Un estudi revela que els cultius de fruiters va arribar a l'est peninsular fa quasi 3.000 anys

Investigadors de la UV expliquen que el canvi de model agrícola va coincidir amb un important desenvolupament social i econòmic

per NLV

Cultura

Raïm trobat a Gandia
Raïm trobat a Gandia | UV

Guillem Pérez Jordà i Salvador Pardo Gordó, investigadors del departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València (UV), han publicat un article en el Journal of Archaeological Science Reports en el qual analitzen l'arribada dels cultius de fruiters a la Península Ibèrica a partir de l'estudi de restes arqueobotàniques.

Com a conclusió, s'estima que el conreu d'aquestes espècies es va iniciar a l'actual País Valencià fa uns 3.000 anys, coincidint amb un important desenvolupament social i econòmic, explica la institució acadèmica.

En llocs com la Fonteta, a Guardamar del Segura (el Baix Segura), el Barranc de Beniteixir, a Piles (la Safor); Penya Negra, a Crevillent (el Baix Vinalopó), o l’Alt de Benimaquia, a Dénia (la Marina Alta), s’ha aconseguit datar cultius de fruiters com el raïm (Vinis vinifera), l'olivera (Olea europaea) o el magraner (Punica granatum), entre d’altres, fa prop de tres mil·lennis. Aquesta nova forma d’agricultura va permetre l’intercanvi econòmic i cultural dels pobles de l’est peninsular amb altres de procedència oriental que van fundar colònies en aquestes costes, com els fenicis.

«Tot i que en el segon mil·lenni abans de Crist ja hi havia mostres d’aquest intercanvi entre Iberia i pobles de l’Oest de la Mediterrània, no és fins al primer mil·lenni quan el model d’agricultura basat en fruiters prospera i s’estableix a la Península Ibèrica», assenyala Guillem Pérez. Les primeres evidències del cultiu de fruiters són materials recuperats a Huelva (IX - VIII a. de C.). No obstant això, no és fins als segles VIII-VII aC que s’estableixen aquests cultius a l’est peninsular.

Guillem Pérez, investigador d’excel·lència de la Universitat de València, explica que l’arribada d’aquests nous cultius va implicar un canvi en la relació dels agricultors amb la terra. Fins a aquell moment només cultivaven plantes amb un cicle anual i un rendiment immediat (cereals, lleguminoses, etc.), però a partir de llavors van invertir en cultius que tardaven diversos anys a entrar en producció, un fet que exigia un control sobre la propietat de la terra.

El canvi de model agrícola forma part de la transformació d’aquestes comunitats, cap a societats més complexes que van acabar adoptant un model urbà i van desenvolupar per primera vegada una agricultura comercial en què els fruiters i els seus derivats com el vi van ser els productes més destacats.

L’adopció d’aquests nous cultius es va produir a un ritme diferent per les diverses àrees de la Península Ibérica. L’actual País Valencià fou una zona en què el cultiu de fruiters va tindre un desenvolupament més gran, amb una clara orientació comercial, ja que exportava aquests productes a altres zones de la península.

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací