La inversió en habitatge ha caigut un 17% el 2020 a tot l'Estat per la incertesa sobre la pandèmia i l'impacte en les perspectives econòmiques de les famílies, segons l'article L'impacte de la crisi sanitària de la COVID-19 sobre el mercat de l'habitatge del Banc d'Espanya. Abans de la crisi sanitària, aquest indicador se situava per damunt de la mitjana de la Unió Econòmica i Monetària (UEM).

Ara, la inversió en habitatge a l'Estat ha retrocedit amb més intensitat que la resta de països de l'entorn, en consonància amb els desenvolupaments econòmics. En termes generals, els preus dels habitatges han mostrat més «resistència a la baixa» i els comparadors han augmentat l'interés per immobles exteriors i més grans. Aquest fet ha provocat un canvi en la composició de compradors cap a demandants d'edat i posició socioeconòmica més elevades.

En els primers mesos de la pandèmia, l'activitat del mercat immobiliari es va reduir «intensament» fins a l'estiu, quan l'aixecament parcial de les restriccions va permetre una recuperació progressiva.

Els indicadors de l'oferta mostren una «pèrdua de dinamisme» en la part final de l'any passat i una prolongació de «l'atonia» de l'activitat constructora residencial a principis del 2021. L'any passat, la xifra de visats va caure un 20% respecte al 2019, la qual cosa anticipa un nombre d'habitatges acabats encara més reduït per als pròxims anys.

Les compravendes es van recuperar a partir del maig del 2020, tot i que en una intensitat menor. En el conjunt de l'any, el volum de transaccions es va situar un 18% per sota de les xifres del 2019. L'evolució d'aquest indicador està condicionada tant per la continuïtat d'algunes limitacions a l'activitat com pel descens de confiança de les llars i l'empitjorament de les perspectives sobre el mercat de treball i l'accés a finançament. 

Tot i la «intensa contracció» de l'activitat econòmica, els preus de l'habitatge no han registrat caigudes generalitzades. El Banc d'Espanya atribueix aquest comportament a un menor endeutament dels agents implicats i criteris de concessió de crèdit més rigorosos que en la darrera crisi financera. 

L'actuació del Banc Central Europeu, tant en termes monetaris com financers, ha contribuït al descens dels tipus d'interès mitjans aplicats als nous préstecs per a la compra d'habitatge. Tot i això, el Banc d'Espanya alerta d'un «cert enduriment» dels criteris d'aprovació i d'algunes condicions aplicades als préstecs.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací