De la política en superfície a la política en profunditat

per Gil-Manuel Hernàndez i Martí

Tribuna

De la política en superfície a la política en profunditat
De la política en superfície a la política en profunditat

Des dels inicis de la modernitat la política ha girat bàsicament al voltant de tres eixos que han definit les principals dialèctiques del joc de poder. El primer ha sigut l'eix de la ideologia, que ha basculat entre els pols de la dreta i l'esquerra. La primera ha representat el sistema d’idees que propugna la conservació i legitimació de l'ordre econòmic, polític i social existent en el capitalisme, mentre que la segona ha advocat pel sistema d’idees que qüestiona este ordre, propugnant la seua reforma o fins i tot la seua superació revolucionària per a la instauració d'un sistema més solidari, just i igualitari. Es tracta d'un eix que encara es manté ben vigent, tot i que afectat per profunds reajustaments, fruit de les mutacions de la societat i les iniciatives dels subjectes polítics.

El mateix ha succeït amb la resta d'eixos, que també han vist alterades les seues característiques a la llum de la globalització contemporània. Així s'observa en el segon eix, el de la identitat, preferentment nacional, que contraposa als interns, nacionals o compatriotes enfront dels externs, estrangers o forans. Es tracta d'un eix que opera en el pla geogràfic i geopolític, que definix els continguts de la cultura i la socialització educativa i organitza el mapa de fílies i fòbies patriòtiques. Que la globalització reconstruïsca els vincles identitaris no elimina la persistent contraposició entre endins i fora, que tants recursos polítics proporciona en una època marcada tant per la necessària convivència amb els altres com per la por als diferents.

El tercer eix és tan antic com les societats i al·ludix a la clàssica relació de dominació entre explotadors i explotats, entre poderosos i subalterns. La lluita de classes és el paradigma d'esta dialèctica, cada vegada més refinada i plena de matisos, dispositius i reedicions (lluita d'ètnies, gèneres, edats…). Es tracta d'un eix netament socioeconòmic, que separa els amos dels mitjans de producció d’aquells que són els seus servidors, un eix que ens parla de polarització social, d'estratificació creixent, de proliferació de desigualtats, tot això davall la lògica del desenvolupament expansiu i globalitzador del capitalisme.

Si en l'eix d'ideologia la política oscil·la entre dreta i esquerra, en el de la identitat la política ho fa essencialment al voltant dels nacionalismes, mentre que en l'eix de la dominació la política s'articula entre els de dalt i els de baix, entre els quals tendixen a concentrar recursos, capital i poder i aquells que tendeixen a ser desposseïts fins i tot del poc que tenen. Per descomptat, els tres eixos ressenyats es combinen, de manera que dreta i esquerra persegueixen els seus objectius barrejant en cada cas històric preferències en termes d’ideologia, identitat i dominació.

El problema és que una política vehiculada per estos tres eixos esdevé una política en superfície, perquè situa el joc polític només en l'epidermis social dels éssers humans, descurant el seu àmbit psicològic interior, el seu aspecte psíquic, la seua dimensió realment profunda, la que afecta els condicionaments arquetípics de les persones i les societats. Una dimensió habitualment desconeguda o ignorada per les seues connotacions mítiques, numinoses o espirituals, que compromet els individus més enllà de la seua presentació en la vida ordinària, que desmunta la façana exterior de les convencions socials i desvela la producció ontològica de sentit i significat.

Així s'explica que les metamorfosis que puga induir la política convencional no alteren significativament la forma psíquica en què operen els individus convertits en ciutadans, perquè tal política se centra en les dimensions purament legals, normatives, tribals, ideològiques o de domini socioeconòmic. Es deixa així en l'oblit la indagació profunda en un mateix i en el grup, la transformació real dels individus llastats per múltiples complexos, traumes i tensions, que en realitat són d’origen prepolític, encara que les conseqüències de la política en superfície les puguen activar o exacerbar. Per això una política en profunditat té a vore amb encarar la necessària revolució interna, amb la integració de l'individual i el comú, amb un dur treball d’autorealització que és inseparable de les transformacions externes, que al·ludix als canvis que poden fer d'una persona algú amb uns majors nivells de consciència, algú a qui resulte realment difícil enganyar o pervertir amb les misèries derivades de les lluites pel poder, que indefectiblement van associades a les maneres i formes de la política purament exterior.

Per descomptat, no es tracta de defensar que calga estar més enllà de l'esquerra i la dreta, perquè tals discursos només conduïxen al totalitarisme, ni de negar les diferències identitàries, la qual cosa només porta a un cínic relativisme ni d'obviar la realitat de la dominació, que només beneficia els dominadors; sinó d'abordar de forma valenta una política profunda, que és tant com defensar la profunditat d'una política que considere que el psíquic és social i el social és psíquic, que considere la política de la vida en el seu conjunt, sobretot en un context en què cal transformar la nostra percepció de la natura i la relació que establim amb ella. Una política holística i integral, de transformació radical de les consciències, que impossibilite la desafecció política i impedisca que ningú ni res es pot situar fora de la política, perquè al final la política ha de ser la forma en què abordem la nostra integritat vital des del físic al metafísic, des del material fins a l'espiritual. Una política del tot, que és com parlar d'una política que fa ànima.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací