Torna-li la trompa al xic

per Josep Barberà

Tribuna

Torna-li la trompa al xic
Torna-li la trompa al xic

La data del 25 d’Abril —convertida en un asèptic Dia de les Corts Valencianes al calendari oficial— ha estat històricament una de les diades mas reivindicatives del nostre país. Les esquerres valencianes i el sobiranisme sempre s’han sentit més còmodes en la commemoració de la desfeta d’Almansa que en una diada oficial del 9 d’Octubre on la simbologia estatutària —himne i senyera inclosos— ha deixat històricament poc marge per a la reivindicació social o nacional.

Enfront dels governs del Partido Popular —i, fins i tot, durant el Lermisme— l’imaginari valencianista va fer seu aquell «fer País», reivindicant la construcció d’estructures que permeteren vertebrar el País Valencià i recuperar l’ús del valencià superant, si s’esqueia, el marc autonòmic.

Tanmateix però, amb el Botànic governant la Generalitat, la reivindicació dels darrers 6 anys del 25 d’abril s’ha anat movent —amb honroses excepcions— entre l’esperança fidel, l’acompanyament penitent, la comprensió beatífica i l’estupefacció més racionalista.

Són sis anys en què els avanços del Consell en això de «fer País» han estat més aviat minsos i on les excuses i argumentaris del «per què no?» pareixen extretes d’un manual redactat per Francisco Camps i Alberto Fabra.

Fa uns dies, a Castelló de la Ribera, vaig parlar del Valencianisme Republicà en companyia del professor —i gran amic— Francesc Viadel. Mentre féiem petar la xerrada, vaig fer referència a la Declaració Valencianista de 1918, si algú en té curiositat, en recomano la lectura. La Declaració parla de la necessitat d’un Estat Valencià, d’una hisenda pròpia i de superar la divisió provincial amb una protocomarcalització. Fa 102 anys! I encara estem com estem…

De fet, el 2018 se’n va publicar una nova versió molt més descafeïnada que la de fa un segle. I així seguim, l’autocensura ens encorseta en l’statu quo autonomista de gestió de les molles competencials i no ens permet anar ni vore més enllà.

Aquest 25 d’abril, en definitiva, caldrà seguir reivindicant el País Valencià; la idea de construir un país normal, amb totes les seues virtuts i tots els seus defectes, però normal. Amb les ferramentes que tenen la resta de països lliures del món. I reivindicant, sense matisos, que no era això, companys, no era això, no ens vam deixar la pell, tots plegats, contra el PP, per a viure acollonats pel «què diran».

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací