Per un model energètic nacional

L’imprescindible i urgent canvi a tecnologies renovables està sent utilitzat com una nova oportunitat per al capitalisme extractiu

per Decidim, Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià

Veus

Per un model energètic nacional
Per un model energètic nacional

El grup empresarial Green Capital Power projecta la instal·lació a Monòver (el Vinalopó Mitjà) d’una planta per a la producció d'energia fotovoltaica amb una potència de 270 MW que ocuparà una extensió de 600 hectàrees. No és l’única iniciativa semblant. ACS pretén instal·lar a Villena (l'Alt Vinalopó) una planta fotovoltaica de 140 MW, el fons d’inversió Atitlan ha sol·licitat permís per a la construcció a Oriola (el Baix Segura) de dues plantes amb una ocupació de 300 Ha i una potència de 178 MW. Altres projectes s’estan promovent arreu del país a la Foia de Castalla, la Vall de Cofrents, els Alforins, la Foia de Bunyol i altres llocs.

També s’està impulsant la construcció de nous parcs eòlics, com el promogut a la Marina Alta per Alfanar Energía España SL, una empresa d’Aràbia Saudí.

Són exemples dels moviments de grans empreses per a prendre posicions en l'enorme oportunitat de negoci que s’obri al voltant dels plans de transició energètica promoguts per la Unió Europea i l’Estat Espanyol [1]. L’imprescindible i urgent canvi a tecnologies renovables està sent utilitzat com una nova oportunitat per al capitalisme extractiu. Projectes de grans instal·lacions que promouen la concentració de la producció i tenen importants efectes sobre el territori per l’impacte de les mateixes instal·lacions, però també de vials i d’instal·lacions auxiliars: ocupació
de terrenys agrícoles productius i danys irreparables al paisatge.

Segons el model de distribució de competències entre l’estat i la comunitat autònoma, correspon al primer l’aprovació de tota instal·lació amb una potència instal·lada superior a 50 MW, sobre les quals decidirà el Ministeri i on l’ombra de les grans empreses és més que evident. La Generalitat és competent només per als projectes menors (sempre que siguen d’aprofitament no supraautonòmic).  El fet que les decisions sobre les fonts de generació d’energia al nostre país estiguen en mans de l´Estat Espanyol i no del poble valencià, és un exemple més de l´abús que s´imposa al nostre poble des de fa molt de temps. Recentment hem pogut assistir com des de Madrid s’ha autoritzat l’allargament d’explotació de la central nuclear de Cofrents, més enllà de la seua vida útil programada, en contra de tots els criteris del Poble Valencià.  De nou som nosaltres els que assumim el risc, mentre que les forces extractives alienes al territori reben el benefici.

L’any passat es va aprovar el, segurament ben intencionat, Decret Llei del Consell 14/2020 de mesures per a accelerar la implantació d’instal·lacions per a l’aprofitament de les energies renovables per l’emergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica, que estableix entre altres coses una important reducció dels tràmits i dels terminis per a l’aprovació dels projectes i una massa feble limitació de les zones on no es podrà construir aquest tipus d’instal·lació; o on la seua construcció estarà vinculada a un procés de valoració particular mediambiental. Es crea així un marc d’actuació en què la iniciativa queda en mans de les empreses a les quals s’ha donat la llibertat de poder fer-lo en pràcticament qualsevol lloc, de com són d’escasses les zones sobre les quals s’apliquen limitacions reals d’accés, i amb tots els avantatges de la declaració d’utilitat pública, incloent-hi el recurs a l’expropiació forçosa.

Un problema nacional

Estem sent testimonis d’importants modificacions del sistema energètic valencià. Testimonis sí, però testimonis muts, expropiats de qualsevol possibilitat d’intervenir en la pressa de decisions. Tots els nous projectes, i els que vindran, són propostes de grans grups econòmics aliens al país que fan ús del nostre territori sense cap consideració sobre les característiques dels terrenys afectats, alguns de gran valor ecològic i paisatgístic, o les necessitats i la voluntat de la població.

Hem de ser conscients que totes aquestes iniciatives (així com la construcció de les línies de molt alta tensió, recentment represa) seran portades a terme, fins i tot aquelles que estan generant més rebuig en la població, si no som capaços d’oposar-nos-hi decididament.

Arreu del País Valencià, s’estan creant plataformes ciutadanes d’oposició als projectes més sagnants. Són una demostració inestimable de la salut cívica del nostre país. Però cal entendre que és tot el territori l’afectat. És un problema de país i hem d’aprendre a desenvolupar eines d’oposició d’àmbit nacional que permeten, a més d’enfrontar el present risc de degradació del territori, imaginar com volem el nostre sistema de producció d'energia. De fet, pensem que el marc autonòmic es queda molt curt per resoldre, en general, aquestes situacions, i només des de la sobirania nacional es podrien prendre les decisions adients per definir i implementar un pla energètic nacional valencià que fos respectuós amb el medi ambient i els sistemes productius.

Allò que està a punt d'ocórrer és una reordenació del sistema energètic valencià feta contra els nostres interessos, a la qual cal oposar una proposta pròpia i feta a la nostra mida. Com a mínim, cal empènyer la Generalitat més enllà de la tímida resposta a la crisi energètica representada per les parts més valuoses del Decret Llei 14/2020 i proposar i defendre un model energètic nacional dissenyat i gestionat des del país. Un model amb una dimensió adequada a les necessitats reals de la nostra població i les nostres empreses.

En tant que pensem que cal anar construint el nostre sistema energètic:

Demanem la creació de mecanismes de participació reals de la població a escala local. L’opinió i els interessos de la gent que viu entorn les instal·lacions projectades ha de ser tinguda en compte.

Denunciem la limitació de la competència de les nostres institucions per la potència instal·lada. El poble valencià hem de poder decidir sobre tot el sistema energètic.

Exigim la implantació urgent de mesures de reducció de les necessitats de consum energètic.

Entenem que s’ha de promocionar i donar suport econòmic a les iniciatives vinculades a la generació distribuïda, petites instal·lacions tan a prop com es puga dels punts de consum, així con l’inici immediat de l’adequació a aquest concepte de totes les instal·lacions públiques. Són les nostres institucions les que han de gestionar els fons necessaris.

El sistema energètic que volem ha de ser escrupolosament respectuós amb els valors ecològics i el paisatge, també de l’exclòs del llistat de paisatges protegits per la Generalitat [2]. Tots els projectes de grans dimensions han de ser sotmesos a avaluació mediambiental. En aquest sentit, valorem la proposta de la Plataforma Sol Sostenible de Monòver d’una moratòria administrativa de les llicències d’actuació. 

Finalment, no hem de permetre la construcció d’instal·lacions que agredeixen el nostre territori pensades per a l’exportació de l’energia produïda.

[1] Aconseguir un sistema elèctric 100 % renovable en 2050 (en 2030, 74 % d’energies renovables en la generació elèctrica i 42 % d’energies renovables sobre el consum total d’energia final). La Generalitat s’ha marcat un horitzó  en 2030 de fins a 6.000 MW en centrals fotovoltaiques i 4.000 MW en eòliques, tot i que els valors actuals són de 364 MW i 1.255 MW, respectivament.

[2] Segons el catàleg de la Conselleria d’Agricultura, els paisatges protegits  serien els següents: serra del Maigmó i serra del Sit, Puig Campana i Ponotx, la solana del Benicadell, la serra Escalona i el seu entorn, Serpis, serra de Bèrnia i Ferrer, les Sorts, la desembocadura del Millars i l’Ombria del Benicadell

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací