La «fossa de la cultura» de Paterna s'obrirà dilluns per recuperar represaliats del franquisme

L'Associació de Familiars de la Fossa 114 destaca que l'acte els permetrà «soterrar dignament» els éssers estimats

per EP / NLV

Societat

La «fossa de la cultura» de Paterna s'obrirà dilluns per recuperar represaliats del franquisme
La «fossa de la cultura» de Paterna s'obrirà dilluns per recuperar represaliats del franquisme

La fossa 114 del cementeri de Paterna (l'Horta Nord), coneguda com la «fossa de la cultura», s'obrirà dilluns vinent. D'aquesta manera, s'iniciarà el procés per recuperar els cossos dels represaliats pel franquisme que van ser afusellats després de la guerra civil i en els primers anys de la dictadura i enterrats en aquest espai.

L'obertura ha estat impulsada per l'Associació de Familiars de Víctimes de la Fossa 114  amb el suport de la Diputació de València, institució que coordina i sufraga les actuacions per recuperar les restes a través de la delegació de Memòria Històrica, dirigida per Ramiro Rivera.

Aquest indret va rebre el nom de «fossa de la cultura» per la professió de molts dels qui hi jauen -mestres, periodistes, representants d'entitats, alcaldes, regidors i persones vinculades al món de la justícia- i dels que reposen en nínxols del costat perquè les seues famílies van poder retirar els cossos després que foren assassinats.

El president del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica, Matías Alonso, ha indicat que, entre altres, hi són l'editor de La Traca, Vicent Miquel Carceller; el dibuixant de la mateixa revista, Carlos Gómez Carrera, conegut com «Bluff»; el secretari de l'Ateneu Mercantil de València, Isidro Escandell, diputat socialista i vicepresident de la Diputació de València; el magistrat de l'Audiència Provincial de València Luis Cisneros, i mestres i alcaldes de localitats veïnes com ara Foios i Godella. Tots formaven part del grup de 31 persones que van ser afusellades el 28 de juny del 1940.

Alonso ha assenyalat que aquell dia «algú va voler escarmentar» representants de «la cultura i la política» per mostrar idees contràries al franquisme. I ha destacat que poc abans van ser executats i soterrats al mateix emplaçament altres represaliats per «celebrar que els nazis havien pres París», el 14 de juny del 1940.

Així mateix, ha ressaltat que aquesta fossa hi ha el nombre de càdàvers més elevat del cementeri de Patena,  «un total de 197» procedents de 66 pobles.

Manuel Contreras García, secretari de la junta directiva de l'Associació de Familiars, ha manifestat que l'obertura d'aquest enterrament genera «molta il·lusió i emoció» entre els familiars, ja que fa anys que estan «lluitant per aconseguir destapar la fossa i exhumar els seus éssers estimats» amb la finalitat de «soterrar-los dignament».

A més, ha insistit que és «una pena» que no puguen veure com es recuperen les restes «els fills dels qui estan a les fosses» perquè ja han mort. «Nosaltres som ja els nets i netes. Els nostres pares no ho poden veure», ha declarat.

Contreras ha explicat que el seu avi patern era un pintor mural de Godella que va ser detingut perquè era regidor de l'ajuntament d'aquest municipi. I ha precisat que el seu avantpassat va ser edil d'aquesta corporació local «només 23 dies, els 23 últims abans que s'acabara la guerra civil». Era afiliat d'Esquerra Republicana, el partit de Manuel Azaña, i  «per aquest motiu, va ser detingut al final de la guerra». El van afusellar després de romandre un any a la presó.

El secretari de l'Associació de Familiars ha assegurat que l'única voluntat dels membres d'aquesta entitat és «recuperar els cossos i restes dels éssers estimats per enterrar-los amb les seues famílies».

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací