L’exposició «Enric Banyuls. Des del silenci», a la Fundació Chirivella Soriano

La mostra de l’artista de Corbera, a cura de Francesc Vera i Manuel Baixauli, s’inaugura aquest divendres

per NLV

Cultura

Enric Banyuls, «Pa de fil», 1998.  Fil blanc sobre tela. 114 × 146 cm  | Consorci de Museus
Enric Banyuls, «Pa de fil», 1998. Fil blanc sobre tela. 114 × 146 cm | Consorci de Museus

L’exposició «Enric Banyuls. Des del silenci», a cura de Francesc Vera i Manuel Baixauli, s’inaugura aquest divendres, 7 de maig, a les 19 hores, a la Fundació Chirivella Soriano de València. 

Enric Banyuls (Corbera, la Ribera Baixa, 1954 - 2018) va ser un artista multidisciplinar. Va estudiar a la Facultat de Belles Arts de València i el 1998 va començar a experimentar amb el suport i els materials en obres abstractes en les quals foradava el llenç i afegia elements aliens a la pintura. Va ser un intel·lectual ermità i allunyat del circuit comercial, la família conserva la major part de la seua obra.

Banyuls va entrar a formar part d'Al Tall el 1993 en substitució de Montse Anfruns com a tenor. Vicent Torrent l'havia conegut uns anys abans, durant la gravació de les aurores de Corbera per a la Fonoteca de Materials. Procedent d'una família vinculada al món de la música popular, Enric cantava i tocava la guitarra i el guitarró.

El 5 d'abril de 2019, l'Ajuntament de Corbera li atorgà la insignia d'or a títol pòstum.

Manuel Baixauli ha escrit sobre la seua obra: 

«Hi ha pintures que perden poc en ser reproduïdes, o que no perden, o que fins i tot guanyen, perquè el seu valor no està en el matís, sinó en l’impacte, en la primera impressió. És el cas, per exemple, de l’obra de Magritte, o de Warhol. La seua iconografia llueix tan bé a les fotos que sovint són emprats al disseny i a la publicitat.

«Hi ha pintures, en canvi, que perden molt quan les veiem en fotografies, perquè la seua materialitat escapa, si més no en part, a la reproducció. És el cas de Rembrandt, de Cézanne, de Modigliani, pintors que creixen quan els veus al natural, i les obres dels quals, no concebudes per a l’impacte, sinó per a la contemplació lenta, no cansen. També és el cas d'Enric Banyuls. La seua obra, d’una meticulositat en l’execució insòlita, fonamentada, sobretot, en valors matèrics, només pot ser valorada amb justícia si un la contempla al natural i sense pressa. És una obra que creix a mesura que un la mira».

Agermana’t

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací