El 2020 va ser l'any, l'hivern i la tardor més càlids registrats a Europa, amb pluges rècord i la major quantitat d'hores de sol registrades al continent des que van començar els registres de satèl·lits el 1983.

Així ho reflecteix l'informe «Estat del Clima Europeu del 2020», publicat aquesta setmana pel Servei de Canvi Climàtic Copernicus (C3S), que inclou una breu descripció del context global, una descripció més completa de les condicions a Europa i un enfocament a l'Àrtic.

L'estudi proporciona una anàlisi detallada de l'any passat, amb descripcions de les condicions i esdeveniments climàtics, i ofereix actualitzacions sobre les tendències globals a llarg termini dels indicadors climàtics clau i proporciona un punt de referència per a futures avaluacions del medi ambient.

Assenyala també que, a nivell mundial, 2020 va ser un dels tres anys més càlids registrats, i els últims sis anys van ser els sis més càlids registrats.

Concretament, les temperatures anuals superiors a la mitjana més altes es van produir al nord de Sibèria i en zones adjacents de l'Àrtic, on les temperatures van aconseguir 6 graus per damunt de la mitjana. El Pacífic equatorial va tindre temperatures per davall de la mitjana associades amb les condicions del fenomen «La Niña» que van sorgir en la segona meitat de l'any.

Quant a les concentracions globals de diòxid de carboni i metà, l'estudi assegura que el 2020 «van continuar augmentant». Precisament, les estimacions preliminars de les dades satel·litàries indiquen que les concentracions de CO₂ han augmentat en un 0,6% durant l'any i de CH4 en quasi un 0,8%.

Les dades mostren que les concentracions atmosfèriques de gasos d'efecte d'hivernacle el 2020 van arribar a la mitjana anual global més alta en el registre satèl·lits de CAMS des del 2003. L'anàlisi preliminar indica que el CO₂ va augmentar a un ritme lleugerament inferior al dels últims anys, mentre que el CH4 va augmentar més ràpidament que en els últims anys.

A més, indica que aquests canvis són una combinació d'efectes que inclouen lleugeres reduccions en les emissions provocades per les restriccions a causa de la COVID-19 i un augment dels fluxos sobre les superfícies terrestres associats amb temperatures càlides i que afecten les fonts de CO₂ i CH4.

Per al director del Servei de Canvi Climàtic Copernicus, Carlo Buontempo, l'informe ofereix una anàlisi completa dels esdeveniments climàtics europeus rellevants, «considerant múltiples indicadors climàtics contribuents i posant-los en perspectiva, també dins del context».

Així, ha explicat que l'anàlisi de la interacció de variables com la temperatura, el gel marí, la precipitació, la descàrrega del riu o la humitat del sòl «subratlla la importància de monitorar totes les parts del sistema climàtic, per comprendre les tendències climàtiques canviants, amb traçabilitat fins a les dades originals». «És més important que mai que usem la informació disponible per a actuar, mitigar i adaptar-nos al canvi climàtic i accelerar els nostres esforços per a reduir els riscos futurs», ha advertit Buontempo.

El 2020 reflecteix una tendència al calfament

A Europa, el document apunta que el 2020 la temperatura anual va ser la més alta registrada, amb almenys 0,4 graus més que els següents cinc anys més càlids, tots en l'última dècada.

La tardor i l'hivern a Europa també van ser els més càlids registrats, i van establir un nou rècord de més de 3,4 graus per damunt de la mitjana de 1981-2010 i al voltant d'1,4 graus més càlid que el rècord anterior.

Igualment, el nord-est d'Europa va ser excepcionalment càlid amb temperatures quasi 1,9 graus més càlides que el rècord anterior. Durant l'hivern, les temperatures màximes i mínimes en aquesta regió van ser localment fins a 6 i 9 graus més càlides, respectivament, que la mitjana de 1981-2010.

El 2020, les onades de calor a Europa, segons l'informe, no van ser tan intenses ni tan duradores com en els últims anys. No obstant això, durant l'estiu, es van produir episodis de temperatures molt altes a nivell regional i van donar lloc a nous rècords de temperatura, com a Escandinàvia al juny i a Europa occidental a l'agost.

Precisament, a l'agost, les altes pressions van portar aire càlid d'Àfrica, cosa que va elevar les temperatures de la superfície i va fer que les nocturnes foren notablement càlides a Europa occidental. A França es van batre diversos rècords de temperatura màxima al mes d'agost.

Precipitacions i descàrrega fluvial

El document també destaca que al febrer de l'any passat una àmplia zona d'Europa es va veure afectada per precipitacions superiors a la mitjana a conseqüència de diversos episodis de pluges intenses. Tot seguit, en el nord-oest d'Europa, van tenir una de les primaveres més seques dels últims 40 anys, tant pel que fa a la humitat del sòl com a les precipitacions.

Això va provocar un canvi en la descàrrega fluvial, que va passar de cotes elevades a reduïdes en parts del nord-oest d'Europa, com va passar a la conca del Rin. A Europa, la descàrrega fluvial mitjana a l'abril i el maig va ser la més reduïda des que es mantenen registres, que es remunten al 1991.

A principis d'octubre, la tempesta «Alex» va provocar que les pluges, amb nivells inusualment elevats, bateren rècords diaris al Regne Unit, el nord-oest de França i el sud dels Alps. Els vessants francès i italià dels Alps Marítims també es van veure afectats per precipitacions diàries que van triplicar amb escreix la mitjana habitual d'octubre en alguns llocs.

La tempesta «Alex» va produir una descàrrega fluvial per damunt de la mitjana en extenses àrees d'Europa occidental, la qual cosa va provocar greus inundacions en algunes regions.

Un any excepcional a l'Àrtic

Quant a la situació a l'Àrtic en el seu conjunt, l'informe revela que el 2020 va ser el segon any més càlid del qual es té constància, amb una temperatura de l'aire en superfície 2,2 graus per damunt de la mitjana de 1981-2010.

Encara que la primera part de l'any va ser més freda que la mitjana en àmplies zones de l'Àrtic, l'estiu i la tardor van compensar aquesta situació amb les temperatures més altes en totes dues estacions des que es tenen registres.

L'estudi ressalta que les elevades temperatures de l'Àrtic el 2020 van ser principalment a causa d'un any «excepcionalment càlid» a l'Àrtic siberià. En aquesta regió, el 2020 va ser l'any més càlid, amb temperatures que es van situar 4,3 graus per damunt de la mitjana i 1,8 graus per damunt del rècord anterior. El gel marí es va situar en mínims històrics durant bona part de l'estiu i la tardor a les mars de l'Àrtic.

Les temperatures rècord a la primavera i tardor també van originar una coberta de neu inferior a la mitjana. «Aquest esdeveniment probablement va contribuir a la calor, ja que l'energia solar es reflectia en menor mesura i, en el seu lloc, les superfícies més fosques sense neu l'absorbien», apunta l'informe.

La calor i l'escassetat de neu també van contribuir a la sequedat, facilitant unes condicions favorables perquè els incendis forestals es consolidaren i s'estengueren. D'aquesta manera, durant l'estiu, l'Àrtic siberià va experimentar una gran activitat d'incendis, la qual cosa va generar les majors quantitats d'emissions de CO2 derivades d'incendis forestals des d'almenys el 2003.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací