Monarquia espanyola i drets humans

per Josep Nadal

Tribuna

Monarquia espanyola i drets humans
Monarquia espanyola i drets humans

L’any 75, amb Franco agonitzant, el seu successor Joan Carles de Borbó pacta secretament amb Hassan II el lliurament del Sàhara Occidental a la monarquia del Marroc. Aquell fet va suposar una traïció històrica als que fins eixe moment eren els seus súbdits sahrauís, que passarien a viure sota l’ocupació militar marroquina, però també una traïció a la sagrada unitat de la pàtria espanyola, a l’exèrcit espanyol, que una volta més va demostrar que només guanya guerres contra el seu mateix poble, i una traïció al dictador Franco. 

Allò, però, va suposar també l’estrena de Joan Carles de Borbó com a actor en la política internacional guanyant-se el suport dels EUA i de les potències mundials que anhelaven rapinyar les riqueses naturals del Sàhara. Des de llavors i a pesar de les provocacions marroquines a la frontera, Espanya ha fet costat a l’ocupació militar sobre la seua ex-colònia.

Poc després arribaria també la històrica aliança de Joan Carles amb la monarquia d’Aràbia Saudí. Diuen que el Cap d’Estat espanyol va demanar una forta suma de diners, 100 milions de dòlars, «per a consolidar la democràcia a Espanya», diners que es va tirar a la saca i van augmentar la seua fortuna. Convertit en un nou «super-ric» i amb una Constitució Espanyola que el feia inviolable, començava llavors una bonica aventura on el «primer ambaixador d’Espanya» anava pel món negociant en nom d’Espanya i i dels seus foscos interessos particulars. Cada dia hi ha més mitjans internacionals que relacionen estos negocis amb les comissions que Espanya ha estat pagant des de fa dècades per la compra de petroli i altres mercaderies i serveis. Segons informava El Confidencial només un ciutadà no saudita posseeix el número del mòbil del Rei Salman d’Aràbia, el Rei Joan Carles. Mentre, la família real de la dictadura més inhumana del món venia a estiuar a Marbella.

L’any 2013 Joan Carles de Borbó es reuneix al Palau del Pardo amb 181 membres de la fundació Keren Hayesod, l’organisme central financer del sionisme mundial. Entre ells estava el conegut empresari Sheldon Adelson, impulsor del macro projecte especulatiu Eurovegas. El Rei beneïa l’aliança entre este organisme i el PP que ja venia de la invasió d’Irak. L’antic partit de ministres franquistes havia passat de l’antisemitisme al sionisme per obra i gràcia del Sant Dòlar. El partit més corrupte d’Europa s’internacionalitzava i el futur veí d’Alcalà Meco Ignacio González afirmava alegrement que Eurovegas crearia 250.000 llocs de treball.

Aquell somni humit d’especulació urbanística, joc i prostitució no va poder tirar avant, però els contactes van resultar intactes i el Lobby Sionista va reclutar desenes de periodistes i polítics que trauen a passejar el seu suport a Israel cada volta que augmenten els atacs contra la població palestina. Curiós que mentre a EUA i al món sencer  la població jueva va posant-se cada volta més en contra d’Israel, els sionistes sobrevinguts continuen impassibles.

Hui és el dia en què Espanya, independentment del govern torn, continua venent armes a Marroc, Aràbia Saudí i Israel. Sembla ser que els negocis de certes el·lits estan per damunt dels drets humans.

La reacció de l’amic dels Borbons Mohamed VI de fer xantatge al govern d’Espanya obrint les portes de la frontera no sorprén en absolut. Tampoc sorprén l’actitud de Vox d’aprofitar la situació per a desestabilitzar i fer apologia del racisme i la xenofòbia més extrems. Vox, el partit monàrquic per excel·lència.

Molta gent no ho sap però el color de verd corporatiu de Vox no és cap casualitat. Està relacionat, evidentment, amb el color verd militar, estament entre el qual arrasen i que depén dels Borbons, i sobretot està lligat amb la història del monarquisme espanyol. VERDE són les sigles de Viva El Rey De España, les que utilitzaven els monàrquics a l’exili en plena II República Espanyola. També són les sigles que utilizen hui en dia centenars de bots neonazis a les xarxes socials. També és el color, oh casualitat, de la Marxa de l’amic de Joan Carles que va ocupar el Sàhara el 1975 i que sembla que es repeteix estos dies a Ceuta. 

La història ens demostra que els nostres interessos, els interessos dels pobles, els interessos de la gent, són totalment oposats al de les elits mundials i als dels estats que les representen. Per això, a més d’una obligació moral, és part del nostre interés geoestratègic defensar sempre els drets humans i l’autodeterminació dels pobles. 

Per això, el Poble Valencià hem de fer costat als xiquets i xiquetes que estan entrant a Ceuta estos dies i també als que malviuen als campaments de refugiats sahrauís, als que moren sota les bombes a Gaza i al Iemen, i a les dones i  homosexuals d’Aràbia i de qualsevol lloc del món. No hi ha altra estratègia possible, qualsevol altra tàctica és jugar a perdre. I com no, estar al costat de la població catalana que va defensar les urnes amb les seus mans nues enfront de la repressió borbònica o amb els estudiants de Castelló de la Plana que rebien les càrregues policials al crit de «no tenim rei».

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací