La França que odiem, l’Europa que odiem

per Francesc Viadel

Columnistes

La França que odiem, l’Europa que odiem
La França que odiem, l’Europa que odiem

Fa sis anys, en aquest mateix mitjà explicava que els dos vells caçadors de nazis, Serge i Beate Klasferld, havien afirmat en una entrevista a L’Observateur que si Marine Le Pen es convertia en presidenta de la República francesa, no en tindrien cap altra que deixar el país. La parella que als anys seixanta van treure de l’oblit el carnisser de Lió Klaus Barbie perquè fos jutjat, a Kurt Lischka, cap de la Gestapo de París o a un bon grapat d’alts funcionaris de Vichy com ara René Bousquet, Maurice Papon o Paul Touvier, feien aquesta amarga declaració en una França matxucada per l’antisemitisme i per la violència del terrorisme gihadista.

Serge explicava que Europa, malgrat tot, encara era un bon lloc per a viure capaç d’atreure milions de persones de fora, però que això havia provocat també que per a molts fos més necessari que mai emmurallar el continent a fi de preservar una certa homogeneïtat de la població. I els murs, segons l’advocat, anaven aparellats a l’ascens dels populismes i als dels valors de l’extrema dreta. També al ressorgir d’alguns dels vells prejudicis d’aquesta extrema dreta sobre els jueus, com la seua suposada riquesa o sosteniment per part d’Israel. Uns prejudicis que, alhora, coincidien amb una bona part de la població magrebina que vivia -i viu- en les marginades perifèries de les ciutats franceses. El còctel no pot ser més explosiu.

Tants anys després, la situació ha anat a pitjor encara que a Marine Le Pen, confrare dels de Vox, li haja estat impossible arribar al cim del poder gràcies a un cordó sanitari sostingut des dels temps de Chirac. Una mena de cordó que a Espanya, sense una dreta moderada i una esquerra que juga de bulto, sembla impossible si no és per a escanyar les dissidències d’habitud al règim llegat per Franco.

França ha anat a pitjor, sens dubte, perquè la crisi econòmica provocada pel capitalisme financer, la feblesa de l’Europa institucional i les conseqüències de la pandèmia, han agreujat els problemes i el malestar de les classes populars, desorientades, empobrides, mortes de por.

El país en què durant tants anys s’havien emmirallat els demòcrates de tot arreu —especialment els de l’Espanya gris de tots els temps— és ara mateix un polvorí. Ni amb un tecnòcrata neoliberal com Macron al capdavant i un Estat encara eficaç i protector, ha pogut escapar a l’encanteri verinós de l’extrema dreta.

Fa pocs dies, gairebé 1.500 militars propers a la jubilació han signat un article en una revista d’extrema dreta, Valeurs Actuelles, en què adverteixen de la desintegració de la «pàtria», l’islamisme i les «hordes» dels banlieu. Així les coses, els de l’espassot, han arribat a insinuar que, si continua la laxitud del govern amb què s’està actuant, potser es produirà un aixecament militar. Com no podia ser d’una altra manera, Le Pen ha aplaudit amb les orelles la proclama sediciosa i, pel que sembla, poc o gens efecte li han fet les crítiques que li han caigut com ara la de la ministra de la Ciutadania, Marlène Schiappa, que ha titllat el partit que lidera de colpista.

La ministra de Defensa, Florence Parly, lluny de treure-li ferro a l’assumpte, ha considerat també el fet de molt greu i ha demanat sancions d’immediat. També el primer ministre Jean Castex ha condemnat enèrgicament la carta dels militars publicada justament seixanta anys després de l’intent de colp dels generals en Argèlia.

No és un problema menor. L’enuig del govern no farà que els espassots desapareguen. Són els representants, la imatge de la França que odiem. La que va confinar inhumanament darrere de les tanques de filferro en les platges de la Catalunya Nord els refugiats republicans. La que després va col·laborar des de Vichy amb els ocupants nazis i va enviar a la mort milers de jueus i de resistents antifeixistes. La chauvinista, la reaccionària...

Amb tot i això, no oblidem que França pateix a hores d’ara el mateix mal d’Espanya, de la Itàlia del pallasso Salvini, dels països nòrdics, de la majoria dels de l’est del continent. El feixisme, camuflat i endolcit amb la retòrica de l’ordre i de la llei, de la seguretat, a força d’atiar la por i de burxar en les ferides d’unes classes populars esgotades, s’obre pas imparable. I aquesta és l’Europa que odiem.

Ja tenia raó el periodista Xavier Vinader quan sent molt jove m’advertia que «ells» mai no es rendien i que com a periodistes no en teníem cap altra que mantenir-nos desperts.

En una entrevista a la periodista Gemma Garcia publicada per La Directa el 2015, Vinader afirmava que l’extrema dreta tenia una enorme capacitat d’adaptació i que era més flexible que l’extrema esquerra. Que, a més, la seua actuació al ciberespai, la seua utilització de les xarxes socials venia de molt més lluny i era molt més potent. L’embolcall havia canviat, però les idees continuaven sent les mateixes. En aquella mateixa entrevista, el periodista assegurava que era necessari elaborar un contradiscurs. «Al fanatisme», explicava, «se’l combat denunciant-lo, però també contraposant-li un discurs, explicant-li el perill dels totalitarismes: d’on ve, què ha fet, on apunta». En lloc de silenciar, doncs, evidenciar i elaborar alternatives.

Crec, però, que estem lluny del que desitjava Vinader. La ciutadania europea ha perdut la memòria. A les aules universitàries espanyoles, posem per cas, gairebé ningú no sap res del genocidi franquista, de la Xoà, dels desastres econòmics i socials provocats pel feixisme. La mateixa amnèsia la pateixen la majoria dels països europeus. Les esquerres, còmodament instal·lades en les institucions o en el joc del turnisme, tampoc no tenen un discurs capaç de combatre la demagògia de l’extrema dreta i menys encara d’engrescar la ciutadania a aturar-la.

La democràcia ara mateix es troba en una cursa contra rellotge. El dilema és evident: o democràcia o «ells».

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací