Més enllà de Mutxamel: els intents per amagar el valencià i els seus símbols

La decisió de l’Ajuntament de l’Alacantí de canviar el nom de l’avinguda d’Enric Valor pel d’avinguda d’Espanya se suma a una llarga llista d’iniciatives per invisibilitzar la llengua, els referents i la identitat del País Valencià

per Daniel Martín

Llengua, Política

Manifestació de l'associació «Hablamos Español» en contra del valencià a les aules, València  | Diari La Veu
Manifestació de l'associació «Hablamos Español» en contra del valencià a les aules, València | Diari La Veu

L’aprovació del canvi del nom de l'avinguda d'Enric Valor pel d'avinguda d'Espanya pel ple de l'Ajuntament de Mutxamel (l'Alacantí) el passat dijous, no ha estat ni molt menys una acció aïllada dels sectors més conservadors i contraris als símbols del País Valencià. Ben al contrari, se suma a una llarga llista d’iniciatives per amagar la llengua i la identitat pròpia.

El precedent més recent d’aquesta estratègia el trobem a l’Ajuntament de Massamagrell (l'Horta Nord) la tardor passada amb l’intent de substituir el nom de l’avinguda Joan Fuster pel d’avinguda Enrique Senent, en record a un exregidor del Partit Popular del municipi, mort recentment. La iniciativa, impulsada pel regidor de Vox, José Carlos Grau, que no va dubtar a acusar públicament l’assagista de Sueca de «trair València» i «vendre’s als diners catalans»; va rebre el suport de PP, Ciutadans, Veïns de Massamagrell; l’abstenció del PSPV i el vot en contra de Compromís i Unides Podem. A diferència del que ha passat a Mutxamel, on la decisió depenia de PP, Cs i Vox, l’allau de crítiques que van patir els socialistes els va obligar a esmenar el seu posicionament inicial i impedir el canvi de denominació.

Un altre referent de la cultura del País Valencià que ha patit l’odi dels sectors més intolerants ha estat el poeta Vicent Andrés Estellés. En aquest cas, les agressions s’han centrat en l’estàtua que recorda l’escriptor al seu municipi natal, Burjassot. No menys dolorosos han estat els atacs a la figura del militant independentista Guillem Agulló. La placa que el recorda al Jardí de Vivers de València va ser arrancada l’endemà de la seua inauguració.

L'estàtua dedicada al poeta Vicent Andrés Estellés a Burjassot arrancada del seu lloc el 2019 | Diari La Veu

A més dels monuments que visibilitzen el llegats dels intel·lectuals que van triar el valencià com a llengua d’expressió, els sectors més conservadors també han intentat esborrar els símbols i noms que fan referència a la identitat pròpia del poble valencià. El cas més repetit és el de la denominació País Valencià. Un dels primers llocs on es va eliminar va ser a l’actual plaça de l’Ajuntament de València, on no va durar ni una dècada. En concret, de l'any 1979 al 1989. La substitució es va produir amb el govern del PSPV i encara amb Ricard Pérez Casado al capdavant del consistori, just un any abans de la seua dimissió per les discrepàncies que mantenia amb l’excap del Consell Joan Lerma. 

L’exemple de València va ser seguit anys després per ciutats com Torrent o Elx en dos de les seues principals avingudes. En el primer cas, el canvi va ser una de les primeres actuacions de l'aleshores alcaldessa María José Català, que el 2009 va sotmetre la decisió a referèndum. Només va participar el 4% dels ciutadans amb dret a vot, que per un reduït marge van escollir la denominació avinguda al Vedat. Pel que fa a la capital del Baix Vinalopó, la substitució es va produir el 2011 de la mà de l'equip de govern encapçalat per la també popular Mercedes Alonso, optant pel nom avinguda Comunitat Valenciana.

La toponímia ha estat un altre dels cavalls de batalla de les formacions conservadores, principalment el Partit Popular, que en els últims anys ha rebut l’ajuda entusiasta de Ciutadans i Vox. El cas més simbòlic és el de Calp i l’intent d’oficialitzar la doble denominació Calp / Calpe. De fet, tot i que el nom oficial del consistori és encara Calp i així ho respecta l’Ajuntament en la seua pàgina oficial, en espais de molta més visibilitat com són les webs de turisme utilitza el mot Calpe.

Imatge de Facebook de Calpe Turismo

L’altra cara de la moneda a aquests moviments és la gran resposta social que solen desfermar. En el cas del canvi del nom de l'avinguda d'Enric Valor pel d'avinguda d'Espanya de Mutxamel, la reacció ha estat aclaparadora. Així, Escola Valenciana i La Cívica de l’Alacantí han anunciat que dedicaran a l’escriptor les ReTrobades 2021 de secundària i batxillerat de la localitat. També ha dit la seua Compromís, que ha enviat una moció a tots els ajuntaments perquè bategen amb el nom d'Enric Valor la primera via pública o plaça que els quede lliure. En la mateixa línia, Esquerra Republicana del País Valencià ha sol·licitat que l’aeroport de València reba el nom de l’escriptor de Castalla i, finalment, els grups parlamentaris de PSPV, Compromís i Unides Podem reclamaran a la Generalitat que concedisca a Valor l’Alta Distinció de la Generalitat a títol pòstum

Per a Manuel Carceller, portaveu de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, casos com el de Mutxamel demostren com una part de la societat «utilitza els símbols i la història com un instrument d’agressió cap a la resta». «Això ens passa perquè no som un país normal on els símbols formen part dels consens oficial. Ens cal una dreta amb sentit democràtic capaç de fer les concessions que ha fet l’esquerra, que ha acceptat, per exemple, la bandera amb franja blava en un exercici cívic en favor de la convivència», destaca Carceller.

Coincideix en l’anàlisi Josep Escribano, portaveu d'El Tempir, que afirma que hi ha una part de la societat valenciana que no assumeix la realitat plurilingüe de l’Estat. Escribano considera que el que ha passat a Mutxamel és «una provocació i una exhibició de poder» «A diferència de l’esquerra, sempre més acomplexada, quan la dreta governa acompleix amb les expectatives dels seus votants», emfatitza. El portaveu d'El Tempir, entitat que treballa per l’ús de la llengua en les comarques del sud, també alerta que el conflicte polític viscut a Catalunya i la mirada «esbiaixada difosa pels mitjans de comunicació ha enrarit encara més la situació, generant, ja no un anticatalanisme blaver, sinó un pur espanyolisme que l’esquerra assumeix, ja siga per acció o omissió».

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací