El primer de maig: història i realitat

per Pilar Medrano Lujan, portaveu de Pense Pensions Dignes

Veus

L'1 de maig: història i realitat
L'1 de maig: història i realitat

Dissabte, primer de maig de 2021, festa del Treball, a les 11 hores del matí d'un dia primaveral, les Agrupacions Sindicals de la classe treballadora, Sindicat d'Estudiants i Associacions de pensionistes ens manifestàrem, en un ambient reivindicatiu però festiu, corejant proclames laborals i socials pel centre de València, tot i respectant les mesures de seguretat i higiene anticovid. El recorregut va transcórrer en un ambient distés que contrastava amb el tràgic origen de la commemoració del dia internacional dels treballadors i treballadores. Cal recordar que el primer de maig és també un homenatge als «màrtirs de Chicago».

Recordant la història del màrtirs de Chicago: la jornada de 8 hores

A la fi del segle XIX, a Chicago, la segona ciutat amb més habitants dels Estats Units, en plena revolució industrial, gran part de la població eren obrers. Des del 1r de maig s'estaven produint una sèrie de protestes i una vaga amb la intenció de reduir la jornada laboral de fins a 16 hores a 8 hores. Durant una manifestació pacífica, en Haymarket Square, el 4 de maig de 1886, es va llançar una bomba a la policia que intentava dissoldre la manifestació de forma violenta, es va acusar 8 sindicalistes anarquistes i 5 d'ells van ser condemnats a mort per passar a ser eterns com els Màrtirs de Chicago. El 1889, a París, en el Congrés de la Segona Internacional (Associació de partits socialistes, laboristes i anarquistes de tot el món), es va establir l'1 de maig com a dia del Treballador a la seua memòria.

La commemoració del primer de maig

A l'Estat espanyol, la commemoració del 1r de maig el 1890 no començà amb bon peu, sindicalistes i anarquistes estaven dividits. Tot i això, a Madrid, el món obrer es llançà als carrers, en un acte presidit pel polític i ideòleg Pablo Iglesias.

Amb la instauració de la segona República, les organitzacions obreres gaudiren de més llibertat, però durant la Guerra Civil, el 1r de maig només es commemorà a la zona republicana.

El 1939, la Dictadura de Franco declarà la il·legalització dels Sindicats i els Partits d'esquerra i no serà fins al 1978 que, per fi, es va poder celebrar el 1r de maig. Aquest dia segueix mobilitzant milions de persones treballadores arreu del món amb la voluntat de defensar i eixamplar els drets socials.

Què queda de l'esperit del 1r de maig?

No obstant això, al món occidental, les contínues crisis econòmiques han debilitat les immenses concentracions del passat. Ja fa molts anys que les condicions de treball i els salaris s'estan degradant; a l'Estat espanyol, les reformes laborals, la desocupació ( la taxa d'atur és del 39,9% entre les persones joves), la precarització del treball, la pèrdua de drets, les retallades dels Serveis públics (Sanitat, Educació, Residències) o la privatització dels serveis durant la crisi financera, han debilitat la classe treballadora i les seues organitzacions.

En aquest context, les dues reformes laborals, la de 2010 (del president Zapatero, PSOE) que va ser rebutjada pels Sindicats, amb una vaga general el 29 de setembre de 2010) i la de 2012 (del president Rajoy, PP), amb manifestacions i protestes massives a nombroses ciutats de tot l'Estat, seguides de les reformes de les pensions de 2011, i 2013, van suposar un retrocés en els drets que, durant anys, la classe treballadora havia anat guanyant. Aquest retrocés es materialitza a curt termini en una minva de la quantia de les pensions en general, en passar de 15 a 25 anys cotitzats, més l'aplicació del factor de sostenibilitat lligat a l'esperança de vida, i en particular a la bretxa de les pensions, perquè la carrera laboral de les dones, per tots els factors que coneixem, és més curta.

L'1 de maig ha de servir-nos per recordar que els drets aconseguits no han sigut un regal sinó el fruit d'una lluita històrica que cal tindre present cada dia.

Conscient de la pèrdua a la qual s'enfronta la classe treballadora, el moviment pensionista, des de fa 3 anys, ho denuncia, setmana rere setmana, a les places de multitud de pobles i ciutats,

L'empobriment de la classe treballadora i dels i les pensionistes que, amb l'aprovació del Pacte de Toledo, ensorra un dels pilars bàsics de l'Estat del Benestar com són les pensions.

No és cert que les pensions «no siguen sostenibles», ja ho han demostrat els economistes crítics amb el «discurs oficial», en realitat el que es pretén amb el Pacte de Toledo és desmantellar el Sistema Públic de Pensions, un sistema solidari i intergeneracional, reduir-lo a la mínima expressió per crear, com es recomana, un Pla de Pensions d'Empresa de caire individual i de dubtosa rendibilitat (com s'ha demostrat en els plans de pensions privats, sotmesos al vaivé financer).

No és cert que la Caixa de les Pensions de la Seguretat social siga deficitària. El Tribunal de Comptes ha comptabilitzat 103.690 milions d'euros, els costos que la Seguretat social va assumir per compte de l'Estat. El ministre d'Inclusió, Seguretat social i Migracions, senyor Escrivà, ha reconegut que moltes despeses no es corresponen a pensions contributives i tanmateix, durant anys, hem escoltat que per a pagar les pagues extres s'havia de demanar préstecs a Hisenda. Com es pot jugar així amb les persones, fer creure el que no és! Per tot això, demanem una auditoria pública dels comptes de la seguretat social.

El 1r de maig ha de servir per denunciar un Pacte de Toledo que a penes considera les dones (de les 22 recomanacions, només una en fa menció) però no dona solucions a la bretxa de gènere de les pensions i la pobresa va eixamplant-se cada dia més i els informes presentats per les ONGs així ho demostren. Per això, el moviment pensionista ha estat en les mobilitzacions de l'1 de maig a tot l'estat al costat de la classe treballadora, que ha de lluitar pel seu futur i per un pilar bàsic de l'Estat del Benestar com és el sistema públic de pensions.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací