De la relíquia a la física quàntica

per Kristin Suleng

Columnistes

De la relíquia a la física quàntica
De la relíquia a la física quàntica

La religió i la ciència representen les dos cares de la baralla entre la fe i el coneixement, al remat, la necessitat de veure el món fora de la caverna. Però totes dues comparteixen un element comú que se’ns sol escapar. No és el fet que alguns religiosos, en actiu o secularitzats, es dediquen a la biologia evolutiva, sinó a la relíquia com a objecte de desig. La paleontologia, l’exercici de desxifrar la química i els gens dels fòssils, n’és el millor exemple. 

A cada novetat que s’extrau dels jaciments l'acompanya un esquelet d’os i pedra com a tresor que encapsula els secrets de l’evolució de la vida. Fugir de semblant iconografia es fa costera amunt quan s’han d’il·lustrar troballes rellevants, perquè al seu pas, la mort no dibuixa la bellesa del paradís promès. Cal tenir una bona dosi d’humor negre per traure-li suc als òbits, una matèria reservada a la dissecció de ments lúcides com Jordi Colonques, el nostre conreador de moda de les lletres funeràries. 

La revista Nature dedicava fa uns dies la seua portada a la reconstrucció de l'esquelet parcial d'un xiquet de tres anys, el cos del qual té gairebé 78.000 anys d’antiguitat, de l'Edat de Pedra Mitjana. Descobertes en la costa de Kenya, les restes, batejades amb el nom de Mtoto («xiquet» en suahili), han estat estudiades, entre altres entitats, pel Centre Nacional d'Investigació sobre l'Evolució Humana (CENIEH), el que va posar el cantàbric en el mapamundi del turisme paleontològic. El jaciment de la cova de Panga ja Saidi, on les excavacions van començar en 2010, donen llum al misteri sobre l'origen de les pràctiques mortuòries a Àfrica. 

El de Mtoto és l'enterrament deliberat més antic conegut fins ara d'un ésser humà modern a Àfrica, el bressol de la modernitat biològica i cultural on les petjades de la pràctica en els primers humans són encara escasses i molt ambigües. Col·locat de costat amb les cames doblegades cap al pit, el xiquet va ser enterrat en un pou que podria haver sigut excavat a propòsit, i cobert per sediments del sòl de la cova. Els Homos sapiens s’afanyaven en tractar els cossos dels xiquets en aquella prehistòria africana, tot i que les troballes funeràries de neandertals i humans moderns a Euràsia guanyen en veterania, amb 120.000 anys. Panga ja Saidi confirma la inhumació dels morts com a pràctica cultural compartida per Homo sapiens i neandertals, però també planteja nous interrogants sobre l'origen i l'evolució de la cultura de la mort en totes dues espècies humanes.

Escodrinyar l’origen i l’evolució de la vida porta a la frustració, estat habitual de l’ésser científic. Tot el que està per saber, no tenim altre remei, queda en el territori de les creences i els conflictes. Com diu, més que encertat, un dels meus bioquímics evolutius de capçalera, Juli Peretó: «Els genomes són com els papirs, els manuscrits o els arxius dels monestirs. Igual que en les ciències històriques, no podrem assegurar mai com va passar l’origen de la vida, perquè ningú era allà, com de la mateixa manera que ens hem de creure que el 9 d’octubre de 1238 va capitular la ciutat de València. Ningú estàvem allà, però ens ho creiem».

Encara que no tinguem clars els nostres antecedents, ningú nega que la notícia més interessant seria que la ciència arribara a demostrar que la mort no existeix, perquè a ningú li agrada la idea que morir siga alguna cosa definitiva. L’esperança que proporciona(va) la religió molts la busquen en forma d’electrons, quarks i multivers per reconfortar-se. D’això se n’aprofita el «biocentrisme», res a veure amb posar la vida al centre de tot com postulen les lectures ambientals de la pandèmia. 

En lloc de prometre infra o supramons terrenals, la pseudoteoria biocentrista proposa que la mort és un passatge cap a un altre univers. El seu pare, el metge estatunidenc Robert Lanza, investigador en cèl·lules mare i degeneració macular, conegut fa més d’una dècada per defensar que la mort és una il·lusió, empra afirmacions que sonen a física quàntica: «L'espai i el temps, instruments produïts per la nostra ment, tenen una naturalesa ondulatòria, per la qual cosa, després de la mort, la vida refloreix en els universos paral·lels: la matèria i l'energia funcionen com les ones». 

La física quàntica va d'electrons, àtoms i comportaments dels dispositius electrònics sotmesos a determinades condicions, no de la mort ni de l'existència de vides paral·leles. Però el quàntic atordeix, reconeix Lawrence Krauss, autor d'Història d'un àtom. La mecànica quàntica ens bloqueja. Una vegada despistats, ens colen especulacions filosòfiques per experiments de laboratori. La complexitat del quàntic serveix, així, d'excusa per a explicar fenòmens estranys de tota mena: fantasmes, poders mentals, polseres magnètiques. 

Morir activa el programa de les cèl·lules per a descompondre la matèria. La transcendència de l'esperit, que pot creure's o no, no parteix del coneixement científic de l'univers. La qüestió és que si el biocentrisme tinguera raó, per què cal anar-se'n, doncs, a un altre univers després de morir? Si la matèria i l'energia funcionen com a ones, no impedeix que puguen ser estacionàries i quedar-nos en el nostre univers. És més, tampoc envelliríem ni tindríem gana perquè no necessitaríem energia.

Encara que siga comprensible el desig que la mort siga una il·lusió, totes les evidències mèdiques, biològiques o psicològiques van en sentit contrari. La física està molt lluny d’aportar res a l’assumpte. Davant la mecànica quàntica i la física teòrica, quan s'expliquen desproveïdes de matemàtiques ni tecnicismes, no és difícil caure en el misticisme. I cal parar compte. L'exemple de Lanza podria ser el cas d'un metge que, en dedicar-se a estendre la vida mitjançant tècniques capdavanteres, i passar anys desitjant resultats mèdics més reeixits dels aconseguits, se n’aprofita de disciplines que no domina. L’hàbit no fa el monjo ni la bata el metge.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací