Madrid sobiranista

per Bonaventura Casanova

Tribuna

Madrid sobiranista
Madrid sobiranista

No tot resulta sorprenent. Des d’una mentalitat jacobina espanyolista d’esquerres, certament es fa molt difícil entendre per què els madrilenys han votat en clau madrilenya, que al remat és el que ha passat. Amb un discurs de defensa de «lo nostre», Ayuso ha sabut connectar amb la majoria de la societat, més encara, quan el sentiment de pertinença espanyol, no es podia dipositar en el govern central, que a ulls de l’espanyolisme, ha traït Espanya. I en perfecta simetria, a les esquerres ha fluït el mateix pensament, la gent ha votat en clau de gestió de «lo nostre», lluny dels escarafalls d’un Iglesias que semblava que portava el màuser penjat de les espatlles, i d’un PSOE, que malgrat la propaganda és el principal responsable del caos en el qual ha estat gestionada la pandèmia. 

Els valencians i les valencianes som els que menys ens hauríem de sorprendre del que ha passat a Madrid, car tal com han votat ells, votem nosaltres. Els valencians som alhora espanyolistes a morir i absolutament defensors de «lo nostre». És cert que «lo nostre» mai arriba, però això és del tot secundari, l’important és la sensació que hom té d’estar defensant la teua capelleta, i encara guanya més valor si aquesta capelleta se sent amenaçada per «bilduetarras i separatistas». 

Podem dir, sense por a enganyar-nos massa, que Madrid ha votat en clau regionalista, sobiranista si hom vol ser «més modern», defensat una forma de viure diferenciada i tancat files envers l’agressió exterior, que aquesta vegada venia de dos fronts: el governamental i el català. En bona lògica la immensa majoria dels madrilenys, en veure atacada la seua forma de vida, han respost com calia, els més de dretes votant el madrilenyisme populista representat per Ayuso, si recordem els bons temps del pujolisme o el blaverio, veurem com tot plegat no són molt distints, i els més conscients, perquè han votat l’únic que, vist des de fora semblava que tenia algun trellat, però també i de forma nítida en clau madrilenya. De fet fins i tot el nom, «Más Madrid», és més sobiranista que per exemple el de Compromís. Si penseu que exagero, mireu les cròniques dels diaris espanyols progres, i fixeu-vos-hi en el gir cap al problema territorial de Podemos, tot presentant Belarra com una solució millor pel seu posat més territorial. O el mateix PSOE, com de ràpid s’ha afanyat a obrir el meló andalús.

Per tant allò que ha passat a Madrid era del tot previsible. De fet, si seguies les enquestes, no et podies enganyar. Un altre tema és el perquè, ací he exposat el que entenc que són algunes claus, segurament n’hi haurà més. Per exemple, que els partits del govern (PSOE i Podem) hagen estat castigats seria una altra clau per enfortir el vot sobiranista madrileny, també l’imparable procés de descomposició de Ciutadans. Algunes causes internes, com podria ser l’afartament de la gent d’esquerres de l’hiperlideratge ofegador d’Iglesias, o la manca de consecucions reals dels objectius que tenien els votants d’esquerres. 

Al final tots aquests elements s’han unit en una figura populista, que amb un discurs sobiranista madrileny desacomplexat i una manipulació del que és la llibertat, ha desarmat els contrincants i s’ha erigit com a guanyadora.

També es veia venir quan era objecte de l’escarni i les burles de la resta dels partits. Té, aquesta actitud burlesca, alguna cosa que sembla el menyspreu que va patir Trump, i que tant va fer perquè guanyés, amb el desastre que va suposar eixe fet. En definitiva, una tempesta perfecta: sobiranisme madrileny, populisme descarnat, atacs immisericordes que converteixen Ayuso en una mena de Joana d’Arc, descomposició dels dos partits de la «nova política», desgast del partit al govern... Algú realment podia pensar que un altre resultat era possible?

Pel que fa al nostre País, alguna cosa haurem d’aprendre, perquè la formula madrilenya ens la clavaran, assistirem a un PP que pren de nou la bandera de la valenciania, m’atreviria a dir que fins i tot s’apropiarà de viure «a la valenciana», com ha fet Ayuso tot copiant el nom de la col·lació, que tant bé li ha funcionat, mentre Compromís, emularà el paper de Más Madrid, de fet ja gairebé són el mateix, i Podemos en voldrà vendre la «burra» d’un nou model territorial, més «bufes de pato» d’un partit que no ha servit absolutament per a res. L'única qüestió que ens queda per resoldre és si el PSOE aguantarà el tsunami espanyolista que ens ve al damunt, de la mà d’aquest nou sobiranisme ranci que tot just acaba de ser inventant a Madrid, però que és tan vell com el regionalisme a què estem tan acostumats al nostre País.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací