Signar per reconéixer un dret

per Maria Pérez Company

Tribuna

Signar per reconéixer un dret
Signar per reconéixer un dret

La discriminació té moltes cares. Per sort, en aquesta -teòricament- Europa educada del segle XXI hem estat capaços de minimitzar-ne moltes. Molt ha plogut des de la Declaració Universal dels Drets Humans i, a poc a poc, però de manera inexorable, les societats les hem intentades construir -almenys des de l'esquerra- de manera més justa, més igualitària, millor.

Deia que la discriminació té moltes cares, i ara no toca ni enumerar-les ni fer un rànquing, però les pitjors potser són aquelles que tenim interioritzades com a societat. I com a societat educada de l'Europa occidental, insistisc.

Fa poques setmanes vam registrar a les Corts una proposició de llei amb uns objectius molt clars i contundents: reconéixer un dret fonamental per a les dones i fer-ho des de la mirada de la sostenibilitat.

No en som conscients, com explicava una mica abans, però les dones, pel simple fet de néixer dona, tenim assignada una taxa, una espècie d'impost mensual que ve a tenir una durada d'uns trenta anys - més o menys la mitjana de la vida menstrual - i que pot variar molt poc de mes en mes. Pel simple fet de ser ciutadans tenim dret a uns servicis i l'obligació de col·laborar amb la cosa pública, a ningú li passaria pel cap que per raons de raça, religió o gènere, els impostos foren diferents, més o menys alts o, fins i tot, privatius. En el cas de la despesa menstrual ens trobem, ni més ni menys, davant d'això, d'un «impost» de gènere. Una discriminació econòmica només pel fet de menstruar. Només per ser dones. I ningú no en parlava. Fins ara.

Hem decidit batejar la Iniciativa Legislativa Popular com a «Tres Voltes Rebel»; aquesta cita d'un poema de Maria Mercè Marçal ens defineix perfectament. Com s'han aconseguit els canvis de les societats sense les revolucionàries que els han fet possibles? Totes les revolucions de la nostra història no haurien sigut possibles si les dones no s'hagueren sacrificat per dur-les endavant, van ser elles qui van reconstruir, per exemple, aquest país després de la Guerra d'Espanya, van ser elles qui van sostindre la memòria dels qui havien caigut per la llibertat i van dur endavant noves generacions de filles i fills orgullosos de saber d'on venien. Aquesta és una altra revolució. Una revolució de totes i tots en una nova passa en el camí cap a la igualtat, en el camí cap a la construcció d'un nou modus videndi que tinga com a element central el planeta blau.

Aquesta proposició de llei no només recull que els productes pel període siguen gratuïts; va més enllà. Vol que l'administració complisca el seu paper exemplificant i que tracte d'«educar» la societat en nous hàbits de consum. S'ha d'acabar el model neoliberal d'usar i tirar, de l'obsolescència programada, de la quantitat enfront de la qualitat ambiental i sense mirar-ne les conseqüències. La Generalitat, l'Estat, Europa, poden aprovar totes les emergències climàtiques que vulguen, però si no legislem amb aquesta visió verda ben arrelada en cada una de les nostres iniciatives, no ens en sortirem.

La qüestió ací és que existeixen diferents alternatives que la majoria de la societat no coneix. Açò és un problema, però és un problema més greu que aquesta informació no es puga trobar de manera fàcil i senzilla amb l'única causa de fons que és un fet fisiològic que patim les dones. Hi ha poques investigacions que tracten la comparació entre els productes convencionals per al període -tampons i compreses- i els productes sostenibles que existeixen. De fet, si fem una cerca online, trobarem milers de ressenyes que ens expliquen «com estar més guapa» -penseu en la quantitat d'informació que hi ha sobre productes anticel·lulítics, per exemple- però ben poques ens explicaran quines conseqüències pot tindre utilitzar tampons o compreses. Els productes convencionals per al període poden arribar a ser un niu d'infeccions i malalties que poden acabar fins i tot amb la fertilitat de les dones que els empren. Com és possible que el periodisme més reivindicatiu no haja tractat qüestions com aquestes fins que no ha aparegut la nova llei d'accés gratuït als productes per al període a Escòcia? Com és possible que la societat tinga tan interioritzat que aquesta problemàtica se l'ha de solucionar cadascuna a sa casa? Com és possible que continuem permetent que milers de dones hagen d'escollir entre un paquet d'arròs o utilitzar productes per al període? I el que és més greu, com podem permetre que un fet fisiològic es tracte com un estigma? La menstruació continua sent un tema tabú en la societat, de fet, sembla que fem contraban quan demanem un simple tampó a la companya de feina.

La ILP Tres Voltes Rebel no és únicament recollir deu mil signatures. Aquesta proposició de llei pretén informar a tota la societat del País Valencià sobre una problemàtica que afecta a més del 50% de la població. Cal fer una campanya en conjunt amb el teixit associatiu del nostre país, amb les escoles i els instituts, també amb les universitats. La ILP Tres Voltes Rebel és signar per reconéixer un dret.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací