Sí a l’energia solar, però no a instal·lacions de 420 hectàrees que suposen la pèrdua de grans extensions de cultius i paratges «d’enorme valor paisatgístic i ambiental». És el resum del posicionament de la plataforma «Salvemos Brihuela», la punta de llança del moviment que s’oposa a la ubicació a Xiva d’una planta fotovoltaica que ocuparia l’espai equivalent a 566 camps de futbol i que també inclouria, només en aquesta localitat de la Foia de Bunyol, una línia d'alta tensió de 8,2 quilòmetres de longitud i 26 torres elèctriques.

La promotora del projecte és Falck Renewables, una multinacional amb seu a Milà però present en set estats. Fundada l’any 1906, compta amb una divisió d’energies renovables des del 2002. La companyia defensa que la planta permetria generar 125 megawatts i abastir d’electricitat 80.000 habitatges. A més, i en un comunicat emés al febrer, justifica la tria de la vall de Brihuela, que rep el nom d’un barranc que naix a la serra de Xiva, perquè la zona està qualificada com de «baixa sensibilitat mediambiental i baix rendiment agrícola». Una catalogació que la converteix, segons l’empresa, en una ubicació «òptima».

Aquests arguments són rebutjats per «Salvemos Brihuela», que agrupa 33 col·lectius, tal com explica a Nosalteslaveu Vicente Serena, un dels portaveus de l’entitat. El representant veïnal defensa que el paratge té un alt valor humà, però també ambiental, tant pels cultius i zones de bosc que acull, com pels 158 arbres monumentals que inclou, la majoria garroferes. També destaca que l’indret és l’habitat d’una variada fauna, «amb nombroses aus». Segons Serena, l’entorn es veuria molt afectat per la ubicació d’una planta que comptaria amb una tanca de «més de 50 quilòmetres» i que perjudicaria especialment la connexió de vall amb la Serra de Xiva, que amb 5.400 hectàrees, és el paratge municipal protegit «més gran» del País Valencià. Per últim, el portaveu de la plataforma Salvem Brihuela nega la consideració de la zona com de baixa producció agrícola i afirma que hi ha «molts cultius, tant vinyes com garroferes en plena producció». 

En el comunicat del mes de febrer, la companyia de matriu italiana explicava haver tancat 300 preacords amb propietaris i es mostrava segura d’aconseguir «el 100%» de les 350 parcel·les necessàries per realitzar el projecte. També destacava que la construcció de la planta suposaria una inversió de 110 milions d’euros, l’abonament a l'ajuntament de Xiva de més de quatre milions d'euros en concepte d'impostos d'instal·lacions, construccions i obres i el pagament al consistori de 600.000 euros anuals en concepte de tributs de béns immobles i activitats durant els 35 anys de vida útil de la instal·lació. Finalment, emfatitzava que els veïns podrien participar de manera directa de la realització del projecte, ja que «fins al 4% de la inversió està obert a inversors locals amb una rendibilitat assegurada i cap compromís de permanència».

Amb tots aquest arguments sobre la taula, qui ara té l’última paraula és el Ministeri Per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que és l’encarregat d’autoritzar els projectes que superen els 50 megawatts. Els inferiors han de ser autoritzats per la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica. Abans de donar la seua resposta, el ministeri haurà d’analitzar les més d’un miler d'al·legacions rebudes i la declaració d’impacte ambiental que ha d’elaborar la Generalitat Valenciana, tot i que es tracta d’un document no vinculant.

El departament que dirigeix Teresa Ribera, també haurà de tenir en compte l’oposició unànime de l’Ajuntament de Xiva, la de tots els grups municipals i la dels veïns. Així es desprén almenys dels resultats de l’enquesta realitzada per la Regidoria de Participació Ciutadana del municipi el passat mes de març i que preguntava als habitants de Xiva la seua opinió sobre la planta fotovoltaica. Segons els resultats, de més de 500 respostes (disposen de residència 15.000 veïns), 323 creuen que el projecte és «molt desfavorable» mentre que 145 el consideren «molt favorable». A més, 366 qualifiquen el valor ambiental/paisatgístic de la zona triada com a «molt alt» mentre 116 el consideren «baix». En la mateixa línia, 391 veïns creuen que l'elecció de l'enclavament no és «gens adequada» i 120 la qualifiquen de «molt adequada». Per últim, 179 es mostren contraris al fet que se situe en un altre indret del terme municipal, mentre que 128 ho veurien «adequat» i 11 «molt adequat».

Pel que fa a la posició del govern valencià, la consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, afirmava la setmana passada que el seu departament estarà «vigilant» amb les grans instal·lacions solars i eòliques, tot i defensar que el País Valencià ha de «produir energia neta». De fet, en l'esborrany de la llei de canvi climàtic i transició ecològica en què treballa el Consell i que es va publicar l’estiu passat, es fixa com a objectiu una producció mitjançant energies netes de fins a 6.000 megawatts en zones fixades com de desenvolupament prioritari i unes 12.000 hectàrees en tot el País Valencià.

En relació al debat sobre com generar electricitat sense emetre gasos d’efecte hivernacle, Vicente Serena subratlla que el col·lectiu veïnal de Xiva no és, «ni molt menys, contrari a l’energia solar». En aquest sentit, emfatitza que allò que critica la plataforma són les dimensions de la instal·lació, la seua gran afectació ambiental i visual per la seua mida, el perjudici al turisme rural i la seua ubicació al costat de la serra de Xiva. En aquest sentit, reclama que els municipis puguen decidir sobre on es poden situar aquestes plantes. També demana apostar per infraestructures més menudes, i detalla que a Xiva hi ha previstos sis projectes més, però com que són «molt més reduïts no s’ha generat oposició». Per últim, recorda la necessitat d’incentivar l’autosuficiència i la ubicació als edificis d'habitatges i les cases d’equipaments per aprofitar l’energia solar i eòlica.

L’última queixa que realitza la plataforma Salvem Brihuela és la concentració d’aquests projectes en poblacions d’interior tot i estar destinats a abastir d’electricitat les grans zones urbanes de la costa. Una denúncia que confirma el fet que són localitats com Moixent, la Font de la Figuera o Villena on s’han presentat grans projectes de parcs fotovoltaics que podrien ocupar centenars d’hectàrees aprofitant els preus reduïts d’unes explotacions agràries afeblides pel despoblament, els baixos preus i la manca de relleu generacional.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací