Ecologistes insten els estats de la UE a prohibir vols interiors, com França, però avisen que cal «més ambició»

Les aerolínies europees alerten els governs de les conseqüències econòmiques «indesitjades» que pot tindre la mesura

per ACN / NLV

Política

Ecologistes insten els estats de la UE a prohibir vols interiors, com França, però avisen que cal «més ambició»
Ecologistes insten els estats de la UE a prohibir vols interiors, com França, però avisen que cal «més ambició»

Entitats i representants de partits ecologistes insten els estats de la Unió Europea a sumar-se a França i prohibir els vols interns que tenen una alternativa «raonable» en tren. Després que França haja començat el procés per aprovar una llei per retallar les emissions de carboni que inclou aquesta mesura, Khaled Diab, de l'Oficina Europea del Medi Ambient, defensa que la iniciativa és un «inici prometedor», però també una «oportunitat perduda» perquè hauria d'haver sigut més ambiciosa. «Totes les accions que es facen per tindre una societat més sostenible són benvingudes, però això no vol dir que hàgem de renunciar a l'ambició», subratlla Diab. 

Igual que Diab, l'eurodiputat francès Claude Gruffat, del grup dels Verds, veu el projecte «decebedor» perquè redueix de quatre a dues hores i mitja la durada del viatge en tren perquè se suprimisquen els vols amb la mateixa ruta. Així, queda fora, entre d'altres, el trajecte de París a Marsella, un dels que més trànsit concentra.

La iniciativa per prohibir els vols interns curts a França s'emmarca en un projecte de llei que busca retallar les emissions de carboni un 40% el 2030. L'objectiu de la mesura, que encara es troba a l'inici del procés d'aprovació, és reduir l'ús d'un transport que, de mitjana, contamina set vegades més que el tren. 

Amb la retallada fins a dues hores i mitja del trajecte alternatiu en tren, la prohibició només afectarà cinc rutes, les que connecten París amb Bordeus, Lió, Nantes i Rennes i la que fa el trajecte de Lió a Marsella. Aquestes cinc rutes representen el 12% del trànsit aeri interior a França. Queden excloses de la supressió algunes de les més utilitzades, com per exemple la que uneix París amb Marsella o Montpeller.  

Les aerolínies adverteixen de conseqüències econòmiques 

La mesura, però, no només ha rebut crítiques per part dels ecologistes, que la consideren insuficient. Les aerolínies també s'hi han mostrat en contra perquè argumenten que pot ser un obstacle per a la recuperació de la crisi causada per la COVID-19. 

Des de l'Associació Internacional del Transport Aeri (IATA) avisen que la prohibició pot provocar «conseqüències indesitjables» perquè «la connectivitat aèria és vital per donar suport al desenvolupament econòmic». 

A més, des de les aerolínies també avisen de les conseqüències per als territoris on no hi ha «fortes connexions» ferroviàries i insten els governs a «eliminar les ineficiències innecessàries que incrementen les emissions en trajectes de llarga durada». 

«La competència porta a l'eficiència en tots els sentits, inclosa la sostenibilitat», subratllen des d'IATA.  

Per a l'eurodiputat dels comuns Ernest Urtasun, les advertències de les aerolínies sobre els possibles efectes econòmics d'aquestes mesures obeeixen a una «lògica perversa». «El que no podem acceptar és aquesta lògica perversa que diu que la lluita contra el canvi climàtic ve després de la recuperació econòmica. La recuperació econòmica és la transició ecològica, són la mateixa cosa», insisteix. 

A més, Urtasun, Gruffat i Diab defensen que la indústria aèria ha de «fer un esforç» perquè durant les darreres dècades ha rebut «subvencions implícites» com ara l'exempció impositiva en el combustible. «No crec que puguen dir que això els rebenta el seu negoci», insisteix Urtasun.

«No es tracta de fer que les companyies facen fallida i que afecte milers de treballadors », diu Gruffat, «sinó començar una transformació del sector». 

Al seu torn, Diab subratlla que les aerolínies ja poden ser «rendibles» amb trajectes llargs i apunta que cal aprofitar el rescat d'Air France, a la qual el govern d'Emmanuel Macron ha injectat 4.000 milions d'euros, per impulsar mesures més ambicioses. 

«Si volem arribar a la neutralitat climàtica, hem de portar el sector sota control», diu el responsable de comunicació de l'Oficina Europea del Medi Ambient, que critica que s'haja de rescatar les aerolínies tot i que «han tingut grans beneficis» en els últims anys.  

«Hem pagat subsidis quan tenien grans beneficis i després perquè no feren fallida. Les persones que paguen impostos paguen en els moments bons i dolents. S'han convertit les pèrdues en públiques i el beneficis en privats», critica. 

Línies ferroviàries insuficients 

Els tres ecologistes coincideixen que la resta de països europeus s'haurien de sumar a França i prohibir els vols domèstics i cercar l'alternativa en tren. Per a Urtasun, el govern espanyol hauria d'estudiar una mesura en aquest sentit per acabar amb els vols entre Barcelona i Madrid. 

«És evident que s'hauria de promoure que aquest corredor es fera exclusivament en tren», assegura. Tanmateix, el Parlament va rebutjar avançar en aquest sentit. La cambra catalana va refusar una resolució dels comuns que instava a «fer les gestions necessàries davant l'Estat» per limitar vols amb una alternativa en tren de no més de tres hores.  

Un dels principals obstacles perquè el tren siga una veritable alternativa a l'avió és que la majoria de països europeus no tenen una xarxa d'alta velocitat tan desenvolupada com França, però el preu dels bitllets de tren tampoc no en facilita l'ús. 

L'eurodiputat dels comuns admet que la concepció radial de l'alta velocitat a l'Estat dificulta que, amb mesures com la impulsada a França, es puguen prohibir algunes rutes. Per exemple, amb l'actual infraestructura seria difícil substituir amb el tren els vols de Barcelona a València o Bilbao.  

En aquest sentit, el responsable de comunicació de l'Oficina Europea del Medi Ambient reclama més inversió en la xarxa ferroviària perquè siga una «alternativa viable» i critica els efectes de les privatitzacions de les darreres dècades. «Se suposava que els operadors privats farien la xarxa millor i més eficient, però ha acabat sent pitjor i més cara», diu Diab, que lamenta que les companyies privades no hagen fet les inversions necessàries perquè les infraestructures funcionen bé. 

En aquest sentit, Gruffat defensa que la Unió Europea hauria de destinar més diners a millorar la xarxa ferroviària. Per exemple, diu l'eurodiputat francès dels Verds, fent més restrictives les ajudes al sector aeri i facilitant-les al ferroviari.  

Pel que fa a la diferència de preu entre els bitllets de tren i d'avió, Diab considera que actualment hi ha una «competència injusta» que afavoreix les aerolínies. «Hem de fer alguna cosa sobre aquesta distorsió de preus», diu el responsable de comunicació de l'Oficina Europea del Medi Ambient, que també creu que el tren ix perjudicat del fet que no hi haja comparadors de preus en línia mentre existeixen multitud de pàgines web en el cas dels avions.  

«La Unió Europea i els estats han de conscienciar sobre la importància del tren. Ha passat, en les últimes dècades, de ser el mitjà de transport de primera elecció a un d'oblidat per a molts ciutadans. Cal conscienciar sobre la seua importància per a un futur sostenible», conclou Diab.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací