Ampliar barrancs sí, formigonar no!

per Pedro Domínguez Gento

Veus

Ampliació de barrancs sí, canalitzacions no!
Ampliació de barrancs sí, canalitzacions no!

Els problemes climàtics, amb les inundacions i altres fenòmens extrems, van agreujant-se a la carrera, amb la qual cosa augmenta el malestar social i es reclamen solucions urgents. Però és necessari analitzar primer les causes i les solucions que es proposen, perquè algunes potser no solucionen res o fins i tot agreugen els problemes, a més de costar-nos milions...

La qüestió clau és per què tenim tantes inundacions, per què en alguns barris d’Alzira ja duem anys seguits amb inundacions? Doncs, la primera de les múltiples causes resulta òbvia: s’ha edificat en cotes molt baixes, barris en llocs que tradicionalment s’anomenaven Les Basses i Venècia, curiosos noms, veritat? El poble hauria d’haver crescut cap a la Muntanyeta i les zones altes, on l’aigua no arriba mai.

La segona és que s’ha edificat inclús damunt de barrancs que confluïxen ací, tallant l’evacuació de les aigües que duen de les muntanyes veïnes. Per exemple, el barranc de l’Arena l’han tallat amb el mur de l’Avidesa, on xoca frontalment i cada ploguda forta diposita fins a mig metre de la terra roja que arrossega dels camps de la seua conca. El barranc que ve de la finca d’aigües potables el tallen amb el carrer alt d'Alfonso Rovira i la paret d’un xalet, deixant-li només una minúscula eixida pel camí de l’esquerra, que ha de compartir amb un altre barranc que ve de la urbanització El Racó. I a la part N, el barranc de La Murta es queda tallat en el polígon d’Albalat, quan arriba a la CV-505. Com no s'han de desbordar les aigües d’estes zones si no se’ls ha deixat eixida als barrancs?

La tercera causa és que s’han emparedat i estretit els barrancs, i els han deixat sense suficient espai, la qual cosa afavorix que l’aigua agafe més altura i velocitat, erosione més les terres circumdants i inunde més les zones baixes; tal com ocorre al barranc de l’Arena i també als del Racó i Aigües Potables, de fet a aquests dos junts només els han deixat com a eixida final un parell de canonades de menys d’1m de diàmetre, absolutament insuficients quan plou de forma torrencial. Inclús el barranc de la Casella té ara escassa amplària, a pesar que rep les aigües d’aquesta vall gran i les que baixen de la Barraca i les dels barrancs que tallen l’Avidesa i les edificacions; i el pont de Xàtiva, més estret que el barranc de l’Estret allà en el pont de l’antiga carretera, l'estrangula de manera que és un coll de botella molt perillós.

La quarta són els cultius convencionals amb la terra nua, perquè la fregixen amb verins i la deixen pelada, nua; a més dels problemes de salut que provoquen els agroquímics. Quan plou fort la terra nua no frena ni infiltra a penes l’aigua. Per això els barrancs del Racó i d'Aigües Potables, en trobar-se emparedats i amb els camps més pelats que mai per la gran remoguda de terres, han arrossegat tones i tones de terra cap avall, embussant carrers i clavegueres. Anàlogament, les muntanyes cremades o poc cobertes de vegetació augmenten l’erosió, la desertificació i les inundacions.

La quinta és la impermeabilització de més sòl cada vegada per tanta construcció d’habitatges, urbanitzacions, polígons, infraestructures i demés, la qual cosa impedix l’absorció de la pluja i afavorix la baixada en tromba, a major velocitat, durant les fortes plogudes típiques del clima mediterrani.

La sexta causa és que alguns carrers han anat elevant-se en ser asfaltats o reasfaltats, sobretot els més recents, de forma que ara en alguns el nivell del carrer queda igual o més alt que el dels habitatges, la qual cosa facilita que penetre l’aigua dins les plantes baixes i els soterranis, a voltes per la mateixa claveguera de l'interior.

I la sèptima, però fonamental, és l’emergència climàtica que provoca l’augment i la intensificació dels fenòmens meteorològics extrems, com les plogudes torrencials i les inundacions.

Conegudes les causes principals, el següent seria vore com solucionar-les o corregir-les per a evitar o reduir al mínim possible les inundacions. Òbviament la primera i la segona causes són impossibles de corregir a curt termini, però hauríem d’intentar revertir a poc a poc la situació evitant construir en aquestes zones tan inundables.

La tercera sí que es pot resoldre desemparedant i eixamplant els barrancs, almenys en els trams més estrets i perillosos, per a diluir les aigües, evitant que agafen tanta altura i velocitat com ara, i reduir així l’erosió i les inundacions.

La quarta també, implantant l’agricultura ecològica en l’àrea que recull més aigua i origina les inundacions. O almenys obligant a mantindre els camps convencionals amb suficient matèria orgànica i una bona cobertura vegetal, agrets per exemple, durant la temporada de pluges.

La quinta necessitaria una moratòria urbanística per a no construir-ne més, per les inundacions i perquè ja hi ha un 15% d’habitatges buits, inclús tenim una finca sencera, i per tant no en fan falta més; sols es necessiten reformes per a millorar les cases velles però no noves urbanitzacions ni habitatges. Sí que caldria renaturalitzar les infraestructures i barris* amb més terra i vegetació per a facilitar l'absorció de l’aigua.

La sisena hauria de replantejar el costum d’asfaltar i reasfaltar, estudiant la possibilitat de rebaixar els carrers més inundables per a facilitar l’evacuació superficial de les aigües, perquè les clavegueres són ja molt grans i no poden ampliar-se més.

I la sèptima podríem ajudar molt a resoldre-la, i conjurar el desastre climàtic cap a on anem**, reduint a la meitat l’ús dels autos, perquè són els majors emissors de gasos hivernacle i per tant els principals responsables del calfament climàtic i de l’augment de les inundacions, a més de necessitar la gran xarxa de vials asfaltats que impedix la infiltració d’aigua i facilita que agafe velocitat i inunde més les zones baixes. També ajudaria molt omplir d’arbres i vegetació l’entorn, a més de millorar la nostra qualitat de vida perquè tenim un dèficit d'uns 7.000 arbres per arribar als estàndards recomanats per l’OMS.

En definitiva, el problema de les inundacions és molt complex i algunes propostes poden resultar difícils però són múltiplement recomanables i s’han aplicat en altres llocs, com per exemple Copenhaguen*, i funcionen millor que les mesures dures, costoses i destructives del formigó i les canalitzacions que han anat aplicant ací, amb l’èxit que ja hem vist...

Formigonar més els barrancs, com alguns pretenen, no resoldrà res. Canalitzar el barranc de Barxeta des de Carcaixent fins al barranc de la Casella i el de la Casella fins a la fàbrica d’Amcor són dues barbaritats i l’únic que aconseguirien, a més de malbaratar milions d’€ de tots, és fer que l’aigua arribe més ràpida al Xúquer o al pont de Xàtiva, i ficar més en perill els barris del S i E d’Alzira. I per descomptat, no té sentit fer un altre canal pel camí dels Pescadors, per a dur més aigua al barranc de la Casella si abans no s’eixampla el coll de botella del pont de Xàtiva i algun altre tram.

* https://www.clarin.com/arq/solucion-inundaciones-dejar-sucedan_0_rkl88EUA-.html

** https://www.unep.org/es/noticias-y-reportajes/comunicado-de-prensa/el-mundo-debe-reducir-las-emisiones-76-anual-en-la

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací