La vicepresidenta de la Generalitat i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha afirmat que va conéixer la investigació al seu exmarit, educador en un centre privat, pel cas d'abusos a una menor tutelada pel qual ha sigut condemnat a cinc anys de presó quan va arribar la citació judicial al seu domicili. «Ho va saber Mónica Oltra, no la vicepresidenta», ha asseverat, alhora que ha negat que hi haguera tracte de favor.

Així ho ha desvelat Oltra en la seua compareixença a les Corts per donar explicacions sobre l'actuació del seu departament en aquest cas. Una compareixença a petició pròpia en què ha defensat que els fets provats «no fan cap referència a la Generalitat, la Vicepresidència i la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives» ni a ella mateixa.

Segons ha assenyalat, va conéixer els fets el divendres 4 d'agost del 2017, mentre estava de vacances, per una telefonada que avisava de l'arribada d'aquesta citació al domicili. «Ho vaig conéixer per les meues circumstàncies personals, no pel meu càrrec», ha indicat. La investigació al centre havia començat en el mes de febrer.

«És possible que a molts de vostès els resulte difícil entendre que m'haja assabentat de manera fortuïta o circumstancial. Ho entenc perfectament. Jo també ho pensaria si no haguera viscut l'autèntic desori que vam trobar en el sistema de protecció de persones menors d'edat», ha asseverat.

Així, ha assegurat que, el 2015, hi havia «un sistema privatitzat, sense cap ordre, sense instruccions clares al personal, que funcionava més per la inèrcia de l'experiència que per unes ordres clares». Cosa que «certament s'intuïa en la sentència», encara que  «no necessitava una sentència per a saber-ho».

I ha recalcat: «Ningú, ni dins ni fora d'aquesta sala, lamenta més que jo el que li ha ocorregut a Maite, perquè és el trist colofó a la vida d'una xiqueta a qui tot va fallar des del principi». A més, ha manifestat que des que va arribar al Consell ha tingut una «divisa»: «treballar cada dia per protegir els xiquets i xiquetes que ho requereixen». «Un sistema que impedisca que hi haja més Maites», ha asseverat.

No hi ha hagut cap tracte de favor

«És ben conegut que el condemnat és una persona amb qui vaig mantindre una relació conjugal en el passat, però no és aquesta relació la que s'ha jutjat en els tribunals. Més encara, eixa relació no ha afectat en res les meues actuacions al capdavant de la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat ni en cap altre àmbit del govern», ha manifestat.

Així, ha posat com a exemple que a la seua arribada al departament, el 2015, va informar que aquesta persona encara era formalment el seu marit, per la qual cosa entenia que havia d'abstindre's de participar en les decisions que afectaren aquest centre, així com no intervindre en cap assumpte que tinguera relació directa.

Respecte al tracte de favor, ha defensat que l'educador treballava al centre des del 2010, cinc anys abans que ella fora nomenada consellera, i que el centre és privat, per la qual cosa és la direcció qui decideix la contractació dels treballadors.

Per a la vicepresidenta, una altra demostració que no va haver-hi tracte de favor és el fet que la defensa de l'acusat no coneguera l'existència de l'informe de la Fundació Espill durant el primer judici. «M'acusen de donar consignes per a elaborar informes que beneficien l'estratègia de defensa de l'educador, alhora que també m'acusen d'ocultar eixos mateixos informes al tribunal. En què quedem? Si haguera volgut protegir a algú, òbviament, 'ocultar' informació que pot resultar-li favorable no és la millor manera, no creuen?», ha manifestat.

També ha negat que es donara un tracte de favor al centre, al qual es donen subvencions des del 1997, i que el 2017 es van fer tres inspeccions, l'última el 31 d'octubre. «Amb el PP, en cinc anys només n'hi va haver una», ha apuntat.

«Ocultació de cognoms»

Respecte a l'«ocultació dels cognoms» de l'acusat,  ha dit que han estudiat 60 informes d'aquest tipus per «comparar la mecànica», i han conclòs que «la metodologia és bastant aleatòria i depén del criteri de qui redacta l'informe». En aquest cas concret, l'educador apareix nomenat 60 vegades: tres amb nom complet, 45 com a «educador», una amb el nom i el cognom, i una amb el nom i la inicial del cognom.

També ha negat que l'actuació fora diferent a la del centre de Sogorb (l'Alt Palància), del mateix any, i ha descartat cap intervenció esbiaixada per part de la funcionària de Conselleria i la de l'Institut de Medicina Legal, ja que les dues pertanyen a la mateixa administració, la Generalitat.

Igualment, ha assegurat que la sentència «valora, però no prova» que s'haja produït una situació d'«hostilitat» per part de la Conselleria pel fet que les treballadores consideraren poc creïble el seu relat, i ha remarcat que cap d'elles va dir que tinguera cap consigna sobre el tema.

Quant a la policia, ha afirmat que li queda «una pregunta» sobre la qual «no té resposta»: «El grup de menors de la Policia, Nacional coneixia el febrer del 2017 aquests fets? Segons m'he assabentat per la sentència, sí. Ho va comunicar a Fiscalia? Es va iniciar algun tipus de procediment o investigació?», s'ha preguntat. En la rèplica, ha negat que això siga una crítica al cos de seguretat.

El PP i Vox han demanat la dimissió o el cessament de la consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací