Segurament resulta difícil no commoure’s davant de les llàgrimes d’algú que ha caigut en desgràcia per una raó que considerem injusta. Qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat se sentira afectada, malgrat que no conega la que plora. I si la coneix, sovint també ocorre, encara que estiga a les antípodes en molts sentits. Aquesta reacció, segons Giacomo Leopardi, només s’explica per la debilitat humana. 

El poeta romàntic italià (1798-1837) va escriure al seu diari: «No està mai ningú tan desenganyat del món, ni el coneix tan profundament, ni li té tant d’odi, que, en un moment de benignitat, no s’hi senta en part reconciliat; com tampoc tenim a ningú per tan malvat que, si ens saluda amb cortesia, no ens parega menys dolent que abans. Aquestes observacions serveixen per demostrar la debilitat de l’home, no per justificar els malvats ni el món» (Pensaments, 1845). 

L'autor deia que les seues reflexions no buscaven descobrir cap nova veritat, sinó desfer tòpics. Uns tòpics que continuen ben vigents almenys en una part de l’espectre polític. Ho hem vist fa uns dies a les Corts Valencianes amb motiu del comiat d’Isabel Bonig forçat per la direcció estatal del seu partit. 

L’exdiputada es va emocionar quan va mencionar els síndics del PSPV, Manolo Mata, i de Compromís, Fran Ferri. Tan bon punt va acabar el discurs, íntegrament en castellà, tots dos s’hi van acostar i la van abraçar. Un gest que ha estat aplaudit per molta gent, que l’ha vist com un signe de civilitat parlamentària que hauria de ser més habitual.

Tanmateix, almenys en el debat públic, Bonig només ha tingut aquest intent d’empatia amb els adversaris polítics al final de la seua etapa al capdavant del PP. Ha cercat la complicitat dels oponents perquè han sigut els seus correligionaris els que l’han feta fora del càrrec o ho han permès si més no. Però cal que no oblidem el comportament barroer i els atacs furibunds que des d’aquesta tribuna i d’altres ha llançat als mateixos diputats i als membres del govern. No sabem com és la relació que mantenen fora del focus mediàtic. Els ciutadans només veiem la que escenifiquen cada dia i aquesta és la que ens afecta. 

Com assenyala Leopardi, que la debilitat humana aparega en moments així no vol dir que es disculpe la infàmia.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací