Malgrat les circumstàncies adverses que travessa el sector turístic a causa de la pandèmia, en els últims mesos no han cessat de sorgir iniciatives de tota mena per oferir noves destinacions que se sumen a les ja existents. Qualsevol recurs pot transformar-se en producte i comercialitzar-se sota una marca turística. A les rutes dels dinosaures, del sant Greal, dels últims càtars, dels Borja, de la Seda, de les trinxeres de la línia XYZ, de l’art rupestre, de l’arqueologia industrial, de la gastronomia, del vi o del joguet, cal afegir els paratges on fer observació d’ocells o birding, barranquisme, senderisme,  busseig,  coastering,  snorkel…

La ficció s’ha apoderat de bona part del món. Fins fa un temps, hi havia llocs específics dedicats a la representació que tothom distingia amb claredat quan s’hi endinsava. Només uns pocs espais, com ara els teatres, els cinemes i els parcs d’atraccions, pertanyien al domini de la invenció. Uns espais ben diferenciats de la resta, d’aquells en què es desenvolupava la vida real. Tanmateix, de mica en mica, la realitat s’ha retirat de molts indrets empentada per la farsa. I la tendència sembla que no té aturador, atès que, en general, es considera que l’activitat associada a aquest fingiment és l’únic motor econòmic que pot implantar-se a curt termini arreu. Ja fa anys que qualsevol poble de l’interior que no vulga perdre el tren del futur ha de semblar una escenografia en la seua totalitat o en part. A més, els habitants han de parèixer figurants al servei dels visitants eventuals. Com sobreviure si no? De l’agricultura i la ramaderia? D’una indústria inexistent? 

La proposta és lloable. Només cal veure els avanços i l’alt nivell de vida generalitzat que hi ha als municipis de la costa. El turisme ha estat fonamental en el progrés que hem experimentat des dels anys 60 del segle passat i ho continuarà sent així que passe la pandèmia. «El turisme és la vacuna» era el desafortunat lema d’una campanya engegada uns mesos enrere per la patronal hotelera amb el suport de la conselleria del ram que, per sort, no va funcionar. 

La brillant idea de convertir qualsevol racó en una destinació per als viatgers no pertany en exclusiva als governants valencians. Per tot el planeta es prova d’aplicar-la amb més o menys èxit. Per això, per guanyar en aquesta cursa ferotge, cal que siguem turístics. No només cal que ho siguen les viles, les ciutats, les platges, les muntanyes, les marjals…, sinó cadascú de nosaltres. Cal que formem part d’aquest espectacle de l’entreteniment, encara que haja entrat en decadència almenys tal com el coneixem ara.  Per cert, un espectacle en el qual el valencià és residual si en algun cas hi treu el cap.

Les platges, les àrees més preuades, són mers decorats que han d’estar a punt quan els focus s’encenen. També els altres llocs que han entrat en aquesta categoria i que, per tant, ja no existeixen en realitat. El públic només vol gaudir de la posada en escena, la resta li té igual. Com a ficció atractiva s’ha de semblar als somnis plaents. Uns somnis en què la imperfecció, la precarietat, l’explotació, els danys ambientals, la destrucció paisatgística, la contaminació… no tenen cabuda i tot hi és al servei dels turistes.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací