La decadència d’occident

per Vicent Riera i Escrivà

Veus

La decadència d’occident
La decadència d’occident

Crec que no dic cap destrellat si afirme que la major part dels països occidentals està sofrint un procés de decadència cultural i científica colossal des de fa alguns anys, si comparem els resultats acadèmics dels seus estudiants amb els dels països asiàtics. En efecte, si estudiem els resultats de les proves PISA (Programme for International Student Assessmento Programa Internacional per a l’Avaluació d’Estudiants), podem observar que els resultats dels països i regions asiàtiques com Singapur, Corea, Japó, Xangai, Hong Kong, Macau... en matemàtiques i ciències són fulgurants i inapel·lables. Als Estats Units, el terrorífic Concurs Nacional d’Ortografia, el National Spelling Bee, és guanyat invariablement, des de l’any 2008, per estudiants d’origen indi i, pel que fa a les Olimpíades Internacionals de Matemàtiques, està passant ben bé el mateix: els estudiants dels dits països asiàtics estan ocupant els primers llocs. Al meu parer, este desfasament entre els països asiàtics i els occidentals és principalment degut a la metamorfosi que ha sofert l’escola en estos darrers països durant els últims decennis. En occident, les escoles i els instituts han passat de ser un lloc on s’anava a estudiar i treballar matèries a ser un lloc on es va a estar, o siga, quasi a passar l’estona, sense traumes, en un ambient de correcció política apegalosa i omnipresent, i amb el mínim esforç indispensable, si pot ser. Les famílies occidentals semblen estar molt preocupades pel benestar psíquic i emocional dels seus fills, mentre que les famílies dels estudiants dels països asiàtics semblen estar més preocupades pel fet que els seus fills demostren i desenvolupen, amb el corresponent esforç, el seu potencial i el seu talent personal. Al meu entendre, d’este procés de decadència només se salvaran parcialment països com Alemanya, Suïssa, Àustria, Holanda o Flandes, els quals tenen una molt bona educació pública i amb un prestigi social envejable, perquè han sigut molt reticents a qualsevol forma d’experimentalisme pedagògic i sempre han optat per conceptes tan històricament acreditats com el mèrit i la capacitat individuals. Al cas d’Alemanya, segons que afirma l’assagista francés Jean-Paul Brighelli, hi hem d’afegir la tremenda veneració que la majoria dels ciutadans alemanys senten pel saber i per la ciència. Els Estats Units podran evitar la xapallada en la mesura en què són un país que sempre s’ha pogut permetre el luxe de tindre escoles i instituts mediocres i les millors universitats del món. Este país també té unes corporacions industrials i tecnològiques que fan feredat i ha sabut, des de fa moltíssims anys, crear les condicions socials, econòmiques i professionals òptimes a fi d’atraure bona part del talent científic que hi ha al món (recordeu allò de l’american dream).

Este procés de decadència occidental es concretarà, en el mitjà i llarg termini, en una encara major subalternitat i dependència de les nacions europees respecte de les dinàmiques societats asiàtiques. L’oceà Atlàntic deixarà de ser, si és que no ho ha fet ja, el centre del món i l’oceà Pacífic ocuparà el seu lloc:

Sic transit gloria mundi.

(Així passa la glòria del món.)

Alguns internautes xinesos creuen haver captat les entràmenes d’este procés de declivi i, fins i tot, han batejat la seua suposada causa original amb un nom, al meu entendre, ben àcid i corrosiu: baizuo (esquerra blanca). Es tracta d’un concepte polític sorgit a les xarxes digitals de la Xina continental. De manera aproximada, definix una certa part de la progressia política occidental, en especial els activistes socials blancs amb tendències d’esquerra. La baizuo és interpretada per alguns sectors dels internautes xinesos com una espècie d’esquerra retrògrada. Este terme es documentà per primera vegada a la xarxa social Renren, en un article publicat amb el títol: «La pseudomoralitat de l’esquerra blanca occidental i el patriotisme científic xinés». Segons l’autor, Zhou Fangzhou, el terme baizuo és una de les majors aportacions dels internautes xinesos al llenguatge anglés. La professora de ciències polítiques de la Queen’s University de Belfast, Zhang Chen Chen, afirma, en el seu article «The curious rise of the 'white left' as a Chinese internet insult», que la baizuo és una paraula que alguns internautes xinesos fan servir per a ridiculitzar l’elit progressista occidental que perceben com un conjunt de gent privilegiada, obsessionat amb la correcció política fins al punt d’acceptar valors retrògrads d’altres cultures i que són incapaços d’aproximar-se de forma pragmàtica als problemes reals de la gent corrent.

Per a acabar, sé que molts creureu que no n’hi ha per a tant i jo no vos portaré la contra perquè estic un poc fart de ser au de mal auguri. Possiblement el declivi de què parle serà suau, potser no massa traumàtic en el curt i en el mitjà termini, però serà inapel·lable i sense concessions. Nosaltres continuem educant en emocions, continuem a ensenyar jugant (o siga, jugant a ensenyar) i provocant experiències d’aprenentatge que puguen connectar amb la vida, les emocions i els canviants interessos dels nostres alumnes. Continuem ensenyant a «aprendre a aprendre» oblidant que el verb aprendre és transitiu i que sempre ha de portar un complement directe: aprendre càlcul, química, ortografia, sintaxi, geografia, història... Continuem així, que anem pel bon camí; al cap i a la fi, per a servir quatre gerres de sangria o cinc cubates no calen tantes alforges, ¿no?

Qui visca vorà el volantí que el món farà.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací