Falles al setembre

per Jesús Peris

Columnistes

Falles a setembre
Falles a setembre

Si la Covid no ho impedeix (i els madrilenys i madrilenyes ayusistes desbocats a l’estiu tampoc) sembla que a València tindrem falles al setembre. I això així dit sona una mica absurd. És com tindre Nadal a l'abril o la cordà de Paterna al novembre. Que la màquina de fer el temps funciona malament és una cosa que ja va observar Úrsula Iguarán a Macondo i ara definitivament es confirma.

De tota manera, té sentit, almenys en part. Perquè les falles del setembre del 21 no són les falles del 21, com he vist per ahí en etiquetes d’eixes de les xarxes socials una mica desubicades. Paradoxalment són les falles del 20. Perquè el temps faller es va detindre el 10 de març de 2020, les falles d’aquell any no van trobar el seu destí a les flames i continuen emmagatzemades a la fira de València i a molts tallers d’artistes. Crec que tan aviat com siga possible eixes falles s’han de cremar i, si les autoritats sanitàries diuen que al setembre es pot, doncs setembre és una data tan bona com qualsevol altra. Jo no crec que siga prou amb destruir-les. Una falla s’ha de cremar. Però sincerament també crec que no per celebrar unes falles sinó per tancar el cicle interromput i garantir unes falles completes i plenes el març de 2022, eixes sí, falles de veres, plantades, festejades i cremades per rebre la primavera que arriba. Les falles 2021 no existeixen ni poden existir ja perquè arribà impacable el 20 de març i els dies que el seguiren fins a hui i ni tan sols s’havien cremat les falles de l’any anterior.

Una cosa és cremar les falles del 20, buidar per fi els tallers, tornar a obrir els casals, emocionar-nos amb els reencontres i plorar junts i juntes les absències, i una altra fer una mena de falles trasplantades amb premis i ofrena. Fins i tot, com s’ha fartat d’assenyalar el meu amic Paco Pellicer, Mestre Major del Gremi d’Artistes fallers, ni tan sols caldria obligar a plantar les falles sense tindre en compte com han resistit els elements estructurals aquesta llarga espera. Una falla es construeix per cremar-se uns pocs mesos (o setmanes) després, no any i mig més tard. Una cosa és cremar-la i una altra cremar-la en altura si això té riscos.

Per això el tema dels premis no té cap sentit i no té res a veure amb tancar el cicle sinó amb una altra mena d’interessos. I el mateix es podria dir d’unes falles de setembre que duren cinc dies, amb els riscos de botellots descontrolats que això implica, i no dels fallers i falleres, que tenen els seus casals, sinó de la combinació de les masses habituals d’unes falles i les masses de l’estiu, madrilenys i madrilenyes ayusistes libertaris inclosos. I això sense parlar que no tinc clar que les finances de totes les falles els permeten, després del sotrac patit, els ajustos de les quotes necessaris o fins i tot les baixes que s’hagen pogut produir, pressupostar amb normalitat dues setmanes falleres en sis mesos.

Li comentava l’altre dia a una persona que em demanava la meua opinió sobre el tema que crec que les comissions de falla es divideixen en dos grans grups: les que ens costa diners celebrar les falles i les que fan caixa els dies de falles (i aconsegueixen així anivellar presupostos sobredimensionats) gràcies als grans espònsors i també, per cert, les xurreries i les paradetes de mojitos silvestres, aquestes que ens donen tan mala premsa al col·lectiu o, fins a fa molt poc, també els llumenets brutals de Russafa. El que no pot ser és que siguen les falles grans, les falles dels espònsors i les xurreries silvestres, que al remat no són tantes, les que marquen el calendari i les prioritats de tota la resta. Ni que redefinisquen tradicions amb criteri únicament mercantil. I no veig gens clar, per cert, el paper que ha desenvolupat la Junta Central Fallera en tot aquest tema ni la seua coincidència de discurs amb determinats lobbies fallers.

En resum: crec que aquest parèntesi forçat ens hauria d’haver servit per repensar i redimensionar la festa, tractant d’evitar els problemes que l’entrebancaven, com ara la massificació i la turistificació, nascuts en bona mesura de pensar-la massa amb criteris econòmics curtterministes i d’encara tindre el gegantisme desfermat com a ideal. L’entestament a fer unes falles de cinc dies al setembre i el fet que alguns i algunes consideren que els premis són una part tan essencial de les falles com la plantà i la cremà, no em fa ser gens optimista. Com en altres coses, em fa la impressió que la pandèmia no ens ha ensenyat res.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací