Enric Valor enfront dels atacs a la llengua

per Manel Carceller

Tribuna

Enric Valor enfront dels atacs a la llengua
Enric Valor enfront dels atacs a la llengua

Durant el temps de la Segona República, el jove Enric Valor, que havia nascut a Castalla el 1911 i llavors estava establert a Alacant, reivindicava, «entre les diverses nacionalitats que hi ha dins d’Ibèria», «la gran Catalunya, des del Rosselló fins a Oriola, la que dona àmplies llibertats i propis parlaments a les terres que la integraven, el gran bressol i foguera de llibertat i de democràcia, el guardià de les llibertats de tots els països de la península, la de llengua immortal que ressona maltractada i escarnida i desfigurada per aquestes terres d’Alacant. Catalunya, nacionalitat oprimida, esquarterada i destrossada, de la qual el País Valencià és un tros importantíssim, lluminós, avui amb grans desitjos de llibertat!». La referència prové del llibre de Josep Daniel Climent titulat Enric Valor: Estudi i compromís per la llengua, editat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Enric Valor va ser un gran activista de l'Agrupació Regionalista Alacantina, la primera entitat valencianista creada a la capital del sud, l'any 1933. Tal com ha explicat el periodista Manuel Lillo, gràcies al treball de l’Agrupació, l'actual plaça dels Estels de la ciutat va passar a anomenar-se plaça de Catalunya el 27 de juliol de 1934. D'Alacant estant, Enric Valor defensava el nou nom de la plaça perquè «respon a una realitat, a la realitat del nostre origen, de la nostra història, de la nostra llengua, i més que res a la realitat d’un canvi que cal imprimir en l’avenir». Valor es referia al dret del poble valencià a l'autonomia política i també al dret a l'ús oficial i generalitzat de la llengua pròpia.

Tot aquell treball per la llengua i la cultura va quedar escombrat i reprimit durant llargues dècades de la dictadura franquista. A partir dels anys quaranta Valor va ser més conegut com a gramàtic i professor. A partir dels anys 70 del segle XX arribaria el seu reconeixement com a narrador de rondalles i de novel·les, sobretot gràcies a la tasca de Rosa Serrano al capdavant de l'editorial Tàndem. És interessant valorar la presència conflictiva de la interferència de llengües (del castellà i del català) al llarg del conjunt de novel·les conegudes com del cicle de Cassana, ens urbà que sintetitza aspectes de viles del sud valencià com ara Alcoi, Ibi, Castalla, Monòver i d'altres. També és curiós d'assenyalar que en l'obra d'Enric Valor la cultura representa una eina per al canvi social.

És significatiu que l'alcalde i l'equip d'individus al capdavant de l'Ajuntament de Mutxamel que han tret el nom d'Enric Valor d'una avinguda de la població són una nova manifestació de la rància tàctica de la repressió franquista: reprimir i eliminar la llengua i cultura pròpies. Eixa sempre és la primera maniobra del feixisme, la invisibilitat de la identitat del País Valencià. El nom d'Espanya així es presenta per a enfrontar-se i tapar el nom d'un mite cultural com és Enric Valor. En nom d'Espanya s'ataca, una vegada més, la llengua catalana pròpia del País Valencià i els seus escriptors.

Els qui ara governen indignament Mutxamel només creuen en el pensament únic, en la identitat única, en el partit únic, en només una llengua amb drets. Això és feixisme en estat pur, amb el simple aval de poder que dona una elecció democràtica. Les dretes extremes actuen atacant, perquè no saben dialogar, no saben actuar cívicament. Ves per on, l'episodi vergonyós de l'atac a la memòria d'una personalitat tan digna com Enric Valor fa més palés que mai un concepte polític. Al País Valencià no es pot ser demòcrata sense valorar i defensar la llengua pròpia i la identitat cultural. Defensar valors democràtics té com a conseqüència directa defensar l'ús social del valencià, la difusió de la llengua com un valor social comú de convivència i identitat. Els qui s'inflamen defensant l'ús del castellà i escampen falses persecucions dels que parlen aquesta llengua ni són demòcrates ni són dignes d'exercir cap representació social. I a més intenten manipular figures com ara Miguel Hernández, quan ells són els continuadors dels que van empresonar i perseguir fins a la mort el poeta d'Oriola.

Per tot això, i per la magnitud ètica i cívica d'una figura tan important com va ser la d'Enric Valor i Vives, és tan repugnant la persecució contra la seua memòria. Els qui ara temporalment governen la digna vila de Mutxamel han reiniciat una nova "cruzada", seguint la mateixa pràctica que els nazis i els franquistes, pretendre matar la memòria i la identitat valenciana. No ho aconseguiran, perquè el nom d'Enric Valor és inesborrable per al País Valencià. Tal com va explicar l'escriptor del sud, sense cultura no pot haver canvi social, i els qui s'oposen a la llengua pròpia i a la cultura només tenen un nom, són els reaccionaris.

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací