Defendre el valencià no era això

per Samuel Fenollosa i Aguilar

Veus

Defendre el valencià no era això
Defendre el valencià no era això

Ja fa unes setmanes que no paren d’eixir articles i manifests parlant del no massa benvolgut PEPLI i de les conseqüències que tindrà a partir del curs vinent en la presència del valencià a les aules d’arreu del País Valencià. Bé, en les aules de secundària, perquè en els centres d’infantil i primària la llei ja s’hi ha aplicat. Són moltes, moltíssimes diria jo, les veus que han sorgit per a criticar aquesta nova llei d’educació des de molts àmbits diferents. I no parle precisament dels col·lectius que exigeixen que no se’ls impose el valencià. Quan parle de veus crítiques em referisc a les del professorat, de l’alumnat i de gent provinent d’altres sectors que parla del PEPLI com una amenaça a la supervivència del valencià a les nostres aules.

Totes i tots sabem ja en què consistirà aquest PEPLI, de manera que no cal que encete una explicació tècnica de com el valencià només estarà present, com a molt, en un 60% de la docència als centres educatius d’arreu del territori i aquest percentatge pot baixar fins a la insultant xifra d’un 25%. Està clar que la LUEV és una llei antiga –té 40 anys– i necessitem una renovació perquè els temps i el context social i lingüístic han canviat, però el PEPLI no; no era això el que necessitàvem.

Contra el PEPLI hem reaccionat tots. Per una banda, alguns castellanoparlants s’han sentit atacats perquè no volen que als seus centres tinguen, com a mínim, un 25% de la docència en valencià. Els sembla massa valencià això. La Conselleria, però, ha solucionat eixe problema i ha permés fer algunes excepcions i rebaixes en els percentatges del pla d’estudis per al curs 2021-2022. Per l’altra banda, hem alçat la veu els que volem que als nostres centres el valencià augmente la seua presència o, com a mínim, que es mantinga el percentatge de classes que s’imparteixen en valencià actualment.

Els principals afectats del PEPLI seran, sense cap mena de dubte, els centres de les comarques plenament valencianoparlants on el valencià arriba a tenir un 100% de presencialitat a les aules i, en canvi, les zones castellanoparlants no notaran pràcticament la modificació de llei. Ara bé, segons alguns dels promotors d’aquest nou pla, els beneficiaris d’aquesta llei seran els centres de les grans ciutats i de les comarques en què podem triar en quina llengua estudiar. Sincerament, no m’ho crec.

Jo he sigut alumne de la línia en valencià tota la meua vida estudiantil i tinc moltes coses a dir de la presència del valencià, sobretot en la secundària i el batxillerat. Com bé sabem, la LUEV no estableix cap mínim de docència en valencià i apel·la a la bona voluntat del professorat de fer servir el valencià a les seues classes. Sota aquesta llei, jo vaig tenir la gran sort de poder fer pràcticament tota la meua educació secundària en valencià. Al meu institut hi havia una gran part del professorat implicat amb el valencià i feien que el percentatge de docència en la nostra llengua fora molt alt. I encara així sempre hi havia algun professor que ens donava classe en castellà, tot i que fórem la classe de la línia en valencià. Tot plegat, calcule que el percentatge de docència en valencià al meu institut, quan jo hi estudiava, estaria entre el 50% i el 40%. Amb la nova llei, per tant, el canvi serà pràcticament invisible o, fins i tot, perjudicial, perquè, amb la desaparició de les línies, una part de l’alumnat deixarà de tenir assegurat que tota, o quasi tota, la seua educació serà en valencià. I tampoc comptarem amb la voluntat de part del professorat de fer les classes en la nostra llengua, perquè s’imposa l’obligació d’acomplir uns percentatges en castellà.

Ah! I per cert, ja està bé de dir que els grups de valencià, «els de la línia», som un ghetto, perquè això fa anys que no és així. Aquest és un dels arguments que es fan servir per a trencar el sistema de les línies i, personalment, pense que és molt fràgil. Com deia, he cursat tota la meua educació en valencià, he sigut un alumne de la línia, i era quasi l’únic valencianoparlant. Quin tipus de ghetto és eixe? No obstant això, gràcies a la línia aquests estudiants parlen valencià una part de la seua vida i milloren la seua competència lingüística. Això, però, és un debat en què no aprofundiré més, de moment, perquè suposaria una explicació bastant extensa que no ve al cas.

Per tant, tenim que el PEPLI no suposarà pràcticament canvis en la majoria de les comarques del País Valencià més enllà de la desaparició de les línies (a les quals hem d’agrair que el valencià continue viu a les aules, com ja he dit), però sí que suposarà una disminució de la presència del valencià a les aules plenament valencianoparlants. És això el que volíem? És això el que imaginàvem que faria Compromís quan Marzà va ocupar la Conselleria?

Pregunte: en lloc de fer una llei que perjudica la presència del valencià allà on el percentatge de docència en la nostra llengua era superior al 60% i que no suposarà cap canvi allà on el valencià està i estarà invisibilitzat, no hauria sigut millor treure un pla real d’immersió lingüística per a les zones castellanoparlants i les grans ciutats? Segons les dades, l’ensenyament en valencià només arriba al 30% de l’estudiantat. Per què no ens preocupem d’intentar arribar al 50% abans d’entrar a un model híbrid de llengües en què, estic segur, predominarà el castellà? Negociant, la gent arriba a acords, i tenim molts arguments que corroboren que estudiar en valencià té una gran quantitat d’avantatges. ¿Per què no tractem d’explicar i de convéncer la gent de per quina raó el valencià ha de ser la llengua vehicular en el nostre sistema educatiu i ens deixem d’imaginar que ens trobem en una situació d’igualtat lingüística? Ni dins ni fora de les aules existeix eixa igualtat, i és per això que hem de fomentar la presència del valencià a l’etapa educativa. Ho diu molt bé el col·lectiu «Centres pel valencià» al seu manifest: «El nostre alumnat és competent en llengua castellana en acabar els seus estudis, ja que el castellà és una llengua majoritària en els mitjans de comunicació [...] Necessitem normalitzar el valencià i no volem perdre drets lingüístics que ens han costat d’aconseguir».

Per acabar, vull parlar directament a la militància de Compromís i del Bloc. Permeteu-me dir-vos que aquest moviment, en clau electoral, us farà molt de mal. I si li sumem la incomprensible decisió de carregar-se la capacitació en valencià i la pèssima gestió de la borsa de professorat de valencià, eixe mal encara serà pitjor. Sense ser jo un expert, ho veig. Com és que vosaltres no? El vostre electorat no es troba entre les persones que intenteu acontentar, aquelles que es manifesten entre banderes espanyoles i pancartes de Vox tacant la imatge de Miguel Hernández. El vostre electorat està entre el professorat que us està demanant que rectifiqueu, per favor, que no forceu l’ensenyament en castellà en les comarques on el valencià sobreviu com a primera llengua. Els qui us votàrem, esperàvem que protegíreu el valencià, però no esperàvem això. Això no és protegir el valencià, sinó més aviat el contrari. Però ja sabem com funciona tot. No rectificareu i després vindran els plors.

Si el PEPLI haguera estat idea d’un conseller del Partit Popular molts de vosaltres us hauríeu posat les mans al cap amb indignació. No recordeu el model trilingüe de Font de Mora o de Bauzá a les Balears ni la vostra reacció, veritat?

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací