Tal dia com hui del 1804 va morir el botànic Antoni Josep Cavanilles

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1804 va morir el botànic Antoni Josep Cavanilles
Tal dia com hui del 1804 va morir el botànic Antoni Josep Cavanilles

El 5 de maig del 1804 va morir a Madrid el geògraf i botànic Antoni Josep Cavanilles, una de les figures més rellevants de la Il·lustració valenciana. Cavanilles va dur a terme una important contribució a la botànica, la història natural, la geografia i a l’erudició històrica.

Antoni Josep Cavanillles va nàixer a València el 16 de gener del 1745. Entre les seues aportacions principals destaca la descripció i el registre d'una gran quantitat de gèneres vegetals endèmics valencians, així com l'elaboració de diverses teories orientades a optimitzar l'ús de recursos naturals. A més, també va dur a terme la publicació de la primera revista científica espanyola de ciències naturals, Anales de Historia Natural, que va veure la llum entre el 1801 i el 1804.

A l'octubre del 1759 va iniciar els seus estudis de Filosofia a la Universitat de València. Mentrestant, va completar de manera privada la seua formació amb estudis de matemàtiques i física. Quan va acabar, va intentar fer oposicions dues vegades a la càtedra de Filosofia Tomista el 1767 i el 1768, però no va aconseguir el seu objectiu. Un any després, el 1769, tampoc no va aconseguir la càtedra de Matemàtiques.

Davant d’aquesta circumstància, Cavanilles va haver de canviar l'orientació de la seua carrera professional. Així, el 1777 es va traslladar a París per ser preceptor dels fills del duc de l'Infantat, Teodomiro Pere de Briones. Va exercir aquesta tasca fins al 1789, alhora que iniciava els estudis en el camp de la botànica. L’interès per aquest camp havia sorgit gràcies a la relació que va establir amb els botànics francesos André Thouin i Antoine Laurent de Jussieu. En aquesta època, va començar a recol·lectar plantes silvestres dels voltants de París per al seu estudi gràcies als mitjans que li va oferir l'Escola Botànica del Jardí Reial, dirigit per Thouin. A poc a poc, va començar a mantindre correspondència escrita amb els principals naturalistes europeus i a participar en tertúlies i gabinets de les incipients societats científiques. Amb aquestes activitats es va fer un nom i, en poc de temps, es va convertir en un dels més prestigiosos cultivadors de la disciplina. 

En aquest context, Cavanilles va publicar el seu primer treball: Dissertationes, la publicació del qual va començar el 1785 i va acabar el 1800. Va ser una de les seues primeres aportacions al camp de la botànica. Publicat de forma monogràfica, es mostren diferents estudis molt detallats dels gèneres Sida, Geranium, Erythoroxylon, Malpighia i Passiflora, entre d'altres. A més, en aquesta obra Cavanilles descriu un total de 643 espècies i proposa 15 nous gèneres.

L'any 1789, amb l'esclat de la Revolució Francesa, es van esvair els seus anhels de convertir-se en el màxim responsable del Jardí Reial i es va veure obligat a canviar de residència. A partir de llavors, es va encarregar d'ampliar els coneixements botànics sobre les plantes de la geografia espanyola. Sota les ordres del rei Carles IV, Cavanilles va viatjar pel territori valencià i va escriure el 1797 la seua obra Observacions sobre la Història Natural del Regne de València.

En aquesta obra recull una gran quantitat de dades més enllà de la botànica, com ara l'anàlisi sobre els sistemes de producció agrícola, la geografia o els jaciments arqueològics. A més, paral·lelament a aquest treball, també va impulsar la redacció d'Icones et descriptiones plantarum, una descripció d'espècies vegetals de tot el planeta. Aquest treball es va començar a publicar el 1791 i va acabar una dècada més tard. El resultat va ser un total de 712 espècies descrites i il·lustrades.

A mitjan juny del 1801, Cavanilles va aconseguir la direcció del Reial Jardí Botànic de Madrid i, per tant, el control i planificació de les activitats botàniques de tot el territori de la monarquia. 

 

Fonts: «Antoni Josep Cavanilles», Càtedra de Divulgació de la Ciència, UV, 2018  /  Enciclopèdia Catalana  / Viquipèdia

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací