Un món de Disney

per Sebastià Carratalà

Columnistes

Francis Bacon (Dublín, 1909 - Madrid, 1992), «Home bevent» (detall) , 1955
Francis Bacon (Dublín, 1909 - Madrid, 1992), «Home bevent» (detall) , 1955

En un article publicat el 1972, John Berger comparava, d'una manera sorprenent si més no, l’obra de Francis Bacon amb la de Walt Disney a propòsit del conformisme que percebia al seu voltant en aquell moment: «Tots dos homes, Bacon i Disney, es plantegen el comportament alienat de les nostres societats, i, cadascun d’una forma diferent, convencen l’espectador que ho admeta com és. Disney aconsegueix que el comportament alienat semble graciós i sentimental i, per tant, tolerable. Bacon interpreta aquest comportament en uns termes segons els quals el pitjor que podria succeir –considerar que l’home és un ésser sense intel·ligència-  ja ha succeït i, com a conseqüència, proposa que el refús i l’esperança manquen de sentit». A Occident, des de la dècada dels setanta del segle passat, aquest acatament de les imposicions, unes imposicions ben dosificades i acompanyades d’al·licients per anular l’escàs esperit crític que ens queda, ha augmentat sense interrupció. A conseqüència d’això, com era previsible, les contestacions massives a determinades mesures han minvat i, fins i tot en alguns moments, s’han reduït a la mínima expressió. 

El procés ha estat llarg i mesurat al mil·límetre. Alhora que aparentment ens concedien més espais de llibertat i ens facilitaven l’accés al consum i ens endeutàvem, no cessava l’alliçonament implacable en la resignació davant dels fets consumats des dels grans mitjans de comunicació i les grans corporacions audiovisuals, així com des del sistema educatiu. Una vegada ben amarrats pels diners i les necessitats creades, i persuadits que no tenim escapatòria, i amb els infants, i els qui ja no ho són, enganxats al món Disney i similars per tal que la condemna es perpetue, només resta peregrinar en família, almenys una vegada en la vida, al santuari de París, en el cas d’Europa, per retre homenatge als representants de la «violència vana» i de la «falta d’intel·ligència». Si ho aconseguim, ens esforçarem a tornar-hi mentre seguim les vicissituds dels seus personatges a través de les pantalles.

Ken Robinson, escriptor i expert en l’aprenentatge de l’art i la creativitat a l’escola, deia en una entrevista concedida el 2010 que «el nostre sistema educatiu va ser concebut per satisfer les necessitats de la industrialització: talent només per ser mà d’obra disciplinada amb preparació tècnica jerarquitzada en distints graus i funcionaris per servir l’Estat modern». Per això, «incentivem la passivitat, el conformisme i la repetició». Per comprovar-ho, només cal parlar amb persones de l’entorn: moltes pensen que qualsevol treball és un luxe i que, en base a això, estarien disposats a acceptar un sou de misèria i unes condicions properes a l’explotació per accedir-hi, sobretot si són joves. Ni pensar en la preparació específica ni en el que t’agradaria. En aquesta matèria, els somnis i els anhels, ni esmentar-los. No s’ha de temptar la sort si t’han escollit, que et poden llançar al carrer en qualsevol moment.

Per consolar-se, alguns recorreran a Disney, sempre ben a l’abast, i evitaran Bacon. El pintor refuta en les seues obres la possibilitat d’elecció de la humanitat i la seua salvació, i preferim no mirar-nos en un espill que reflecteix amb exactitud el grau de degradació moral que hem assolit, la veritat que hi ha sota la imatge que ens fan creure que tenim. 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací