Tal dia com hui del 1909 va nàixer el fotògraf Agustí Centelles al Grau de València

per NLV

Efemèrides

Agustí Centelles (detall) | Arxiu Sergi Centelles
Agustí Centelles (detall) | Arxiu Sergi Centelles

El 21 de maig del 1909 va nàixer al Grau de València Agustí Centelles, pioner del fotoperiodisme modern

La família es va traslladar a Barcelona quan era un xiquet. Allà, va ser el seu pare, un modest instal·lador elèctric, qui li va comprar la primera càmera i li va aconseguir una feina d’aprenent en una casa de fotografia.A més, va accedir perquè es fera soci de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. 

Quan va esclatar la Guerra Civil, el reconeixement professional de Centelles ja era notori. Les seues instantànies es publicaven en els principals diaris del país i de l'estranger. Molts companys de professió n'envejaven la tècnica –cèlebres eren els retrats que havia fet a personatges tan populars com Pau Casals, Francesc Macià o Pompeu Fabra– i l'aparent do de la ubiqüitat. El juliol del 1936 seria qui recolliria les primeres imatges de la lluita dels obrers pels carrers de Barcelona, on els cavalls servien de barricada i els fusells disparaven contra el feixisme. 

Les fotografies de Centelles d'aquell convuls estiu no només van aparéixer en diaris, sinó també en diferents suports propagandístics del Comissariat de Propaganda de la Generalitat. I és que tan notori com el prestigi professional de Centelles era el seu compromís amb la causa republicana. 

El seu càrrec de cap del Gabinet Fotogràfic del Servei d'Investigació Militar (SIM) i alguns dels seus reportatges fotogràfics eren suficients per costar-li la vida. Fou l'únic reporter que va obtenir imatges dels judicis contra els generals colpistes que es van dur a terme l'agost del 1936 al vaixell presó Uruguay ancorat al port de Barcelona. 

Un any després, en una de les anades i vingudes del front d'Aragó a la rereguarda barcelonina, va ser enviat a Lleida per documentar els efectes del bombardeig de l'aviació feixista, que va costar la vida a més d’un centenar de persones, moltes infants. Hi va captar la colpidora imatge de la dona que plora el cadàver del seu marit, que, igual que l’esmentada fotografia dels guàrdies d’assalt disparant rere dos cavalls abatuts al carrer Diputació, esdevindria tota una icona de la guerra.

Agustí Centelles, «Guàrdies d'assalt al carrer Diputació de Barcelona», 1936

El grau de compromís amb la II República li va valer l’exili a la primeria del 1939. A la platja d’Argelers, Centelles s’adonaria de la veritable dimensió de l’èxode. L’1 de març del 1939, va entrar al camp de Bram i el carnet de la Fédération Internationale des Journalistes que exhibia va contribuir a fer que no li requisaren ni la càmera Leica ni l’arxiu fotogràfic que duia en una maleta de cuir. Va decidir muntar una botiga de retrats i un laboratori clandestí on revelar i positivar les imatges. 

Finalment, el fotògraf valencià va aconseguir traspassar els filats espinosos quan ja havia començat la Segona Guerra Mundial i França necessitava mà d’obra. L’últim que va fer Centelles abans d’abandonar França i tornar a Catalunya va ser amagar el seu arxiu fotogràfic –tant el que s’havia endut en creuar la frontera el 1939 com els negatius de la seua estada a Bram– a les golfes de la casa on vivia. Va embolicar els clixés i els va posar dins d’una vintena de pots de llet condensada. Intuïa que el seu arxiu estaria més segur en aquelles golfes que no pas al seu domicili barceloní, el qual, durant la seua absència, havia estat repetidament escorcollat i el material que hi havia deixat, requisat pel Servicio de Propaganda franquista. Aquesta documentació era coneguda amb el nom genèric de Papers de Salamanca.

Els negatius van passar trenta-dos anys dins els pots de llet condensada. No seria fins després de la mort de Franco que Centelles hi tornaria per recuperar-los. Quatre mil negatius dels anys de la II República (1931-1936), la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i l’exili (1939-1944), els quals constitueixen una de les principals fonts d’informació gràfica d’aquests període històric. Dels pots de llet condensada van eixir negatius del bombardeig d’Osca, la lluita pels carrers de Belchite, la reconquesta de Terol... El millor testimoni de la Guerra Civil. 

Començava una nova etapa de la seua vida, amb la publicació del material, exposicions i xerrades fins a la seua mort l’any 1985.

 

Fonts: «Agustí Centelles», Reporters Gràfics /  Clàudia Pujol i Sònia Casas, «Agustí Centelles, pioner del fotoperiodisme modern», Sàpiens /  Enciclopèdia Catalana  /  Viquipèdia

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací