Tal dia com hui del 1423 va morir el Papa Luna a Peníscola

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1423 va morir el Papa Luna a Peníscola
Tal dia com hui del 1423 va morir el Papa Luna a Peníscola

El 23 de maig del 1423 va morir a Peníscola (el Maestrat) Pero Martines de Luna i Peres de Gotor, conegut com el Papa Luna, que va ser pontífex d'Avinyó amb el nom de Benet XIII

Pero Martines, nascut a Illueca (Aragó) el 1328, era membre de la poderosa família noble aragonesa dels Luna, que havia guanyat importants quotes de poder a Castella.  Estudià dret a Montpeller, i com a canonista va defensar la plenitud del poder del papa contra les tesis conciliaristes. 

L'any 1394, amb 66 anys, assolia el punt culminant de la seua carrera i era elegit cap del pontificat. Llavors el lideratge de l’Església estava dividit entre dos pontífexs enfrontats i dues seus: Avinyó, del partit dels cardenals francesos, i Roma, del partit dels cardenals italians. Luna va ser l’últim pontífex d'Avinyó. 

A la mort de Climent VII -primer antipapa- (setembre del 1394), Pedro de Luna va ser escollit pontífex per 20 vots dels 21 i va adoptar el nom de Benet XIII. No obstant, França es va oposar al nou papa d'Avinyó i el va pressionar perquè renunciara.

Després d'un bloqueig militar del seu palau, va aconseguir fugir de la ciutat el 1403. Encara que va arribar a haver-hi tres papes alhora (Joan XXIII de Pisa, Gregori XII i ell), Benet sempre va al·legar la seua legitimat, ja que era l'únic que havia estat elegit cardenal abans del Cisma d'Occident (1378-1417). Poc abans de la reunió del concili de Constança, es van reunir a Morella el rei d'Aragó Ferran d'Antequera, fra Vicent Ferrer i el papa Benet XIII en un intent de solucionar el cisma amb la renúncia d'aquest últim.

Quan va esclatar el conflicte successori a la Corona d'Aragó (1410) –amb la mort de Martí l'Humà, l'últim Berenguer– les dues seus pontifícies ja havien estat reunificades a Roma. Luna havia estat expulsat d'Avinyó i feia set anys que vivia refugiat al castell de Peníscola. Però conservava el suport d'una poderosa trama oligàrquica peninsular, que el va convertir en un personatge amb una gran capacitat d'influència en la política interna de la Corona d'Aragó. Luna va ser el promotor de les conferències d'Alcanyís i de Casp, i la seua veu es va fer sentir a través de sant Vicent Ferrer. Ben prompte es van posicionar com uns ferms partidaris de la candidatura castellana del Trastàmara.

El candidat Trastàmara, que regnaria com aFerran I, era el regent de Castella per la minoria d'edat del seu cosí, el rei castellà Joan II. Però sobretot era l'home més ric de Castella. Quan es va postular com a candidat a ocupar el tron de la Corona d'Aragó va facilitar l'ascens d'Álvaro de Luna –parent del Papa Luna– com a privat del rei-infant. Ferran i el Papa Luna van vendre la candidatura Trastàmara com la solució a la forta crisi econòmica i política que assotava la Corona d'Aragó: un rei ric i poderós per liderar la recuperació de la plenitud perduda. Un argument de molt pes, que Jaume d'Urgell, el gran rival de l'aliança Luna-Trastàmara, no va saber contrarestar.

Possible retrat del Papa Luna, Retaule de Cinctorres (els Ports), segle XV

El 18 de juliol del 1414 va entrar a Morella, a requeriment del rei que es trobava allí des d'uns dies abans, el papa Benet XIII. Va entrar a lloms d'una mula i va ser portat sota pal·li  pel rei Ferran i altres cavallers fins a l'església arxiprestal.

El monarca va fer vindre de Castella Vicent Ferrer, que es trobava predicant per aquelles terres. El 15 d'agost es va celebrar la solemne missa, famosa en la història de Morella, perquè hi van concórrer un rei, un papa i un sant.

 El 1415, Benet XIII es va negar a renunciar i, en el concili de Constança, va ser condemnat com a heretge i antipapa, i deposat juntament amb Joan XXIII de Pisa. El novembre del 1417 es va designar com a únic papa Martí V. El Papa Luna, de Peníscola estant, va declarar heretges tots els de Constança. Cada any va pronunciar, el dijous sant, l’anatema contra el rei de Catalunya-Aragó i els cardenals que l’havien traït. 

Malgrat la metzina que els seus enemics li feren administrar el 1418, va viure encara quatre anys a Peníscola voltat de la seua reduïda cúria papal, i des d’allà va governar els fidels que havia conservat al comtat d’Armanyac, a Escòcia i a diferents diòcesis hispàniques. En aquest període va crear quatre nous cardenals, puix que no li'n restava cap, i va fer prometre als que eren presents que elegirien un successor, cosa que efectivament feren: fou Gil Sanxis Munyós, que va prendre el nom de Climent VIII. 

Benet XIII que, sent ja cardenal, havia format una biblioteca important (uns 200 volums), la va augmentar considerablement durant el seu pontificat. D’Avinyó se l’endugué pràcticament sencera a Peníscola. N'existeixen diversos catàlegs, a partir dels quals hom pot calcular que en morir, els volums passaven de 1.500.

El Papa Luna va morir el 23 de maig del 1423, als 95 anys, al Castell de Peníscola convertit en seu papal des del 1411.La Catedral de Tortosa conserva –almenys des del segle XVIIi probablement des del segle XV– una pica baptismal amb la seua heràldica papal.

 

Fonts: Marc Pons, «Mor el Papa Luna, el pontífex del Compromís de Casp», El Nacional, 2017  /  Enciclopèdia Catalana  /  Viquipèdia 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací