31 problemes per a un finançament just

per Àgueda Micó

Tribuna

31 problemes per a un finançament just
31 problemes per a un finançament just

El País Valencià té el seu autogovern amenaçat. És una afirmació dura, però és absolutament certa. I ho està per dos vies, una molt més evident i una altra de més subtil, però si no hi posem remei, més efectiva.

La primera via és l’amenaça explítica del centralisme, dels que tenen al·lèrgia a l’autogovern dels valencians i valencianes (i de qui siga). Els molesta la nostra voluntat de ser, els molesta la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra història, el nostre dret foral... els molesta la nostra existència com a poble conscient, vaja. Quasi tota la dreta a Espanya és de matriu i actitud centralista, inclús supremacista, però en cap cas podem obviar una esquerra jacobina que disfressa de cosmopolitisme la seua intolerància al diferent. Aquest centralisme està estés i assumit en la majoria d’estructures i poders de l’estat espanyol, des dels responsables polítics fins als alts funcionaris (governe qui governe), poder judicial, poder mediàtic i no cal dir les forces de seguretat. En resum: l’Estat, en sí, és centralista en la seua praxi diària, per més que formalment siguem un estat de les autonomies. 

El centralisme de l’Estat és una amenaça potent, però clarament identificable: se la veu vindre de lluny, porte uniforme, toga o corbata. La millor recepta per a fer-li front sempre serà la insistència en la construcció nacional i popular del País Valencià per a ser cada dia més poble, perquè la nostra voluntat de ser siga invencible i el nostre autogovern no només siga irreversible, sinó que es vaja aprofundint amb l’únic límit de la nostra voluntat col·lectiva.

La segona amenaça, com dèiem, és més subtil. I per això, potser, més perillosa encara. Parlem de la insuficiència financera crònica de la Generalitat per a atendre les persones que vivim en este país. Parlem del sistema de finançament, caducat des de 2014 però encara vigent, que castiga els habitants del nostre país i ens fa enfrontar-nos als reptes que tenim amb les mans lligades. Som un territori més pobre que la mitjana però aportem a la caixa comuna més del que rebem. La injustícia és tan cridanera que fins i tot la pròpia administració de l’estat ho ha reconegut. Una altra cosa és que li pose solució, més enllà d’algun pegat més efectista que efectiu. 

Fins que no se solucione de forma estructural el problema del finançament l’autogovern estarà en perill. Què és l’autogovern sinó tindre una bona sanitat, una educació pública de qualitat, polítiques de foment de l’ocupació o atendre les persones dependents? Això és autogovern: legislar i gestionar bé des d’ací per a millorar la vida de les persones.

La societat civil valenciana no és aliena al problema. La diagnosi està feta i compartida des de la vessant institucional i política fins als sindicats, patronals, col·legis professionals, societat musicals, etc. Les Corts, la seu de la sobirania valenciana, s’hi ha posicionat per unanimitat. El País Valencià és una veu teòricament unànime: cal un sistema de finançament just per a atendre les nostres necessitats. I llavors, com és que set anys després encara no hi ha solució?

Tothom tindrà la seua diagnosi, però si em permeteu em centraré només en una. Si les persones que han de representar els interessos dels valencians i valencianes en els centres de poder i de decisió no fan tota la pressió possible és normal que no ens facen cas. El govern té ministres valencians? Això diuen. Actuen com a ministres valencians? En aquest tema, evidentment, no.

Però no descarreguem les culpes sobre l’executiu, que al cap i a la fi no és un òrgan de representació. Mirem el Congrés dels Diputats. Sabeu quants representants estan pressionant dia rere dia per un finançament just? Només un: Joan Baldoví. Quants escons es trien en les tres circumscripcions electorals valencianes? 32. Alguna cosa està fallant, si tenim en compte la unanimitat dels partits valencians.

Només Joan Baldoví i Compromís van posar el nou sistema de finançament damunt la taula per a negociar la investidura. Ni els diputats i diputades de PSOE i Unidas Podemos havien fet res al respecte. Es va arrencar un termini de presentació que no s’ha acomplit, amb la justificació del COVID. Bé, d’acord, acceptem retardar-ho. En la negociació del pressupost general de l’estat, de nou, només Compromís i Joan Baldoví trauen el tema del finançament, a banda d’altres inversions i polítiques a favor dels valencians i valencianes. Es torna a acceptar. Passats uns mesos, només Joan Baldoví i Compromís s’entesten en recordar al govern els seus compromisos, mentre la resta de diputats i diputades valencians callen i miren cap a una altra banda.

Finalment, després de pressionar molt i exigir terminis, Compromís aconsegueix que el Congrés exigisca al govern presentar un nou sistema abans que acabe l’any 2021. Algú pot pensar que és tard, però mirem-ho des d’una altra òptica: què fan al Congrés els altres 31 diputats i diputades valencianes? Calfar la cadira? Mirar com passa el temps sense moure ni un dit? A dia de hui, la reforma del finançament valencià té un problema de 31 persones que no fan absolutament res perquè el principal problema que tenen els serveis públics valencians se solucione. Tota la feina l’ha de fer només un d’ells, Joan Baldoví, que quan alça el cap buscant aliances es troba a 31 persones en el cap cot intentant no molestar els seus superiors de Madrid. 

La Plataforma per un Finançament Just tornarà a Madrid a reclamar allò que és just i ens pertoca com a valencians i valencianes. Plataforma on està integrada bona part de la societat civil valenciana i també els seus partits polítics, a dia de hui tots menys PP i la ultradreta. Malauradament, els representants polítics dels mateixos partits que integren la Plataforma o han votat a les Corts i ajuntaments per un sistema de finançament just deixen a soles a Joan Baldoví en la reivindicació quan passen el pantà de Contreras.

Esperem que això s’acabe. Esperem que les altres 31 persones es comporten pensant en els interessos valencians i no en els interessos dels seus partits amb seu a Madrid. Esperem que Baldo no continue tot sol reclamant justícia. Perquè si no, seguirem tenint 31 problemes per a aconseguir un finançament just, i això ho farà tot encara més difícil.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací