El govern espanyol imposa el castellà en l’etiquetatge de les màscares

El BOE ha recollit 34 noves normes lingüísticament discriminatòries en el primer trimestre del 2021

per Plataforma per la Llengua

Veus

El govern espanyol imposa el castellà en l’etiquetatge de les màscares
El govern espanyol imposa el castellà en l’etiquetatge de les màscares

Al mes de febrer el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va publicar una ordre ministerial del govern de coalició presidit per Pedro Sánchez que, en la lluita contra la pandèmia de COVID-19, regulava un seguit de requisits informatius i de comercialització de les màscares higièniques. En aquesta ordre s'establia que les especificacions obligatòries en l'etiquetatge d'aquests cobertors facials havien d'estar redactades «en castellà». A més, l'ordre imposava un text estereotipat d'advertència que únicament s'oferia en llengua castellana.

El nacionalisme espanyol dominant, vinculat intrínsecament al supremacisme lingüístic i cultural castellà, difon des de fa temps la idea que el català és una llengua sobreprotegida, imposada de manera excessiva per la legislació, mentre que la presència del castellà és fruit purament del lliure mercat i de la decisió «libèrrima» dels ciutadans. La veritat, però, és ben diferent: el règim jurídic espanyol crea una jerarquia lingüística favorable al castellà i les institucions constantment aproven normes que imposen aquesta llengua en tota mena d'àmbits de la vida pública i del consum.

Al marge de l'ordre ministerial que imposa el castellà en les etiquetes de les màscares, el Butlletí Oficial de l'Estat ha publicat trenta-tres normes discriminatòries més entre el primer de gener i el darrer dia de març. Les disposicions d'aquesta mena provinents de les institucions internes espanyoles són tretze, les europees divuit i les de caràcter internacional tres. En tots els casos, la responsabilitat última de la situació de discriminació és de l'Estat espanyol, atès que totes les normes externes que privilegien el castellà ho fan perquè aquest idioma és l'oficial de l'Estat i, en el cas europeu, perquè és l'únic que aquest va demanar que fos oficial de les institucions comunitàries.

Algunes normes discriminatòries són imposicions directes del castellà, d'altres en són imposicions indirectes (per exemple, algunes normes de la Unió Europea preveuen la utilització de la llengua oficial de cada estat membre), encara unes altres releguen el català (per exemple, les que protegeixen totes les llengües oficials de la Unió) i encara unes altres reprodueixen el model lingüístic antiigualitari de la Constitució espanyola, pel qual el castellà és una llengua d'estat i el català una llengua de territoris específics.

D'aquesta darrera categoria, hi ha normes que garanteixen de partida el coneixement o l'ús del castellà i els imposen a tots els afectats i deixen a les autoritats autonòmiques la possibilitat de demanar el mateix requisit per a les llengües corresponents. Aquest esquema reprodueix el model supremacista castellà de la Constitució espanyola: l'Estat tracta el castellà com una llengua no territorial,que genera drets i obligacions arreu, mentre que els altres idiomes es veuen limitats territorialment i es deixen a discrecionalitat d'autoritats específiques.

Més informació.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací