Tal dia com hui del 1996 l'assassí de Guillem Agulló va ser condemnat a 14 anys de presó

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1996 l'assassí de Guillem Agulló va ser condemnat a 14 anys de presó
Tal dia com hui del 1996 l'assassí de Guillem Agulló va ser condemnat a 14 anys de presó

El 20 de maig del 1996 l'Audiència de Castelló de la Plana va condemnar Pedro Cuevas a 14 anys de presó per l'assassinat de Guillem Agulló. Només en va complir quatre.

El tribunal va condemnar Cuevas com a autor d’homicidi i també per un delicte de lesions. La sentència va absoldre els altres quatre acusats, perquè els qualificava de «mers espectadors» d’una baralla entre dues persones. Van ser posats en llibertat una setmana després del judici. El fiscal i l'acusació havien demanat fins a 28 anys per a cadascun per assassinat. 

La dinàmica dels més de dos anys d’instrucció del sumari es va caracteritzar pels intents judicials de reduir l’assassinat de Guillem Agulló al cas Agulló, amb l’objectiu de descontextualitzar-lo de la realitat política i social i presentar-lo com un fet aïllat en què allò important era determinar qui, com i quan va clavar la navalla que va matar Guillem. En contraposició, l’acusació popular va forçar contínuament el procés amb la pressió de les mobilitzacions i de les preguntes de l’advocat per fer entendre les causes últimes del feixisme, més enllà dels autors materials, i també la realitat política i social que el fa possible a València.

El 21 de maig, l'endemà de la sentència, diversos militants de Maulets van baixar en ràpel la torre del Micalet, a València, per despenjar una pancarta amb el lema «Sentències feixistes no», mentre un helicòpter de la policia seguia de ben a prop la maniobra. Era el primer d’una sèrie d’actes amb què l’organització independentista juvenil denunciava la sentència que el tribunal havia publicat el dia anterior.

L’acusació popular de Maulets afirmava, en un comunicat publicat aquell mateix dia: «Aquesta sentència culmina un procés d’irregularitats […] que va arribar a provocar la recusació del tribunal i la nostra retirada del judici. El tribunal ha tardat tres mesos a publicar la sentència, des que el 19 de febrer va finalitzar el judici. Tot i això, una setmana després va alliberar quatre dels cinc assassins, explicitant d’aquesta manera el seu posicionament i avançant per la via dels fets la sentència [...]. Amb aquesta sentència, el tribunal es converteix, objectivament, en enemic de tot el jovent que ha protagonitzat tantes i tantes mobilitzacions de protesta durant tres anys». 

La reacció de la Comissió Unitària Guillem Agulló va ser també immediata: el divendres 24 de maig es va dur a terme una concentració dels representants de les organitzacions que en formen part davant l’Audiència de València per presentar un manifest titulat «Volem justícia!» El manifest, signat pel Bloc Jaume I, CCOO, CGT, ERE, EUPV, Maulets, PSPV, Revolta, STEPV, UGT i UPV, rebutjava la sentència per quatre motius: perquè «rebaixa la qualificació d’assassinat a homicidi»; «absol quatre dels cinc inculpats»; «afirma que l’enfrontament va ser en condicions d’igualtat, tot i l’evident desproporció numèrica entre els atacants i la víctima», i perquè «nega l’existència de raons polítiques de fons i la ideologia feixista dels assassins». 

Les declaracions de la família també apuntaven en el mateix sentit. El pare de Guillem va afirmar: «Aquesta sentència incita a la violència. L’assassinat del meu fill els ha eixit molt barat. Al meu fill el van matar perquè era nacionalista i antiracista i, tot i així, el tribunal no ha volgut entrar en la trama feixista del cas». 

Per la seua banda, el fiscal, José Luis Cuesta, destacava que «la sentència conté paràgrafs confusos i contradictoris», que «sí que hi va haver ànim de matar», i que «el motiu que va originar l’enfrontament és polític».

 

Fonts: «Sólo un condenado por la muerte del joven Guillem Agulló», El País, 1996  / «El segon assassinat de Guillem Agulló», La Directa, 2020

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací