Ni ens enterem ni ens volem enterar

per Gil-Manuel Hernàndez i Martí

Tribuna

Ni ens enterem ni ens volem enterar
Ni ens enterem ni ens volem enterar

Admetem-ho, no ens assabentem de l'essencial. D’allò que el poder ens oculta, de les converses en despatxos inaccessibles, en xarxes ocultes, en xarrades ultrareservades de mòbils indetectables, en reunions informals, en cenacles privats, en els exquisits rogles d'elit. Creiem que sabem però fins i tot els que passen per més llegits o més informats per seguir als mitjans, bussejar constantment en internet o llegir bons llibres se'ls escapa el més fonamental. Perquè el poder ens l'escamoteja, perquè el poder real no vol que ho sapiem, i a canvi ens llança succedanis, rumors, relats conspiranoics, o la veritat a mig fer, que és com una veritat mutilada i sense substància. Perquè la «conspiració» es diu capitalisme, eixe ambient tòxic i destructor de vida que sols pensa a reproduir-se a costa del que siga, per tal d’augmentar el marge de beneficis i seguir per la tràgica senda de l’expansió sense trellat ni mesura.

Sempre és així, eixa inquietant sensació que s’experimenta quan intuïm que el sistema ens furta les claus ocultes, les vertaderes intencions i els mecanismes bàsics de les forces que mouen el món. Per molta investigació científica que li tirem, per molta agudesa periodística, reflexió filosòfica i penetració assagística que despleguem sobre com funciona el capitalisme i els seus aliats —l’Estat i la tecnologia— la naturalesa última del joc autèntic del poder se'ns mostra elusiva i arcana, profundament encriptada darrere d'un mur transparent d'aparences projectades, fortificada per una perversa lògica que a la majoria ens sembla inconcebible, perquè la inhumanitat que s’amaga en el seu fons ens espanta i preferim pensar que encara queda alguna resta d’empatia en les altes esferes. Però oblidem, o preferim oblidar, com a fills bastards de la Il·lustració que som, que la humanitat també té una cara obscura i malvada, i que atrinxerada en el poder desplega una faç que mira amb una expressió tan gèlida com per a deixar-nos immobilitzats.

La resposta més comuna sol ser activar moviments socials, protestes, ideologies d’alliberament, renovaments continus de l’esquerra, activismes diversos i acció política a favor de múltiples causes. Però això no sembla aturar el neoliberalisme salvatge, ni la secessió dels rics, ni la voracitat de les grans multinacionals, ni la corrupció de la ciència, ni el cinisme dels seus ideòlegs. Potser el camí està en altre lloc. Potser, i paradoxalment, només si ens atrevim a conèixer de veritat el món de l'inconscient, del que és aparentment irracional i absurd a l’abast de la raó, podrem acostar-nos als voltants d'allò que el poder vela. No és suficient la ciència social, per crítica que siga. Cal, més bé, començar per nosaltres mateixos, per conèixer-se un mateix, perquè l'abisme d'ombres sobre el qual el poder descansa el tenim en el nostre interior. Un somni, una fantasia o el món dels mites poden ensenyar-nos molt més sobre este tema que deu volums de ciència política o economia aplicada. Per això necessitem els sabers que tracten de l’ànima humana, de la psique col·lectiva i d’un cosmos viu i insondable.

Necessitem acceptar, i és una cosa molt dura i difícil d'acceptar, que l'horror, la depravació i l'amoralitat que el poder utilitza com a combustible residixen en el més profund de cadascun de nosaltres mateixos, en l’inconscient col·lectiu i personal, i que encara que pretenem ser una sola veu som, en realitat, assemblees de veus diverses, amb les seues respectives forces gravitacionals, capaces de sembrar el caos en el nostre interior, un caos del qual eixe este «jo» tan glorificat per la modernitat no aconseguix eixir il·lès. I és només aprofitant este caos intern desconegut per nosaltres, que ens arrossega constantment, com el poder pervers extern pot prosperar, sabedor que mentre estiguem perduts en els nostres laberints mai no podrem arribar a mirar-lo cara a cara per a desafiar-lo i desactivar-lo. I no tant per no poder sinó per no voler, encara que externament conreem relats socials progressistes, transformadors o emancipadors.

No ens assabentem realment dels engranatges i lògiques d'això fosc de fora perquè no ens assabentem del funcionament d'eixe món fosc de dins nostre, ni volem fer-ho, probablement per una barreja de desídia, cansament i coercions sistèmiques. Però sobretot per por. Per por a canviar, per por a connectar amb el que no volem connectar, amb el que no volem vore ni sentir. De manera que podem esdevindre uns perfectes conservadors psíquics amb aparença progressista, o fins i tot revolucionària. Perquè si res no es coneix i es transforma per dins res al remat ho fa per fora. Tal com és dins és fora.

Ens justifiquem afirmant que la vida és tan complicada i el capitalisme ambiental tan ferotge que no disposem de temps i energies per a intentar-ho. Excuses. I com a conseqüència de tal contradicció essencial sobrevenen les decepcions, les lluites entre els aspirants a alliberar el món de les seues tiranies i, dissortadament, més caos, més desorientació i la porta oberta a què els enemics de la democràcia atien les més fosques pulsions de la gent ignorant de si mateixa per dur-la a un món totalitari.

Per això, paral·lelament a les transformacions externes, i com a condició necessària, no hi ha un altre camí que l'autoconeixement i la transformació personal, per molt de temps, treball i dolor que esta comesa ens implique. Es tracta d’una empresa que no pot fer-se per un mateix, perquè no existix l'autoajuda, i sempre necessitem a uns altres que, transitant o havent transitat ja per este ardu camí d'alliberament interior i exterior, ens puguen guiar entre tanta ignorància. Eixa és l'autèntica revolució que necessitem. Per a eixir de la nostra closca, per a no seguir fugint de nosaltres mateixos, per a ser realment majors d'edat.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací