València acollirà del 19 al 25 de juliol la primera edició de l'European Hyperloop Week (EHW), una trobada internacional dedicada a un nou concepte de transport basat en un sistema de tubs tancats al buit i habilitats per a la circulació de càpsules que desplaçaran persones o mercaderies, a alta velocitat i «d’una manera completament sostenible». Amb aquest esdeveniment, «la ciutat es convertirà en la capital mundial de l’Hyperloop, i contribuirà a l’acceleració d’aquest projecte impulsat per la Universitat Politècnica de València (UPV) i altres grups d’investigació», ha assegurat l'alcalde de València, Joan Ribó, durant la presentació aquesta setmana de la primera cambra de buit desenvolupada a l'Estat per la institució acadèmica esmentada.

Ribó, ha felicitat l'equip investigador de l'Hyperloop UPV i a la UPV «perquè en un moment d'emergència climàtica com l'actual aqusest projecte representa una alternativa a l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle de la mobilitat tradicional a motor». A més, ha destacat que «la qüestió no és només si impulsem o no la transició a la sostenibilitat a les ciutats, sinó com accelerem eixa transició, i la tecnologia de l’Hyperloop apunta a això».

En el banc de proves de l’equip de la UPV, l’alcalde ha assenyalat que «València vol ser una ciutat pròspera i emprenedora, capaç d'oferir atractius i oportunitats a la innovació». «Però no volem atraure només el talent, sinó sobretot retindre'l», ha ressaltat. 

 HyperTube, la cambra de buit, és el resultat d’un any i mig de treball de la Universitat Politècnica. En paraules de Ribó, «es tracta d’un nou element que permetrà fer proves del nou mitjà de transport i marca una nova fita per a aquest equip que des del 2015 és una de les referències internacionals del transport del futur. Parlem de tecnologies que s’avancen al futur per donar una resposta anticipada als problemes de mobilitat del present», ha indicat l’alcalde. «Les futures generacions ens jutjaran en funció de les mesures reals que siguem capaços de dur a terme», ha apuntat. 

A més «d’accelerar la tecnologia de l’Hyperloop com a alternativa de futur», Ribó ha destacat «els elements de cocreació subjacent al plantejament d’aquest projecte, ja que no es tracta d’una tecnologia tancada que ha estat desenvolupada en laboratoris secrets». Al contrari, «incorpora la filosofia del hardware obert que possibilita que tot el millor coneixement tècnic del món puga col·laborar en un procés d’innovació i de creació col·lectiva». «Hyperloop és en essència interconnexió entre ciutats distants però també interconnexió de coneixements», ha afegit Ribó.

El rector de l’UPV, Francisco Mora, ha manifestat el seu desig perquè «la diversitat, l’aprenentatge i l’enriquiment mutu siguen la base d’una ciutat innovadora i creativa que genere activitats econòmiques d’alt valor afegit», i perquè «el viatge siga tan enriquidor com l’arribada al destí».

Mora ha destacat que «any rere any, convocatòria rere convocatòria, Hyperloop UPV no deixa de sorprendre'ns. No és només que participa en competicions internacionals i les guanya, és que, quan no n'hi ha, aquest equip les crea. I, quan no hi ha tecnologia desenvolupada, la concep i la produeix. Hyperloop UPV és molt més que un equip, és una escola, una manera de fer les coses que porta l'ADN UPV. Un equip del qual estem orgullosos», ha conclòs.

Per la seua banda, la responsable de comunicació i relacions institucionals de l’equip Hyperloop-UPV, Clara Montalvá, ha destacat: «Disposar d'aquesta infraestructura pot suposar el major acostament a la implementació real d'Hyperloop, el ja conegut com a cinqué mitjà de transport, que combina la velocitat de l'avió –uns 1.000 km/h– amb la freqüència i comoditat del tren».

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací