Enllaçats per la Llengua presenta el manifest i la campanya #BateguemAmbElValencià

La campanya està impulsada per Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, Decidim, El Tempir i STEPV

per NLV

Llengua

Enllaçats per la Llengua presenta el manifest i la campanya #BateguemAmbElValencià
Enllaçats per la Llengua presenta el manifest i la campanya #BateguemAmbElValencià

Enllaçats per la Llengua ha presentat aquest divendres, amb motiu del Dia del Llibre, la seua nova campanya per «fer bategar els nostres cors amb la nostra llengua». Aquesta plataforma està representada al País Valencià per STEPV, Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, Decidim i i el Tempir.

A l’acte, que ha tingut lloc aquest matí al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, les entitats han presentat el manifest conjunt de la plataforma. Enllaçats per la Llengua ha celebrat alhora el mateix acte a Barcelona i Palma, amb les respectives entitats d’aquests territoris.

Aquest manifest destaca com creix la «minorització de la llengua i avança el procés intencionat de substitució a què es veu sotmesa, i ho fa de manera especialment greu en les generacions més jóvens». Enllaçats per la Llengua també afirma que els territoris de parla catalana «tenim el dret a desenvolupar la llengua i la cultura pròpies de forma normal, plena i lliure, que tenim el dret que estiga garantida la nostra existència i el dret a disposar de les eines que facen una cosa i l’altra possibles».

Manifest d'Enllaçats per la Llengua

En el manifest, s'hi assenyala que «les persones catalanoparlants formem una comunitat lingüística europea amb la major part del seu domini lingüístic dividit en diversos estats en el si dels quals constituïm una minoria no explícitament reconeguda, i a la qual no se li reconeix de manera efectiva la capacitat legal de protegir-se col·lectivament i de decidir en llibertat el seu futur».

Axí, «mentre la constitució espanyola estableix l’obligat coneixement de la llengua castellana a tota la ciutadania de l’estat, les comunitats autònomes de llengua catalana no han pogut legislar, als seus estatuts, l’obligatorietat del coneixement de la llengua pròpia; d’aquesta manera s’ha instaurat el principi de desigualtat legal entre ciutadans en matèria lingüística». Aquesta mateixa desigualtat «la trobem a la constitució francesa, on es determina que "la llengua de la República és el francès", sense que es faça referència a la resta de llengües territorials de l’estat» i a «la legislació italiana», que no «preveu reconèixer al català, a la ciutat sarda de l’Alguer, un estatut equivalent al que rep l’italià». En conseqüència, amb l’excepció del cas andorrà, «es consagra que els drets lingüístics de les comunitats de llengua catalana no es puguen exercir de manera igualitària en aquells estats on les persones catalanoparlants constitueixen un grup minoritzat».

A més, la plataforma constata que a causa d’això, «creix la minorització de la llengua i avança el procés intencionat de substitució a què es veu sotmesa, i ho fa de manera especialment greu en les generacions més jóvens».

Per això, les entitats signants expressen «la ferma voluntat de treballar totes plegades per reivindicar la unitat, el reconeixement i l’oficialitat de la llengua catalana en tot del seu domini lingüístic, que s’estén per Catalunya, Catalunya del Nord, la Franja de Ponent, Andorra, les Illes Balears i Pitiüses, la ciutat de l’Alguer i la major part del País Valencià, on rep també el nom de valencià, i promoure, en conseqüència, que les relacions entre les diferents institucions del territori que la tenen com a llengua pròpia s’hi vehiculen, i que hi haja una plena reciprocitat dels mitjans de comunicació en català».

També tenen la intenció d'«aconseguir el reconeixement ple dels nostres drets lingüístics, resumits en el dret irrenunciable a poder viure plenament en català en el territori històric del domini lingüístic de la nostra llengua» i de «combatre les polítiques discriminatòries envers el català que condicionen les eleccions lingüístiques dels parlants». Perquè, «cal pensar que la renúncia a l’ús normal de la llengua pròpia en el si del territori sobre el qual s’estén el seu domini lingüístic no és mai un acte espontani, sinó l’expressió d’una situació de subordinació mantinguda en el temps que facilita que s’arribe a un moment en el qual els propis parlants s’autolimiten i s’autocensuren, i acaben veient en la renúncia als propis drets lingüístics un acte de llibertat». És per això que proposen «dignificar l’ús del català com a opció lingüística de prestigi davant l’autoodi encara present en la societat». 

A més, lluiten per «garantir que totes les persones que viuen a territoris de parla catalana coneguen i puguen usar la llengua que identifica la societat on viuen i, d’aquesta manera, garantir el seu dret a formar-ne part en igualtat de condicions independentment del seu origen i de la seua llengua inicial».

En aquest sentit, defensen «polítiques lingüístiques basades en l’equitat que permeten aconseguir la normalització del coneixement i de l’ús social de la nostra llengua en tots els àmbits comunicatius (administracions públiques, centres educatius, mitjans de comunicació, món econòmic i laboral, oci i entreteniment…)». També  defensaran que «els centres educatius, com a espais principals de formació i socialització, garantisquen que els infants i els jóvens siguen competents en català i puguen gaudir de les mateixes oportunitats, siga quina siga la seua llengua inicial i amb independència de la seua situació socioeconòmica». «La llengua catalana ha de ser la llengua vehicular de l’escola», afirmen».

Per això, exigeixen, «amb l’objectiu de compensar la situació sociolingüística actual, la utilització eficient de mètodes escolars immersius, dotats de recursos adequats, en aquells contextos que així ho aconsellen». 

Per a finalitzar, manifesten la voluntat de «promoure que el català siga llengua per defecte en l’àmbit del lleure dels jóvens» i de «promoure normatives que asseguren la igualtat de drets lingüístics de les comunitats catalanoparlants respecte de les comunitats de parlants de les llengües oficials dels estats en què es troba dividit el nostre domini lingüístic».

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací