La consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, ha visitat el resultat del projecte Artemia al parc natural de les Salines de Santa Pola (el Baix Vinalopó), impulsat per la Conselleria en col·laboració amb l'ajuntament del municipi. La iniciativa recrea el funcionament d'una salina marítima a xicoteta escala.

Mollà ha destacat que Artemia posa en valor el patrimoni natural, paisatgístic i etnogràfic local a més de dinamitzar l'oferta d'educació ambiental de parc natural. Al Museu de la Sal s'uneixen aquests recorreguts guiats que permetran a les persones visitants conèixer el funcionament d'una salina tradicional, des de l'inici fins al producte final.

«Aquest nou atractiu del Parc connecta els usuaris i usuàries amb la nostra cultura lligada a l'activitat salinera, a més d'afavorir la conservació i el manteniment d'aquesta zona humida, jaciment de biodiversitat únic», ha assenyalat la consellera.

La minisalina, els treballs de la qual van començar el 2019, consta de tres basses (preconcentradora, concentradora i cristal·litzadora) amb motes de separació, canals de desaigüe, entramat de murets, comportes, i estructures per a la revegetació de l'àrea.

Mollà ha subratllat la importància de les zones humides en la mitigació del canvi climàtic. «Està científicament comprovat que els aiguamolls emmagatzemen el 40% del carboni terrestre mundial i, per tant,  la seua destrucció allibera grans quantitats de diòxid de carboni, amb el consegüent increment de la temperatura».

El parc natural de les Salines de Santa Pola és un ecosistema singular, inclòs a la llista RAMSAR de zones humides d'importància internacional, que inclou l'extracció salina i és un hàbitat imprescindible per a la protecció de la important avifauna que habita en aquest entorn d'alta salinitat.

Algunes d'aquestes espècies, com ara la rosseta o l'ànec capblanc, es troben en perill d'extinció, mentre que altres estan catalogades com a vulnerables: corriol camanegre, agró roig o gavina corsa, per exemple.

La gavina capblanca creix al Pinet

Mireia Mollà s'ha desplaçat també a la franja costanera del Pinet per conèixer in situ el projecte de recuperació de la gavina capblanca, una espècie que des de la seua arribada en la dècada del 1990 als aiguamolls del País Valencià ha consolidat la població en aquesta comarca.

Mollà ha avalat la feina de conservació que ha convertit la finca del Pinet, propietat de la Generalitat, «en la major colònia d'aquesta au laromílica al País Velencià i una de les més nombroses poblacions reproductores de la Península».

La Conselleria, a través del Servei de Vida Silvestre, duu a terme un seguiment anual de la capblanca, amb un programa regular d'anellament de cries, a més de les actuacions de millora del seu hàbitat mitjançant el desbrossament i neteja de vegetació de les illes del Pinet.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací