el Forn de Barraca inclòs, quan el ministre Àbalos va ordenar l’ampliació innecessària (de no ser per donar accés al Port) de la V-21. Ja n’hi ha prou!

No volem estar al capdavant del trànsit de contenidors. Volem ser els millors en cultius de qualitat, en aire respirable, en patrimonialitzar el tresor que suposa tindre un immens hort periurbà que moltes capitals del món voldrien. Facen el favor de parar màquines i promoguen una moratòria en el projecte d’ampliació!

Em negue a empassar-me  aquesta brutalitat, no per quedar bé o agradar a cert sector. Em negue perquè estime el meu país, perquè estime l'Horta i l'estime encara més veient el panorama que estem deixant al nostre planeta. Perquè les platges valencianes no poden seguir reomplint-se d'arena cada any, ni els ecosistemes marins es mereixen el trànsit innecessari de milers de vaixells, per no saber fer ús del consum de proximitat. Em negue perquè la maleïda sobreexplotació que imposa la llei del mercat està acabant amb tots els sectors, fent que els rics siguen més rics i els pobres, més pobres. No podem deixar que empreses que controlen pràcticament l'economia ens guanyen la batalla perquè, escolteu, la culpa també és nostra. Aquesta manera en què vivim no és sostenible ni és ètica, i així acabem donant la raó als de les butxaques plenes.

La mobilització ciutadana és un punt clau en la paralització de projectes que vulneren el nostre entorn, que vulneren els nostres drets, els de totes les persones. És necessària l'autoorganització popular enfront dels que només busquen fer negoci, el poder que tenim la gent per traure les vergonyes d'aquells qui governen -que no únicament són polítics- és ingent, però tota la mobilització no tindrà sentit sense voluntat política.

I la voluntat política ha de començar a casa nostra. Consellera Mollà, que li té igual tot? Què fem ara de la famosa Declaració institucional d’emergència climàtica del Consell? La fem servir per a fer vaixells de paper ara que tindrem més lloc al port? Supose que tot allò de la Red Natura 2000 ho tindrà en el mateix calaix on arxiva el cas de la variant de Pedralba.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací