El centralisme és de dretes

per Jesús Peris

Columnistes

El centralisme és de dretes
El centralisme és de dretes

Del discurs trumpista sobre el qual Isabel Díaz Ayuso ha edificat la seua hegemonia em crida l’atenció el seu madrilenyisme que s’acosta clarament a una mena de supremacisme groller. Ser madrileny és ser lliure i cosmopolita, gaudir de museus i teatres —se suposa que a diferència de les ciutats de províncies— i només es pot comparar a ser d’altres grans capitals europees. És a dir, el seu populisme es construeix a partir de l’oposició amb la resta de l’estat, del qual es té una concepció hipercentralista i jeràrquica. La resta de comunitats autònomes són a penes subministradores de recursos i mà d’obra qualificada a la cosmòpolis castissa.

Aquesta superioritat està fonamentada en el famós dumping fiscal, però també en la seguretat que el govern central, que a hores d’ara comparteix el projecte de fer de Madrid una gran capital europea, façana moderna de l’estat for export, la finançarà de manera preferent. Ja sabem el que passa amb els museus o amb els transports, amb Atocha i Chamartín i amb les nostres rodalies. D’eixa manera, de fet, Madrid es converteix en una mena de capital d’un xicotet imperi, i la seua relació amb la resta de comunitats autònomes és extractiva i neocolonial.

En aquestes circumstàncies tinc curiositat per veure com s’ho faran per estrendre el trumpisme ayusista a «províncies». En la meua observació crec que Ayuso i la seua prepotència no cau massa bé per ací ni tan sols a persones que tinc per bastant conservadores. I és que a banda de tot l’esmentat, la perspectiva de l’arribada tumultuària dels madrilenys negacionistes i prepotents estendards de la llibertat madrilenya no és plat de bon gust per a gairebé ningú per aquestes terres i supose que tampoc ho serà a moltes altres.

Coincidint amb això s’ha produït un fet significatiu en la dreta valenciana. M’ha impressionat l’actitud servil amb la qual el PP valencià ha acceptat els designis madrilenys sobre el lideratge autonòmic. No participaré de l’hagiografia generalitzada d’Isabel Bonig, a la qual hem assistit en els darrers dies. A mi em semblava una crispadora sobreactuada i de segona. Que probablement serà molt bona persona en el tracte proper, no dic que no, però el cert és que per voler donar el perfil que demanava el partit a Madrid se l’ha passat cridant, gesticulant i combatent el valencià a l’escola i a l’administració, la qual cosa és encara més greu i més indigna perquè el valencià és la seua llengua. Però encara i així m’ha impressionat com s’ha acceptat el veredicte central com una mena de fatalitat absoluta i ni tan sols s’ha escenificat una mínima rebel·lia. El PP al País Valencià és una sucursal provincial del PP de Madrid i el president es designa amb el mateix dit que s’han designat tota la vida els governadors civils. A hores d’ara els peperos locals ja no se’n recorden de qui era Isabel Bonig ocupats com estan en fer-li la pilota al nou preferit de la cort.

La dreta valenciana és, per tant, en aquest context, submisa i centralista, amb la qual cosa sembla que el seu model d’estat coincideix plenament amb el d’Ayuso. També això és colonial. Tota metròpoli necessita d’una elit local absolutament cooptada per als seus interessos a canvi de les molles de l’intercanvi asimètric. Podia ser diferent. Si Teodor Llorente alçara el cap no estaria gens content amb tanta complaença amb Madrid. Ni tampoc els prohoms de la Dreta Regional Valenciana. Però és que tot això queda molt lluny. La dreta valenciana de hui és filla aplicada del franquisme.

Així les coses sembla que, efectivament, el País Valencià serà d’esquerres o no serà, perquè la dreta el vol i el pensa submís i provincià. Però no és un problema només valencià: sembla que a l’estat espanyol el federalisme serà d’esquerres o no serà. Encara que davanr l’ayusisme, davant el supremacisme madrileny i el seu model centrípet i empobridor de la resta de l’estat, pot ser més necessari encara pensar-ho a l’inrevés: l’esquerra espanyola serà federalista (i republicana) o no serà.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací