Fill de Carlos Mazón, un famós hematòleg d’Alacant i net per part de mare d’Alfonso Guixot, un conegut empresari del món de l’espectacle que va dirigir la plaça de bous d’Alacant i que va presidir l’Hèrcules CF. Aquest és l'origen de Carlos Mazón Guixot, l’actual president de la Diputació d’Alacant i el més que probable futur líder del PP autonòmic i candidat de la formació conservadora a la presidència de la Generalitat. Un polític encara desconegut per a molts valencians, però amb arrels ben profundes, algunes les que l'uneixen amb l’excap del Consell Eduardo Zaplana.

Estudiant de dret, Mazón va iniciar de ben jove la seua militància conservadora, incorporant-se a Noves Generacions, la branca juvenil del PP. La seua afiliació va tindre una ràpida recompensa i només dos anys després d’acabar els estudis, en 1999 va ser designat per Zaplana director general de l’Institut Valencià de la Joventut. La seua tria venia avalada per José Joaquín Ripoll, mà dreta de l’exalcalde de Benidorm, que havia fitxat Mazón quan encapçalava un sindicat universitari.

Quatre anys més tard, l’actual president de la Diputació d’Alacant va ser ascendit fins la direcció general de Comerç i Consum de la qual passaria el 2004 a la de Consum i Seguretat Industrial, ja amb Francisco Camps. La seua fidelitat a un Zaplana que ja havia marxat al govern espanyol per exercir de ministre va frenar la seua carrera política el 2007. Camps reclamava adhesió a la seua figura i traïció al seu predecessor, i la lleialtat de Mazón pertanyia als seus padrins polítics del sud.

La lluita de clans del PP valencià va obligar el jove dirigent a tornar cap a casa. No va ser del tot un mal tràngol, ja que va trobar aixopluc a la Diputació d’Alacant. Un període que, això sí, li va suposar una imputació en el cas Brugal pel presumpte finançament il·legal de la fundació de l’Hèrcules. En una de les converses enregistrades per la policia, l’empresari Rafael Gregory li explicava al president de la fundació, Nacho Mangada, que Antonio Bonete, un altre empresari, havia aportat 39.000 euros a canvi que Mazón «l’estimara molt». Unes paraules que l’informe policial traduïa en adjudicacions de contractes menors des de l’àrea d’infraestructures de la corporació provincial que en aquell moment dirigia el polític popular. Finalment però, la causa va ser arxivada per absència de proves.

Dos anys després d’arribar a la Diputació, el 2009, Carlos Mazón va obrir un parèntesi en la seua carrera política i va saltar a la Cambra de Comerç d’Alacant on va romandre durant una dècada. Un temps que va aprofitar per provar sort en la música amb el grup Marengo, que va aconseguir ser un dels 39 finalistes en la cursa per representar a Espanya en el certamen d’Eurovisió del 2011. Per a aquesta temptativa la formació va escollir versionar la peça Y solo tú de José María Bacchelli, un intèrpret melòdic que es va iniciar en el món de la cançó el 1977 en el Festival de Benidorm. Els pausats gestos de Mazón al damunt de l’escenari recorden els de Julio Iglesias, amic també d’Eduardo Zaplana, i aficionat com Mazón, al futbol, tot i que de diferent equip, ja que el nostre protagonista és seguidor de l’Hèrcules i del Barça.

El cuquet institucional va tornar prompte a Mazón, que va ocupar el número 13 de la llista del PP per la circumscripció d’Alacant en les eleccions autonòmiques del 2015, quedant-se però a les portes ja que els populars només van aconseguir 11 representants. Va tindre més sort quatre anys després, el 2019. Va ser la recompensa a la seua lleialtat en rebutjar una oferta de Ciudadanos per encapçalar la candidatura de la formació taronja a l’Ajuntament d’Alacant. També el va afavorir haver donat suport a Pablo Casado en el congrés de la formació del 2018. La seua fidelitat va ser retribuïda amb el seu ascens a president de la Diputació d’Alacant i líder provincial i aquest 2021 a futur líder autonòmic. Un moviment que recorda la designació d’Eduardo Zaplana per part de José María Aznar passant per sobre del candidat a la presidència de la Generalitat d’aleshores, Pedro Agramunt.

En el seu retorn, el dirigent conservador va recuperar alguns dels col·laboradors més estrets d’Eduardo Zaplana. Destaca el cas de Santiago Lumbreras, el seu actual cap de gabinet. Un periodista que va exercir de director de Terra Mítica entre 2000 i 2010 i que segons recull el també periodista Francesc Arabí en Ciudadano Zaplana. La construcción de un régimen corrupto, el 1996, quan era director d’informatius de Ràdio 9, i complint ordres de l’aleshores directora de Canal 9 Génoveva Reig, va encomanar l’elaboració d’una llista negra de periodistes poc fidels a la causa popular: «Es el momento de limpiar esto de rojos y maricones”, va dir Lumbreras, segons explica Arabí en el seu llibre.

L’última polèmica que ha envoltat Carlos Mazón ha estat la gestió de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, després que l’exdirectora María Teresa Pérez, dimitira en fer-se públiques unes denúncies de Compromís sobre l’adjudicació a l'empresa d'un subdirector de la institució d’un contracte per al disseny del logotip i de la pàgina web de l’entitat.

Als seus 47 anys, el que serà nou líder del PP valencià sembla tenir dos reptes. El primer, donar-se a conéixer a la majoria de valencians. El segon, desvincular-se del seu padrí polític, actualment imputat per presumptament haver-se enriquit amb comissions milionàries a canvi d’adjudicacions en la gestió de les ITV i del pla eòlic del País Valencià. Una tasca en la qual aquest divendres en la seua presentació pública no va reeixir, ja que quan li van preguntar si reivindicava el llegat d’Eduardo Zaplana, primer va llançar pilotes fora, afirmant que se sentia hereu de «totes les coses bones que ha fet el PP des del 1995» per, finalment, reconéixer que «sí». «Em sent molt orgullós», va resumir.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací