Enric Herce reflexiona sobre la hipertecnologia en la novel·la «L'estrany miratge»

L'escriptor defensa que la ciència-ficció, gènere que reivindica, posa un mirall davant la societat present

per ACN / NLV

Cultura, InfoLlibres

Enric Herce
Enric Herce | Males Herbes

L'escriptor Enric Herce mescla la ciència-ficció i el gènere negre a la novel·la de persecució L'estrany miratge, publicada per Males Herbes, que reflexiona entre altres qüestions al voltant de la hipertecnologia. L'autor defensa que la ciència-ficció que reivindica, posa un mirall davant la societat actual. «Es té la idea equivocada que la ciència-ficció fa prospecció per mirar cap a on anem i, a vegades», ha afegit, «fa un pas cap al futur per agafar perspectiva per analitzar el present». De fet, les crítiques socials que hi ha a L'estrany miratge són sobre temes del present com la hipertecnologia o la situació dels refugiats. 

La història d'aquesta violenta persecució comença amb una recompensa anònima que ofereix una quantitat enorme de diners a canvi dels assassins de l’hereu de la mega corporporació Holloway-Ikeda. La Duna, que és una speedruner, i la Lorelei, autores del crim, podrien sospitar en un primer moment que qui ha posat preu als seus caps són els pares del difunt, però ho descarten, ja que ells mateixos les van contractar per eliminar el seu fill. La Duna i la Lorelei es pregunten d'on pot haver eixit la recompensa. «Qui comet l'assassinat és igual perquè és un encàrrec», apunta.

Herce ha explicat que abans de la trama, va crear el món de la novel·la. Gran seguidor dels jocs retro, l'embrió de l'obra va sorgir d'un article sobre l'speedrunning. Speedrun fa referència a un col·lectiu de persones que juguen a un videojoc amb la intenció de completar la història en el menor temps possible. Al voltant d'aquest fenomen s'ha creat una gran competició per aconseguir un temps millor que els altres. 

Al text que l'autor va llegir s'explicaven les tècniques que feien servir els jugadors: «Alguns s'entrenen jugant molt i altres fan servir programes, com ara emuladors, per esgarrapar segons». D'ací va sorgir la idea de crear un món virtual tan perfecte com el real on «fos viable aplicar tècniques similars a les dels speedrunners per dur a terme activitats poc legals». 

Males Herbes (2021)

L'autor reivindica la ciència-ficció. «Em fa ràbia quan llibres de ciència-ficció eviten aquest terme per intentar situar-los a col·leccions més generalistes i per no espantar un lector que no hi està acostumat». En canvi, assegura, «en pel·lícules i sèries la gent el consumeix de forma habitual i, quan es toca a la literatura, sembla que la gent s'espante». Herce creu que encara es té com una literatura de segona, però hi ha autors actuals molt potents.  

Com destaca l'editorial Males Herbes i el mateix autor, la nova novel·la troba el punt d’intersecció entre l’univers ciberpunk d’obres com Blade Runner, pel·lícula de Ridley Scott de l'any 82 basada en la novel·la Somien els androides amb ovelles elèctriques?, de Philip K. Dick o Neuromàntic, de William Gibson, considerada com la primera novel·la ciberpunk i les lluites pel poder de la saga de Joc de Trons.

 «El llibre ha patit la pandèmia perquè s'ha endarrerit set mesos», diu l'autor. En aquest context de la COVID-19, Herce va tindre clar que la pandèmia afectaria més  la literatura generalista i mainstream que la de ciència-ficció perquè les pandèmies i les plagues són temes que aquest gènere ha explotat. 

A Herce no li agrada gaire l'ús que se'n fa de la paraula distòpia. «Si fa dos anys ens haguessin dit que estaríem tres mesos tancats per un virus, tothom ho veuria com una distòpia i ara es veu com una normalitat». 

L'autor

Enric Herce Escarrà, nascut a Barcelona, però resident a Reus, ha guanyat diversos premis de narrativa breu i ha publicat més d’una dotzena de relats en diversos fanzines i revistes underground. També és autor del llibre infantil de ciència-ficció Friki (Edimater, 2009) i de la novel·la d’humor fantàstic Ventanitas Manzana (AJEC, 2011). En català ha publicat Simulacions de vida (Males Herbes, 2014), Estació Boira (Males Herbes, 2018) i L’estrany Miratge (Males Herbes, 2021). També ha publicat relats en els reculls Punts de fuga ( MH, 2015), Deu relats ecofuturistes (MH, 2016) i Contes per al desconfinament (MH, 2020)

Herce ha publicat Simulacions de vida i Estació Boira, dues obres que són independents, però L'estrany miratge s'ha convertit en una baula entre les dues: «Mentre escrivia la nova novel·la me'n vaig adonar que tot el que passa en aquestes històries és compatible. No és una trilogia, però formen un tríptic en què les juntes donen una visió més global i estan relacionades».

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací