Es detecten canvis globals en la barreja de l'aigua dels llacs a causa del canvi climàtic, segons un estudi

Investigadors descriuen que s'allarga l'estratificació als embassaments i alerten de conseqüències irreversibles

per ACN / NLV

Territori

Es detecten canvis globals en la barreja de l'aigua dels llacs a causa del canvi climàtic, segons un estudi
Es detecten canvis globals en la barreja de l'aigua dels llacs a causa del canvi climàtic, segons un estudi

Un estudi amb participació de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) ha detectat per primera vegada canvis globals en els patrons de barreja de l'aigua dels llacs. L'aigua dels llacs s'estratifica a la primavera i l'estiu: les aigües superficials s'escalfen i en poques setmanes són tan calentes i han perdut tanta densitat que ja no poden barrejar-se amb l'aigua freda del fons. La investigació, publicada a Nature Communications, mostra que el període d'estratificació als llacs de l'hemisferi Nord s'ha allargat en alguns casos fins a un mes sencer per l'escalfament global, fet que té conseqüències molt importants. El supercomputador de l'ICRA, Undarius, ha permés modelar el comportament de 17.000 embassaments i fer projeccions de futur. 

Cada primavera, mentre prats i boscos desperten de forma evident de l'hivern, els llacs i embassaments pateixen una transformació menys visible però amb conseqüències importants per als usos de l'aigua. És l'estratificació de les aigües. 

Daniel Mercado, de l'ICRA, assenyala que si bé pot semblar un fet anecdòtic, en realitat tot el funcionament de l'ecosistema i els usos de l'aigua estan «adaptats a la periodicitat d'aquest fenomen». «Si el batec de l'estratificació i la barreja canvia, l'ecosistema i la nostra manera de gestionar i gaudir de l'aigua als llacs i embassaments també haurà de canviar», destaca. 

Un estudi liderat pel Dundalk Institute of Technology d'Irlanda mostra que la durada del període d'estratificació als llacs de l'hemisferi Nord s'ha allargat durant el segle XX, en alguns casos fins a un mes sencer. 

«Això ja ha tingut conseqüències en la qualitat de l'aigua de molts llacs», afirma Rafa Marcé, investigador de l'ICRA i coordinador de la xarxa de modelització internacional (ISIMIP Lake Impact Sector) que ha fet possible aquest treball. 

«Durant l'estratificació, les capes fondes estan aïllades de l'atmosfera i van esgotant el seu contingut d'oxigen, que es pot arribar a esgotar. El dèficit d’oxigen té conseqüències molt negatives per a l'ecosistema i per a la qualitat de l'aigua, i si l'estratificació dura més aquests problemes augmenten», adverteix. 

L’estudi també fa projeccions de com l'allargament del període d'estratificació pot afectar els llacs en el futur si no es prenen mesures per pal·liar el canvi climàtic. Mercado ha contribuït a aquestes simulacions modelant el comportament de 17.000 llacs i embassaments a la Terra a Undarius, el supercomputador d'ICRA. 

«Per primera vegada, científics de tot el món ens hem coordinat per simular el comportament d'una gran quantitat de llacs en diversos escenaris de canvi climàtic i fent servir molts models diferents», explica l'investigador. «Això és impossible de fer en solitari, així que vam crear l'ISIMIP Lake Impact Sector per promoure una col·laboració internacional que era indispensable», afegeix. 

Conseqüències desastroses si no s'atura

Els models prediuen que si en el futur no es frena el canvi climàtic, l'estratificació anual dels llacs s'allargaria entre 20 i 40 dies de mitjana, depenent del grau de mitigació. 

«Les conseqüències d'això s'aproparien al desastre», adverteixen els investigadors. «No som conscients de la importància que té. A diferència d’altres canvis com la floració dels cultius o les migracions dels animals, no tenim una experiència sensorial directa del que passa a l'aigua dels llacs», alerta Marcé. 

«Però les conseqüències per a la diversitat seran en molts casos irreversibles. Molts llacs que ara estan ben oxigenats desenvoluparan dèficits d’oxigen, fet que expulsarà espècies de peixos que no ho poden tolerar. La qualitat de l'aigua que fem servir per beure i altres usos també es veurà afectada per aquest dèficit d'oxigen, cosa que implicarà gastar més recursos per poder gaudir de l'aigua amb garanties», indica.

Estudis recents apunten que l'allargament del període d'estratificació en llacs afavoreix l'emissió de metà des dels sediments, un gas amb un potent efecte hivernacle. «És un exemple clar de retroalimentació: com més escalfament global, més estratificació i més metà produït als llacs, cosa que portarà més escalfament», explica Mercado, que rebla: «Això no és més que una altra de les moltes evidències que tenim sobre la taula que ens haurien de fer actuar per aturar el canvi climàtic de forma immediata».

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací